Tornar
pàgina principal
Una manera de treballar la comprensió lectora: la reelaboració del text
Tornar
pàgina principal
Una manera de treballar la comprensió lectora: la reelaboració del text
Com molt bé afirma Howard Gardner en el seu llibre "La educación de la mente y el conocimiento de las disciplinas" (Gardner, 2000), l’educació hauria de basar-se en la comprensió profunda dels temes que es considerin més importants. Quan es tracta d’aprendre a partir de la lectura d’un text, aquesta comprensió difícilment es pot aconseguir a partir de preguntes del tipus: "Sobre què va reflexionar Einstein?" si el text afirma: "Einstein reflexionó sobre una incompatibilidad paradójica planteada por dos presupuestos: 1) la velocidad de la luz es una constante 2) las leyes son independientes de la elección del sistema inercial." (Gardner, 1993),
El més probable és que l'alumnat no hagi entès aquesta informació i no seria adequat des del punt de vista de la comprensió donar per bona la resposta que suposa copiar tot el predicat. Preguntes d’aquest caire no avaluen més que un grau de comprensió molt superficial (la identificació del subjecte, verb i predicat), sovint s’adrecen a aspectes parcials de la informació i no faciliten una comprensió global del text.
Com alternativa a les preguntes de comprensió, proposo "reelaborar" el text (Valdelvira, 1996, pàg. 398), entenent per "reelaboració" la repetició oral i escrita amb les pròpies paraules de les idees més importants de la lectura.
Els passos que es poden seguir per treballar la comprensió des d'aquesta perspectiva són els següents:
La lectura realitzada fora de classe té alguns avantatges: l'alumnat s'esforça en entendre allò que llegeix si sap que després haurà d'explicar-lo. Els inconvenients són que el text no pot ser gaire difícil, és a dir, que han de poder entendre la major part de la informació i que les persones adultes no tenen gaire temps per llegir a casa. És un tipus de lectura que podem proposar quan ens interessi avaluar el grau d'autonomia que han aconseguit en la comprensió.
No soc gaire partidària de la lectura silenciosa individual a classe perquè les persones que han entès la lectura són les úniques que poden intervenir en la reelaboració oral del text i les altres s' inhibeixen. M'agrada més la lectura en veu alta perquè puc anar explicant paraules i frases que penso que no entenen i em dóna la impressió que puc controlar millor fins a quin punt comprenen cada paràgraf. A vegades, si el text és fàcil, prefereixo que siguin les i els alumnes qui llegeixin però d'altres m'estimo més llegir jo per donar l'entonació adequada i que el text resulti més entenedor.
2. Reelaboració oral
Una vegada han llegit el text demanarem
que ens expliquin què han llegit. Un problema que es presenta quan
la lectura els ha resultat difícil és que tendeixen a dir
idees sense relacionar i sense establir una jerarquia entre les que són
importants i les simples anècdotes o detalls. A mida que l'alumnat
va posant en comú què ha llegit, el professor o la professora
haurà d'anar confeccionant un guió a partir de les aportacions,
aclarint les idees que s'hagin entès malament i establint les relacions
entre els conceptes.
És a dir, la tasca del professorat és, a partir de les informacions que aporten i de les notes que pren, agrupar les idees segons tinguin a veure unes amb les altres i atorgar un ordre d'importància fins aconseguir donar-li una l'estructura. Per exemple, en un text que tracta sobre el "Japó" han aparegut els següents apartats: situació geogràfica, com és la casa, què mengen, etc. O en un text narratiu: introducció, presentació de personatges, problema, desenllaç. És millor, limitar-se només a aquelles informacions que han sortit mencionades en el resum oral perquè són les que han entès, encara que si es deixen algun punt que considerem especialment important el podem incorporar. Caldrà però tenir en compte, la dificultat que té que aquest aspecte el puguin incorporar a la reelaboració escrita.
3. Guió
En els nivells inicials el guió
que ha realitzat el professorat es millor que el mantingui "ocult" perquè
no el saben fer servir si el tenen a la vista. Per tant, caldrà
anar anunciant oralment l'ordre en què es tractaran els temes. Per
exemple, sobre el text del Japó diríem: "Primer escriurem
sobre on està situat, després sobre com són les cases,
etc.".
En un nivell de Certificat alt es pot passar posteriorment a fer tot el procés a la vista en la pissarra : la presa de notes i la realització del guió i després deixar el guió perquè puguin fer-lo servir en la reelaboració escrita. Tanmateix, és un procés que cal ensenyar explícitament, és a dir, cal explicar com interpretar el guió i les notes i com traduir-los en forma de llenguatge redactat.
4. Reelaboració escrita
Un aspecte important és que no puguin consultar la lectura mentre fan la redacció. Si els deixem el full no saben extreure ni expressar les idees importants amb d'altres paraules i tendeixen a copiar-les literalment.
Una vegada han començat a redactar la reelaboració del text, a mida que van escrivint, cal anar proporcionant ajudes adaptades a cada persona i dificultat: recordant sobre quin apartat han d'escriure quan ja han acabat amb un altre, donant una estructura de llenguatge escrit a les frases orals (per exemple, demanem: "tu que vols dir?" i quan ens ho diuen proposem una frase adient), recordant idees que han sorgit a partir de plantejar preguntes (per exemple: "on hem dit que estava Japó?").
La dificultat més important que apareix és que només expliquen les idees que han entès molt bé. Per això, d'una banda, es poden deixar idees importants i escriure aspectes que només són anecdòtics i, d'altra banda, sovint expliquen idees que no apareixen en el text i que provenen dels seus coneixements previs. Penso que cal acceptar la informació que prové dels seus coneixements previs encara que no aparegui en la lectura perquè considero que el procés d'aprenentatge es fa de manera molt gradual i progressiva i assentant-se en allò que ja coneixem. Tanmateix, també controlo que existeixi un cert equilibri i que no ignorin completament la informació de la lectura.
Pepa Valdelvira
GARDNER, H. (2000). La educación de la mente y el conocimiento de las disciplinas. Barcelona: Paidós. GARDNER, H. (1993). Mentes creativas. Barcelona: Paidós.
VALDELVIRA, J. (1996). El vocabulari i la comprensió lectora a partir de la instrucció de conceptes. Tesi doctoral sense publicar (es pot consultar al Centre de Recursos El Mil·lenari).