Estudiem un peix: El verat
  • Anatomia externa

El cos té forma afuada amb la secció el·líptica i acaba en un peduncle caudal estret i una aleta caudal semilunar.

El color del cos és blau amb línies fosques al dors i blanc al ventre, és una coloració mimètica contra la depredació.

El cap

La regió del cap queda definida entre la part anterior del musell i l’opercle.
El cap és cònic i petit. A la punta s’obre la boca amb dents.
Sobre la boca hi ha 2 fosses nasals, cada fossa amb dos orificis, un anterior per on entra l’aigua i un posterior que hi surt. Aquests orificis no comuniquen amb la cavitat bucal ja que només tenen funció olfactiva, no serveix per respirar.
Els ulls són petits i laterals. Darrera dels ulls hi ha l’opercle.

Fes l'activitat

El tronc i la cua

No presenta grans escates.
S’observa una línia a cada costat que va des de l’opercle fins a la cua, és la línia lateral que fa la funció d’òrgan dels sentits, li permet per exemple saber si s’apropa algun animal.
Presenta les aletes següents:
Imparelles: Dorsal 1 i dorsal 2, caudal i anal.
Parelles: Pectorals i ventrals.
També s’observen 5 pínnules en forma de plomall entre la dorsal i la cua i 5 més entre l’anal i la cua ( són radis lliures de l’aleta anal i dorsal). Propis de peixos que són nedadors ràpids.
Davant de l'aleta anal hi ha l'anus.
L’aleta caudal té forma de mitja lluna.

Fes l'activitat
  • Anatomia interna

Dissecció:

Tallem la paret del cos a tall de finestra des de l'anus fins arribar a l'opercle amb les tisores, ens ajudem amb una sonda acanalada que farà de guia, per evitar trencaments de les vísceres. Després tallarem des de l'anus i des de darrera l'opercle cap al dors fins a la línia lateral.

 

Observem:

L’aparell digestiu:amb un esòfag curt, un estómac amb cecs pilòrics i un budell. Hi ha glàndules com el fetge, la vesícula biliar i el pàncreas.

El circulatori : amb el cor situat ventralment , just sota les brànquies. També hi ha la melsa d’un color rogenc fosc, que és un òrgan hematopoiètic que produeix glòbuls sanguinis.

L’aparell reproductor: hi ha 2 gònades (testicles o ovaris) segons el sexe que s’uneixen per un tubet que buida les cèl·lules sexuals a fora per rera l’anus

L’aparell excretor: format principalment per 2 ronyons. Són dues estructures allargades de color fosc que estan a tocar a la columna vertebral.

Fes l'activitat
  • Estudiem les brànquies

Si aixequem l’opercle amb l’agulla emmanegada es veuen les brànquies. Podem comprovar que la boca comunica amb la cavitat branquial.

Tallem l’opercle es veuen 4 arcs branquials. Cada arc té unes espines filtradores i dues làmines molt vermelles degut els vasos sanguinis.
L’aigua entra per la boca es fica entre aquestes làmines, es produeix l’intercanvi d’oxigen i diòxid de carboni, i surt a l’exterior per l’opercle.
 
  • Estudiem les escates

Les escates recobreixen el cos. Estan posades com les teules d'un teulat. La part d'escata exposada a l'exterior presenta fines denticulacions o ctenidis que dóna una certa aspror i adherència al passar els dits per la pell.
Creixen de manera més o menys proporcional a mesura que creix el peix. Aquest creixement queda reflectit amb uns anells fins i concèntrics. Hi ha unes bandes de creixement lent fosques que representen els anells anuals. Aquests anells anuals s'intercalen amb unes altres bandes més clares. Cada anell anual correspon aproximadament a un any de vida.
Sovint s'utilitza el nombre d'escates que constitueixen la línia lateral per classificar els peixos.

 
Escata d'un besuc vista al microscopi (programa Motic)
 
Curiositats:
El verat tot i ser un peix pelàgic no té bufeta natatòria. Això el permet pujar i baixar més de pressa.
La bufeta natatòria és un sac ple d'aire situat sota la columna vertebral. La funció principal és contrarestar el pes del peix dins l'aigua i facilitar la flotabilitat sense haver de fer esforços musculars.

Hi ha una altre espècie molt semblant, el verat d’ull gros, però el pots diferenciar perquè és de color verdós, té l’ull molt gros i té bufeta natatòria.