El Salvador:
11 de maig de 2006 |
|
El Salvador es troba al sud-est de Centreamèrica, a les costes de l’oceà Pacífic.
És un país petit d’uns 20.000 Km2, el més petit de Centreamèrica. Té uns sis milions d’habitants. El clima és tropical amb una estació seca que va del novembre a l’abril i una estació humida, amb pluges abundants del maig a l’octubre. La mitjana de precipitació es al voltant dels 2.500 mm anuals.
És un país de volcans i de terratrèmols, com la majoria dels països de centreamèrica. També es produeixen inundacions i grans esllavissades. Una de les més recents va passar a Santa Tecla, una ciutat molt propera a la capital. Com que els terratrèmols no es poden predir poden arribar a enterrar les ciutats. |
 |
 |
A El Salvador hi podem trobar un gran nombre d’edificis volcànics. D’aquests, 21 volcans són actius, tots ells situats a la Serralada Volcànica que s’estén per tot el país, parel·lela a la costa. |
 |
 |
 |
Sis d'aquests volcans presenten una activitat més important i contínua, per això són vigilats de forma permanent per les institucions que s’encarreguen de la vigilància volcànica: el Servei Nacional d’Estudis Territorials i la Universitat de El Salvador. |
Volcà de San Miguel |
Complex volcànic de |
|
 |
 |
 |
 |
Volcà d'Izalco
|
Caldera de Coatepeque
|
Volcà de San Salvador |
Volcà de San Vicente
|
Els volcans a El Salvador tenen morfologies variades el que ens indica que han estat generades per diversos tipus d'erupcions. La majoria dels volcans més actius són estratovolcans, formats per diverses erupcions en les què s’han acumulat capes de fluxos de lava i de piroclastos (fragments de lava expulsats a l’aire) formant edificis alts, de forma cònica, de pendents pronunciats i amb cràters amplis, com són: el volcà de Santa Ana, el volcà d’Izalco, el volcà de San Salvador, el volcà de San Vicente i el volcà de San Miguel. També trobem Calderes Volcàniques, grans depressions del terrenys que actualment són reomplertes per aigua i formen llacs, originades per erupcions molt explosives. És el cas de la Caldera de Coatepeque i la Caldera d’Ilopango, que es considera activa.
Les costes pacífiques d'Amèrica i d'Àsia són zones amb una intensa activitat sísmica i volcànica. Aquesta zona geològicament és molt activa i forma el que s'anomena el Cinturó de Foc o Circumpacífic, on hi ha dues terceres parts dels volcans actius del món. Coincideix amb els límits de col·lisió de plaques tectòniques.
En el cas de Centreamérica i concretament El Salvador, la Placa de Cocos s’enfonsa sota la Placa del Carib a raó d’uns 8-9 centímetres cada any. Aquest procés d'enfonsament s'anomena subducció. En aquestes zones de contacte es produeix el fregament de les roques de les plaques i es concentra una gran quantitat d’energia que en alliberar-se produeix terratrèmols. També fa possible que es fonguin les roques i es formi magma, que posteriorment ascendeix cap a la superfície de la placa donant lloc als volcans.
 |
 |
 |
 |
| Risc volcànic |
L’amenaça volcànica és la probabilitat de què un volcà actiu entri en erupció afectant una àrea determinada al seu voltant. L’amenaça volcànica es concreta en tot un seguit de perills volcànics: emissió de gasos, llençament de bombes i cendres, fluxos de lava, etc. A El Salvador, malgrat hi ha una probabilitat elevada de què els volcans entrin en erupció, més de la meitat de la població del país viu en el radi d'influència d'algun dels volcans actius. |
 |
Per què?
Els volcans són un recurs natural. Els sòls volcànics són molt fèrtils i molt aptes per a l’agricultura (cultius de cafè, blat de moro, canya,...). Són materials bons filtradors d’aigua i enriqueixen els aqüífers. El material volcànic serveix per a la construcció. I les zones dels volcans tenen una alta diversitat de espècies vegetals i animals, especialment en zones tropicals per ser zones altes.
La població que viu (en ciutats, pobles o zones rurals) prop d’un volcà actiu està en situació de risc. El risc volcànic és la probabilitat de què l’impacte d’una erupció causi danys i pèrdues, i en general modifiqui les condicions de vida de les poblacions que es troben a la seva àrea d’influència.
Diverses institucions i les mateixes comunitats que poden ser afectades per una erupció treballen per reduir el risc volcànic. Aquestes mesures son preventives (per conèixer els volcans, les seves erupcions i poder pronosticar el seu comportament) i de preparació (per informar i preparar a les persones en cas d’una emergència).
Predicció del risc.
Vigilància volcànica.
Pronòstics d’activitat volcànica.
