LLAR, DOLÇA LLAR

1- FITXA TÈCNICA

Nivell : Cicle Mitjà i Superior
Nombre de personatges : Deu
Durada aproximada : Trenta minuts

2- ARGUMENT

L'Eladi és un home d'edat mitjana. Està casat i té un fill i una filla. Ha de passar una temporada a casa i es queixa de que tots fan massa soroll i de que l´ amoïnen constantment.
Un dia es troba a un amic psicòleg, en Fèlix, qui li promet ajuda si fa cas de les seves recomanacions. L'Eladi accepta. En Fèlix li recomana que, durant una setmana, ha de deixar que el seu fill i els amics puguin assajar amb el seu grup de rock a casa seva, que la seva filla i les amigues puguin veure els programes de TV que desitgin, que la seva dona endreci tot el que vulgui, que parli amb el majordom i la veïna i, a més a més, que convidi la sogra i la cunyada fadrina a passar-hi uns dies. Al cap d'una setmana es tornen a trobar .L´Eladi ja no pot més. Llavors en Fèlix li diu que fora la veïna, la minyona, la sogra i la cunyada. Quan fa fora a totes aquestes persones l'Eladi creu que la seva llar és ara un paradís, encara que està en la mateixa situació que al començament de l'obra.

3- PERSONATGES

- Eladi : Home d'edat mitjana, casat amb la Matilde i pare de la Cèlia i l'Eduard. Només pensa en estar tranquil a la seva llar.

- Matilde : Casada amb l´Eladi. Dona molt endreçada i perfeccionista.(Ha d'interpretar també a la Irene, l'amiga de la seva filla)

- Cèlia : Filla del matrimoni anterior. Mostra una actitud adequada a la seva edat, és a dir,
vol estar sola amb les seves amigues, veure els programes de TV on surten els seus
admirats cantants,...

- Eduard : És el germà de la Cèlia. Només pensa en ser músic i tocar en un grup de rock.

- Fèlix : És el psicòleg amic de l´Eladi. Vol ajudar-lo encara que s'ho passa d'allò més bé
fent-lo patir una mica.

- Sebastià : Encara que és el majordom de la família no li agrada gaire que li manin.

- Caritat : La sogra de l´Eladi . Mai no ha fet massa lliga amb el seu gendre.

- Regina : És la germana fadrina de la Matilde. Les seves relacions amb l´Eladi no han estat mai gaire bones. NOMÉS SURT PER AL·LUSIONS.

- Isabel :És la veïna del replà. Es fica en tot i és molt tafanera. A l´Eladi no li cau gens bé.

- Irene : És l'amiga de la Cèlia. Actua com ella.

- Adam i Ferran : Són els amics de l´Eduard. Juntament amb ell formen un grup de rock.

4- DECORATS

Per representar aquesta obra només ens farà falta un decorat : el saló d'una casa, amb tots els objectes i mobles que poden haver-hi (un moble, una finestra, objectes de decoració, quadres, llums, ..) Els actes on es troben l´Eladi i el Fèlix es faran a teló tancat amb els dos personatges davant del mateix.
El decorat es pot pintar amb temperes. Els espais més grans es pinten amb tempera rebaixada amb aigua i amb una esponja.

A més a més ens faran falta els següents objectes :

- Un televisor (podem demanar un de decoració a una botiga de mobles)
- Un sofà. Butaques i cadires per poder seure tothom
- Un plomall i un drap de netejar la pols
- Un mocador de coll gran o un tros de roba per ficar al sofà
- Un magnetòfon
- Tres revistes i un diari
- Una tauleta
- Un gerro i un got
- Un servei de cafè o de refresc
- Fotos, pòsters, revistes ...dels cantants preferits de les noies.

Amb tot això l'escenari i el decorat poden quedar de la següent manera :

5- VESTUARI

Aquesta obra transcorre en l'època actual. Així doncs, el vestuari de cada personatge, llevat que els nens i les nenes s'han de vestir de persones grans, no té cap dificultat. Cada personatge anirà vestit d'acord amb la seva edat i condició. Per exemple, la Balbina pot anar només amb un davantal o bé vestida de negre amb davantal blanc i còfia.
Es pot optar per un canvi de vestuari als actes que representen dies diferents. Per exemple l´Eladi pot aparèixer en alguna escena en bata d'anar per casa i sabatilles (Acte I i Acte IV) i la resta dels personatges pot canviar d'indumentària. Però donada la curta edat dels actors i actrius pot ser aquests canvis no siguin gaire adients.

6- MÚSICA

Ens faran falta tres tipus de música :

- Rock , per utilitzar quan assagen els tres joves. Per exemple : Rolling Stones, Sau, Els Pets, Iron Maiden, Màquina total, Henry Salomón y orquesta, Tiburón Mix, ...

