- Anatomia externa
Presenta un cos deprimit i pentagonal. És cobert per una crosta dura (exoesquelet) de naturalesa quitinosa impregnada de sals de carbonat de calci.
El cos és dividit en dues grans regions:
1.-Cefalotòrax:
2.- Abdomen.
Cara dorsal:
Només es veu el cefalotòrax.
La vora anterior és asserrada i del mig anant cap als costats s’hi pot veure 1 parell d’antènules, 1parell d’antenes, 1parell d’ulls pedunculats i 5 parells de potes locomotores o pereiopodis, el primer parell amb unes pinces molt grans i i l'últim amb el dàctil aplanat en forma de rem.
Cara ventral:
En el Cefalotòrax: hi ha 6 parells de peces bucals:
1 parell de mandíbules
2 parells de maxil·les
3 parells de maxil·lípedes.
L’Abdomen: és pla i queda plegat i encaixat contra una petita depressió del cefalotòrax. És diferent segons el sexe.
En el mascle és format per 6 anells articulats més o menys soldats, els segments I,II i VI són independents, mentre que el III, IV i V estan fusionats. Té forma triangular. Els orificis genitals es troben en la base del 5è parell de potes locomotores i estan acompanyades d’un petit penis.
En la femella els 6 segments estan individualitzats. Té forma més arrodonida. Els orificis genitals estan situats en l’estèrnum a nivell del 3er parell de potes.
En tots dos casos l’abdomen acaba en un petit telson a la cara ventral s’obre l’anus.
Els apèndixs abdominals o pleopodis també són diferents en el mascle i la femella.
En el mascle els 2 primers parells formen l’òrgan copulador, i manquen el 3r, 4t i 5è parell.
La femella té 4 parells ben desenvolupats i serveixen per retenir els ous.
Estudi dels apèndixs
Dissecció:
Hem arrancat els apèndixs i els hem col·loca’t ordenats a la safata.
Es veuen les peces bucals i els pereiopodis.
En la base d’alguns apèndixs hi ha les brànquies.
Les brànquies són uns pèls petits blancs que es troben a la base dels maxil·lípedes i els pereiopodis protegits pel cefalotòrax.
Curiositats:
Els crancs es mouen lateralment.
L'animació representa de manera esquemàtica el moviment d’un parell de pereiopodis en el desplaçament lateral del cranc, com que el moviment és molt ràpid es converteix en una carrera.
Alguns decàpodes com la nècora presenten cianocristal·lina, pigment de color blavós que es transforma en zooeritrina, pigment vermell al coure-la.