- La conquilla del musclo
Cara externa:
És un bivalve.
Presenta dues valves triangulars, de color negre.
En la cara ventral hi surten uns filaments marronosos, anomenats bissus. En la dorsal hi ha el lligament.
La part més aguda és l' anterior.
Sobre les valves observem un gla de mar (crustacis) i un tub d’anèl·lid sedentari.
Es veuen les estries de creixement que són testimonis de les diferents etapes de creixement del musclo.
Les dues valves estan unides pel lligament.
Observem les empremtes deixades pel múscul adductor posterior (a l'extrem més rodó de la conquilla) i pels músculs retractors del peu (a continuació). I una empremta deixada pels músculs de les vores del mantell, anomenada impressió pal·lial.
La cara interna està entapissada per una capa brillant, el nacre. Aquesta cara fa efervescència amb l'àcid clorhídric, això ens indica que conté carbonat de calci.
- El cos del musclo
Observem:
El mantell: superfície externa tova. Segrega el carbonat de calci que forma la conquilla. En els mascles és de color groc i en les femelles de color taronja.
A les vores del mantell hi ha cèl·lules sensorials que reaccionen amb una contracció davant de qualsevol contacte.
Els dos lòbuls del mantell delimiten una cavitat plena d’aigua, la cavitat pal·lial.
El peu: òrgan musculós de forma allargada que surt de la cavitat pal·lial i serveix per fixar els filaments del bissus.
El bissus: filaments acabats en un disc, propis dels musclos, que els serveix per arrapar-se a les roques.
El múscul adductor posterior: permet obrir i tancar la closca.
L'hepatopàncreas:es veu per transparència a la part dorsal i anterior. De color verd fosc.
Sota l'hepatopàncreas s'observa en forma d'arc una part del cor.
Com ho fem per obrir el musclo?
Introduïm la punta d’un ganivet entre les valves per sota del bissus i fem córrer el ganivet seguint l’obertura de les dues valves fins que notem que tallem el múscul adductor posterior. Separem les valves a poc a poc fins que el musclo quedi obert del tot.
Observem:
A cada costat del mantell 4 làmines branquials estriades.
La boca vorejada de 4 palps labials, que provoquen corrents d’aigua cap a l'orifici bucal.
L'hepatopàncreas de color verdós. Sota la boca.
El peu musculós. De forma allargada i color negre.
La glàndula del bissus productora de filaments .
El gep de politxinel·la que conté el seu interior les glàndules genitals . A continuació del peu i el bissus.
El múscul adductor posterior rodó i de color blanc.
2 ronyons a cada costat del gep de politxinel·la, de color vermellós.
El mantell: de color taronja o blanquinós segons quin sigui el seu sexe, amb una vora festonejada de color negre que conté cèl·lules sensorials.
Curiositats dels lamel·libranquis:
Si observem una cloïssa o una escopinya bullida podríem trobar totes aquestes estructures menys el bissus, ja que són bivalves que no viuen arrapats a les roques, en canvi si que tenen un peu molt més desenvolupat que els permet moure’s i enterrar-se a la sorra.
Les perles són cossos produïts pel mantell. Si per exemple, un gra de sorra penetra entre el mantell i la conquilla d'una ostra, l'epiteli pal·lial reacciona segregant làmines concèntriques i alternants de conquiolina i carbonat de calci al voltant del gra de sorra que acaba originant una perla.
De les valves que contenen nacre se'n fan botons i objectes de decoració.
Es mouen els musclos? El musclo pot fer petits moviments. La glàndula del bissus segrega una substància viscosa, que s’endureix i es transforma en un filament que el peu fixa al suport, a una certa distància de l'anterior. Els filaments nous es fixen cada cop més lluny i els vells es trenquen.