- Actual, interpretada per joves cantants que siguin atractius. Per exemple : Luis Miguel, Ricky Martin, Chayanne, Enrique Iglesias, Backstreet Boys...

- Una altra (Sopa de Cabra, Boom 97,...) per obrir i tancar el teló en cada acte, en cas de no voler aprofitar qualsevol tema dels anteriors.

Els noms dels grups que es veuen en negreta son els que apareixen en el guió d'aquesta obra en concret. Si es vol parlar d'un altre grup s'hauran de variar els diàlegs.

7- GUIÓ DE L'OBRA

ACTE I

(Sona la música. S'obri el teló. L´Eladi llegeix el diari estirat al sofà amb els peus al damunt d'aquest. Deixa de sonar la música)

ELADI : La borsa va pujant, el meu equip de futbol ha guanyat el partit i jo de vacances.
Es pot demanar alguna cosa més?

(Entra la Matilde. Parla al seu marit)

MATILDE : Reiet, podries treure els peus de damunt del sofà, per favor?

ELADI : Una altra vegada? Crec que avui ja m'ho has dit uns cent o dos-cents cops.

MATILDE : Ho sento molt però no ho puc aguantar, Eladi. Em fereix la vista.

ELADI : (Seu correctament) I així, com ho troba la mestressa?

MATILDE : Perfecte, així ho trobo perfecte. Encara que ...

ELADI : No et tallis dona. Què passa ara?

MATILDE : (Endreçant el drap del sofà i fent aixecar l´Eladi) Així està més perfecte.

ELADI : Matilde, tinc un mes de vacances que acabo de començar avui. Penses anar
endreçant a tot hora o em deixaràs viure tranquil alguna estoneta?

MATILDE : Ho sento Eladi, ja saps que és la meva forma de ser. I ara per a que et relaxis
vaig a comprar unes cosetes al súper. Adéu reiet, que descansis.

ELADI : Adéu Matilde. Compra amb tranquil·litat. No tinguis pressa en tornar.

( La Matilde marxa i l´Eladi torna a ficar els peus damunt del sofà. Al moment
apareix Sebastià amb el plomall i el drap de la pols. Mentre parla va netejant
els objectes)

SEBASTIÀ : Mira qui està per aquí! Si és el senyor Eladi llegint el diari! Quin goig estar
de vacances! Per cert, ha vist la pàgina de successos? A mi és la que més
m'agrada perquè passa cada cosa pel món. No s'ho podrà creure però
dimarts passat, en un poble de Girona ...

ELADI : (Crida enutjat) Vols callar d'una vegada? Si parles contínuament no puc llegir.

SEBASTIÀ : Perdó, perdó. Quin geni té aquest home! A veure (El fa aixecar per endreçar
el drap del sofà. L´Eladi torna a seure amb els peus al damunt) Jo de vostè no
ho faria. Si el veu la senyora és home mort (Es passa el dit índex pel coll)

ELADI : No tens cap més feina tu? Per què no escombres la porta del garatge, per
exemple?

SEBASTIÀ : Molt graciós. Sap perfectament que no té garatge. I ara marxo, però tornaré.
(Marxa tot enutjat)

( Al moment se sent una música rockera a tot volum. L´Eladi dóna un bot
al sofà . Llança el diari i es fica la mà al cor)

ELADI : (Cridant) Eduard, que t'has tornat boig! Baixa el volum ara mateix!

(Entren l'Eduard, l'Adam i en Ferran portant un magnetòfon que sona a tot
volum. Els dos joves ballen i canten al ritme de la música)

EDUARD : (Cridant) Què fas aquí papi? Has sentit una cosa igual en tota la teva vida!

ELADI : (S'aixeca i va cap a l'Eduard ) He dit que prou d'aquesta música!

(L'Eduard apaga el magnetòfon)

EDUARD : No sé per què t'has d'enfadar tant.

ADAM: Si aquesta música és guai del Paraguai !

ELADI : (Cridant) Al Paraguai us enviaré jo als tres d'una galtada !

FERRAN : Tenim que escoltar molta música de "Els Pets" per poder tocar igual que ells.A
mi el que més m'agrada és aquell que toca la guitarra elèctrica a tota canya
(L'imita de forma exagerada mentre canta) És totalment genial. Si jo pogués
semblar-me a ell seria una passada.

ELADI : (Cridant i portant-se les mans al cap) Quin nom per un grup musical; i encara es
volen semblar a ells! Aquest jovent!

EDUARD : Apa pare, no hi ha per tant. Necessitem escoltar-la moltes vegades.

ELADI : I no teniu un altre lloc on sentir-la. Per exemple a la pallissa del tiet Sento?

