|
Pseudobrutus
|
DOCUMENTACIÓ
I LOCALITZACIÓ
|
|
 |
| AUTOR |
Desconegut
|
|
| CRONOLOGIA |
300
- 250 a. C |
|
|
L'escultura sembla
evocar la figura de Brutus que a l'any 500 a. C. va dirigir el pas de
la monarquia a la república. Va viure, doncs, entre 200 i 250 anys
abans que es realitzés l'escultura, la qual cosa posa dubtes en
la seva identificació.
El període
anterior a Brutus es va caracteritzar pel comandament dels reis etruscs.
Després, els dos pobles van coexistir en paral.lel fins al S. I
a C. Aquesta segona etapa republicana és, juntament amb la democràcia
atenenca, els precedents més clars de la democràcia actual.
La Hª situa un
altre Brutus com a assassí de Juli César en el S I a C,
marcant precisament la fi de la república
|
|
|
UBICACIÓ ACTUAL
|
Museu
Capitolí (Roma) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| DESCRIPCIÓ |
Imatge
del fundador de la república |
|
| Té
una mirada intensa i ofereix la seguretat del líder. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
(Extret d'imatges
de Manuel Gómez Calpe
de l'IES F. Tàrrega de Vila-real (Castelló)
http://members.fortunecity.es/manolo3/roma/romaind.html
|
FORMES
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| TIPOLOGIA I SUPORTAT |
Bust
escultòric exempt. Descansa, actualment, sobre un cos |
|
|
|
| renaixentista.
Les dimensions són una mica més grans que les d'un cap normal. |
|
|
|
| MATERIAL |
|
|
|
Bronze.
Vidre i vori als ulls. |
|
|
|
TÈCNICA |
|
Fosa |
|
|
|
|
| COMPOSICIÓ |
|
El
cap és força simètric i es caracteritza per la mirada
penetrant deguda a la |
|
distància que
té entre els ulls, la perfecció del nas, pel solc que va
del nas als llavis i les orelles. Aqusts bustos es tallaven a l'alçada
del coll i s'incidien en cosos escultòrics sense cap que els sostenien.
|
| CROMATISME |
Polícrom
pels materials usats |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| RITME |
Quiet.
La mobilitat la presenta el pensament del governant preocupat amb el destí
del seu poble. |
|
| ESTIL |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Art
romà republicà. El retrat és una de les
característiques principals de l'escultura romana. |
| Parteix
de les imatges funeràries etrusques i afegeix els elements
propis de l'art hel·lenístic com són els elements
psicológics, l'edat,... El Pseudobrutus assoleix així la categoria
de retrat psicològic. |
INTERPRETACIÓ
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| ICONOGRAFIA I SIGNIFICACIÓ |
Anomenat el Brutus
del Capitoli té molta semblança amb les
|
|
imatges que Marc Iuni
Brutus féu encunyar amb el rostre d'un avantpassat seu per validar-se
i justificar-se de l'assassinat de Juli César.
És possible
que el ius imaginum, dret a fer una imatge de cera dels patricis morts
per conservar-la amb les altres de la família sigui una herència
etrusca. Segurament aquesta obra es basa en una d'aquestes imatges de
cera.
|
| FUNCIÓ |
Commemorativa
i propagandística, exponent de la importància de la família
patrícia |
| romana,
basada en els valors dels seus avantpassats |
| CAUSALITAT |
|
El
punt de partida es convenientment explicat a l'estil. La seva influència
posterior |
|
|
| és
clara en els retrats dels diversos emperadors. Governants renaixentistes,
barrocs i el mateix Napoleó ha seguit aquesta tendència.
|
| LINKS |
http://members.fortunecity.es/manolo3/roma/romaind.html |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|