Estudiem un mol·lusc: La sèpia. |
|
---|---|
|
|
La cara dorsal: | |
És més fosca. En la part anterior té una corona de braços. Hi ha 8 braços curts i cònics amb ventoses al marge interior i 2 tentacles més llargs i prims que únicament presenten ventoses en la zona terminal en forma de làmina anomenada palma o dàctil. Aquests dos tentacles els pot replegar en l’interior de dues bosses suboculars. El cap presenta lateralment 2 grans ulls, d'estructura molt perfeccionada, recorda la de l'ull dels vertebrats. Amb una escleròtica, una retina, un cristal·lí, un iris i un humor vitri. A continuació hi ha el mantell, de forma ovalada, amb uns replegaments laterals, les aletes. |
|
Cristal·lí |
|
La cara ventral: | |
La pots reconèixer perquè és més clara.
|
|
La conquilla | |
Posem la sèpia amb la cara dorsal cap amunt i fem un tall superficial per un dels costat de l’estructura dura, començant per la part més propera al cap. Aïllem la conquilla interna. És formada per uns septes calcaris superposats plens d’una massa porosa també calcària. La conquilla acaba en una punta. És posa dins les gàbies dels ocells perquè en mengin. És una font de calci que servirà per a la conservació del seu esquelet i per la fabricació de la clova dels seus ous. |
|
|
|
Dissecció: Observa que l’embut es perllonga i s’eixampla en una massa que presenta a cada costat dues cavitats anomenades traus que encaixen amb els botons que són uns sortints durs que es troben a les dues puntes del mantell. Darrera de l’embut surt un cordó muscular gruixut aixeca’l i per sota d’ell veuràs un gangli nerviós: és el gangli estrellat. |
|
Observació de la mandíbula | |
Tallem el sifó per la línia mitja i continuem fins arribar a la boca. Després tallem el llavi i travem el parell de mandíbules, el bec de lloro, situades en el seu interior. |
|
Com és mou la sèpia? | |
L’aigua entra per la vora lliure del mantell (cara ventral). Llavors contrau el mantell i l’aigua de la cavitat pal·lial és impulsada cap a fóra, sortint un xorro d’aigua pel sifó ja que sota la pressió les vores de l’embut s’enganxen a la paret pal·lial pel trau i el botó. De manera que la sèpia es mou en direcció contrària a l’aigua. Al mateix temps es contrau la bossa de la tinta de manera que l’aigua queda tenyida de negre i permet a la sèpia amagar-se. |
Mira aquesta web
|