|
Ara
Pacis
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
DOCUMENTACIÓ
I LOCALITZACIÓ
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| AUTOR |
Desconegut.
Va esser encarregat pel Senat per oferir-lo a August. És probable
que sigui obra d'autors grecs residents a Roma. |
|
|
|
|
|
| CRONOLOGIA |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
13-14
a. C. És construït en època d'August per commemorar
la pau |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| aconseguida
per l'emperador. Els anys anteriors que havien marcat el final de l'època
republicana havien estat uns anys força moguts a Roma amb l'existència
dels dos triumvirats, el de Juli César i el del mateix Octavi, la
política expansiva romana i l'enfrontament dels mateixos líders.
August es va presentar a ell mateix com el superador de tot aquest estat
de coses i per sobre de qualsevol contingència |
| UBICACIÓ INICIAL I ACTUAL |
Roma
(Camp de Mart - Palazzo Fiano) |
|
|
|
|
|
|
| DESCRIPCIÓ |
|
És
un altar dintre un recinte rectangular, decorat per la seva part exterior
amb relleus, on, en forma de processó, desfilen les principals famílies
patrícies romanes. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
http://wings.buffalo.edu/AandL/Maecenas/rome/ara_pacis/ac882601.jpg |
|
FORMES |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
TIPOLOGIA I SUPORTAT |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Relleus
fets sobre el mur. Ës escultura aplicada a l'arquitectura |
|
|
|
MATERIAL |
|
|
Marbre |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
TÈCNICA |
|
Talla |
|
DIMENSIONS |
|
|
11'6
x 10,65 x 3'68 m |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
COMPOSICIÓ |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
L'edifici és
construït sobre un pòdium amb un accés per l'est i
un altre per l'oest. La
|
|
composició
s'estructura en dos pisos per les quatre façanes:
Façana W.-
A un costat de la porta trobem la lloba capitolina alletan els dos bessons.
A l'altre costat, Enees, fundador de la ciutat, fa un sacrifici; Aquesta
imatge actua fent paral·lelisme amb el mateix August.
Façana E.-
A un costat de la porta les noves divinitats filosòfiques de la
Terra, l'Aire i l'Oceà. A l'altre costat un personatge representa
el poble o el senat.
Façanes laterals
N-S.- Processó any 13 a. C. Al cantó S. per aquest ordre
apareixen sacerdots, home amb la destral per fer el sacrifici, Agripa
(gendre d'August i general), el mateix August i la seva família.
Al N. Senat, dones i nens de la cort i dues dones que representen Roma
i la Pau.
Treballa amb el tamany
de les imatges per indicar profunditat. Les imatges més properes
són les principals. Les figures vestides galantment compleixen
els cànons grecs de bellesa.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
CROMATISME |
|
|
Polícrom |
|
|
LLUM |
|
El
joc de llum i ombres fa notar els personatges principals |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
RITME |
|
Lent,
propi d'una processó. Els personatges es mouen lliurement amb tota
naturalitat i independència les unes de les altres, però centrant-se
amb l'emperador. |
|
|
|
|
|
|
ESTIL |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Romà
Imperial, d'inspiració grega clàssica, tot i que a Grècia
els baixos relleus com el Fris |
|
L'art
romà reivindica el poder d'unes famílies concretes. A Grècia,
en canvi el que comptava era el seu passat, per un costat, i el cànon
de bellesa, per l'altre. |
|
INTERPRETACIÓ
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ICONOGRAFIA I SIGNIFICACIÓ |
|
L'obra inclou les
grans famílies patrícies de la vida romana
|
|
amb August i la seva
família en lloc preferent. August és equiparat amb Enees.
L'edifici es va anar
descobrint a poc a poc entre els segles XVI i XX. A l'any 1938, es celebrà
el bimilenari d'August i s'aprofità per inaugurar la seva reconstrucció
|
|
FUNCIÓ |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Religiosa,
propagandística i commemorativa de la pau augusta |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| CAUSALITAT |
|
|
Cada
època representa les seves preocupacions filosófiques, els
interessos de les |
| seves
classes dominants, els seus costums. Passa a les pintures egípcies
i cretenques, als relleus assiris i grecs,... i també passa a l'Ara
Pacis que segueix aquesta línia i així ha continuat figurant
a la Roma dels Papes, al París de Lluís XIV entre molts altres. |
|
LINKS |
|
http://www.reed.edu/~mkerr/papers/apacis97.html
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
http://www.ku.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Gazetteer/Places/
Europe/Italy/Lazio/Roma/Rome/Ara_Pacis/links*.html
http://ww.chch.school.nz/mbc/arapacis.htm
http://wings.buffalo.edu/AandL/Maecenas/rome/ara_pacis/section_contents.html
|
|
|
|
|
|
|
|
Tornar
a l'índex |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|