Un volcà actiu, encara que no estigui en erupció, té associats una sèrie de fenòmens: sismicitat, sortida de gasos, morfologia del seu con..., que marquen el seu comportament.
La vigilància volcànica es basa en la presa de mesures i en el seguiment permanent d’aquests fenòmens per conèixer la línia base de comportament del volcà (comportament normal). Quan en la presa de mesures es detecten anomalies (dades que no estan en el rang de la línia base) la vigilància s’intensifica per determinar si el volcà està entrant en una crisi d’activitat que pugui donar lloc a una erupció.
Els diferents fenòmens que es vigilen son: l’activitat sísmica, volum de l’emissió de gasos, la temperatura de gasos i de l’aigua associada al volcà (pous, fonts i llacunes), nivell de cossos d’aigua (llacunes), química de les aigües, morfologia de l’edifici volcànic entre d’altres. Per a la vigilància s’utilitzen diferents instruments especialitzats i també les visites periòdiques al volcà.
 |
 |
 |
|
Emanacions de gasos |
Increment de l' activitat de les fumaroles |
Nivells de llacuna |
|
 |
 |
 |
|
Moviments sísmics |
Caiguda de fulles |
Volum de gasos emesos |
Augment de la temperatura. Canvis en la composició de gasos. |
Periòdicament s’emeten informes de com es troba l’activitat del volcà. Si es presenta alguna anomalia s'incrementa el nombre d’informes que es fan arribar a la població i en cas d'observar indicis d’una erupció s’emeten avisos a la població en general, als medis de comunicació i als organismes de protecció civil.
Tot i que les erupcions en general tenen lloc amb un temps molt curt (minuts, hores o dies), malauradament, entre l' aparició dels primers indicis d’anomalies i el moment exacte de l'erupció poden passar des de dies fins a anys, la qual cosa fa difícil la informació a la població i l'adopció de mesures de prevenció i protecció.
El grau d’explosivitat d’una erupció depèn del tipus de magma i de la quantitat de gasos incorporats en la massa fosa. Això condicionarà si el magma surt de forma més tranquil·la o més violenta.
Necessitem saber també de quin tipus serà per conèixer els productes que poden ser emesos pel volcà. Per exemple un volcà tranquil, de tipus efusiu, emet principalment colades de lava (que flueixen a poca velocitat però que destrueixen tot al seu pas) -erupcions de tipus hawaià-. Un volcà de tipus explosiu, emet gasos i la lava fragmentada que anomenem piroclastos. Els piroclastos segons la seva mida reben diferents noms: cendres, lapilli, bombes, blocs. Els piroclastos poden caure des de l’aire o ser arrossegats a través de fluxos turbulents i molt calents.
Les erupcions explosives s’anomenen estrombolianes, vulcanianes o plinianes segons la quantitat de gasos emesos i l’alçada de la columna eruptiva en el moment de l’erupció.
|
|
En vulcanologia es considera que un volcà té erupcions similars en el transcurs de la seva història. Per això els geòlegs i vulcanòlegs es basen en l’estudi de les roques volcàniques antigues d’erupcions passades per obtenir dades que permetin saber quins són els perills futurs. L’anàlisis de perills volcànics es fa a través de l’estudi de la història geològica del volcà, de l’estudi en detall de les roques volcàniques al camp i amb programes informàtics que simulin erupcions amb diferent intensitat. Aquests tres tipus d’informació ens permeten construir mapes de perills volcànics que indiquen les zones que poden ser afectades per els diferents tipus d’erupcions d’un volcà. |
||||||
|
||||||
 |
 |
 |
 |
 |
Els informes de pronòstic d’activitat volcànica i els mapes de perills volcànics s’elaboren per a poder informar oportunament a la població, especialment a la que viu prop dels volcans i que podria ser afectada per una erupció.
Són diverses les activitats que es realitzen per poder fer arribar aquesta informació a les comunitats urbanes i rurals de l’entorn dels volcans: preparació d’una pàgina web (on hi ha tota la informació en línia (http://www.snet.gob.sv/), xerrades per a les comunitats, producció de material divulgatiu, cursos per a tècnics i professionals, i formació de petits grups de treball que tenen funcions d’observadors locals dels volcans on viuen i que col·laboren amb els vulcanòlegs en la vigilància del volcà.
Totes aquestes activitats ajuden a què mica a mica les persones coneguin més el territori on viuen i que siguin conscients de la situació de risc en la qual viuen perquè hi puguin fer front i prendre mesures per reduir-lo i protegir-se.
Però aquesta tasca de difusió no està acabada, encara queda molta feina per fer.
Escrit i fotografies: Maria Dolors Ferrés López. Vulcanòloga.
Disseny i confecció del web: Fina Vert Ros.
Maig 2006