Tota la vida
Ada
Castells
Tota la vida
Barcelona: Ed. Empúries, 2005 (Narratives, 244) 191 pp.
A
Tota la vida Ada Castells desenvolupa dues narracions en paral·lel,
una biografia novel·lada del pintor romàntic alemany Caspar
David Friedrich i la vida d'una escriptora jove filla de la burgesia barcelonina,
la Sílvia Reixard; per a mostrar-nos de quina manera la vida por influir
en l'art. Així, a mesura que es va documentant sobre la vida de Friedrich
i en va escrivint la biografia, va aprofundint en el coneixement de la complexa
naturalesa humana i anem veient com això condiciona les decisions que
pren sobre el seu present i el seu futur. Dues narracions, dues èpoques,
dues societats distants, personatges allunyats,... però l'evidència
que tot el que fem sempre acaba sent fruit del que hem viscut.
La novel·la serveix també per a fer-nos arribar impressions
i reflexions sobre el món de l'art, un món dominat sovint per
l'egolatria dels seus protagonistes i de vegades també per una barreja
indescriptible d'arrogància, banalitat, enveges i esnobisme;per a parlar-nos
de la necessitat que l'art sigui per damunt de tot autèntic i sincer
i ens parli de la visió del món per part de l'artista. Ens parla
també del drama de l'artista incomprès, del qui per ser fidel
a uns principis i concepcions es veu allunyat del favor dels seus contemporanis
i emprén un inexorable camí cap a la bogeria. Del difícil
equilibri entre art i comercialitat (com t'hi pots dedicar si no en pots viure?).
Tota la vida és un llibre que llança missatges existencials
d'una gran profunditat (en un moment del llibre es deixa anar que la vida
està massa avançada per canviar-la, una frase d'efectes demolidors
quan et sents a l'equador de la vida i et preguntes sobre el seu sentit; cap
al final, quan la protagonista recorda la mort del seu pare s'esmenta que
"ara tot just comença el buit que t'omplirà tota la vida",
com si la vida fos l'elaboració constant del buit que ens deixen les
persones amb qui hem compartit). Malgrat això i referències
teològiques fruit de la formació de l'autora no és un
llibre amb embolcall de trascendència, sinó que adopta un distanciament
irònic amb el que viu la protagonista, però és un llibre
que malgrat la lleugeresa del plantejament ens aboca a una època on
la feblesa de les relacions humanes fruit de la manca de compromís,
l'interès material, la manca de comunicació i la neurosi amb
la que vivim determinades situacions, defineixen els trets d'una època.
Un llibre llegidor que al llarg del seu recorregut sinuós deixa anar
coses força interessants.
Jaume Torras