ADAM : Aquesta pallissa és molt lluny del poble!

ELADI : (En to de mofa) No em diguis, no me'n havia adonat!

FERRAN : No sigui carrossa, home. Als joves d'avui ens agrada aquesta música. Tot el
que escoltaven vostès quan eren joves està una mica passat de moda. Ara el que
"priva" són els grups de música que fan molt soroll i tenen uns ritmes ben
potents. Ho sentim molt, senyor Eladi, però la tècnica evoluciona, el temps
passa, els ritmes canvien i, arriba un dia en que un descobreix que està mig
caducat o desfasat.

ELADI : I el teu pare, xato, que en pensa de tot això? Ja li has anat a contar aquest rotllo i a
posar-li aquesta musiqueta quan fa la migdiada ?

FERRAN : Sí home, sóc jove però no em xuclo el dit ! El meu pare ja està una mica fart de
mi i de la meva música. Si vaig ara i se m'acudeix explicar-li aquesta teoria em
fa caducar a mi en dos minuts enviant-me a estudiar a l'internat més sever que
pugui trobar en tot el país.

ELADI : Doncs no vull sentir mai més aquests bells sons mentre estigui a casa. Està ben
clar nois?

EDUARD : D'acord. Anem a la meva habitació i allí podrem sentir "Els Pets" amb
més tranquil·litat. Adéu papi .

(Marxen tots tres. L´Eladi torna a seure al sofà i a llegir el diari com abans. Al moment sona el timbre de la porta)

ELADI : (Cridant) Sebastià, ves a obrir la porta!

SEBASTIÀ : (Veu en off) Ho sento, però ara no puc. Vagi vostè mateix!

ELADI: (Remugant. Deixa el diari a la tauleta i s'aixeca a obrir la porta)) Paga un
majordom i ves tu a obrir la porta. On s'ha vist això? (Obri la porta)

TECLA :(Entrant) Bon dia, Eladi. Què fas vaga avui o us han donat festa?

ELADI : Si t'ha de treure la son t'explicaré la meva vida amb detall, benvolguda veïna.

TECLA: Crec que no hi ha per tant (Mira a dreta i esquerra) Què no hi és la Matilde?

ELADI : Premi per la senyora. La Matilde no hi és. Alguna cosa més?

TECLA : Doncs sí; venia a demanar-te una mica de sucre.

ELADI : Mira que bé. Baixa al súper i li demanes a la Matilde allí mateix.

TECLA : El meu gos és més persona que tu. Adéu i que tinguis un bon dia, benvolgut veí
.
ELADI : Adéu i molt bon dia, benvolguda veïna Isabel.

(Tanca la porta i torna a seure al sofà com abans. Al moment entren la Cèlia
i la Irene amb fotos i revistes a les mans)

CÈLIA : Hola papuchi. Què fas aquí?

ELADI : Hola noies

IRENE : Bon dia senyor Eladi.

ELADI : Mira nena, intento llegir aquest diari abans que passi de moda.

CÈLIA : No t'entenc però no cal que m'ho expliquis (A la Irene) Seu noia que d'aquí a
un moment començarà el programa Sputnik (Seuen les dues al sofà, deixant
l'Eladi en un raconet. A aquest no li fa gaire gràcia. La Cèlia engega la TV i
sona la música dels Backstreet Boys)

IRENE : (Cridant. L´Eladi dona un bot i llança el diari) Haaaaa! Un especial dels
Backstreet Boys! (L´Eladi recull el diari). Tia, quina sort! Podrem veure al Nick
i al Kevin. Estan més bons que el pa de pessic! (Fa un petó a la foto que porta a
les mans)

CÈLIA : Això ho diràs tu! El que està com un tren és en Howard (Aixeca en l'aire i mou la foto que porta a les mans). Ara que, en Brian i l'Àlex estan per menjar-se'ls (Torna a fer petons a les fotos)

(Les dues noies canten exageradament fort el tema que sona a la TV. S'aixequen,
criden, ballen, aplaudeixen,... Mentre l´Eladi es va ficant cada vegada més
nerviós)

ELADI : (Molt emprenyat i cridant llança el diari al terra) Ja n'hi ha prou! Ja estic fins el
barret! Entre tots em voleu tornar boig! Me'n vaig a fer un tomb! (Marxa)

IRENE : Què li deu passar?

CÈLIA : Aquests pares d'avui en dia s'enfaden per no res

IRENE : I això que està de vacances.

(Continuen a la seva com si res. Es tanca el teló i deixa de sonar la música)

ACTE II

(Sona la música. Davant del teló es trobaran l'Eladi i en Fèlix. Llavors deixarà
de sonar la música)

ELADI : (Va parlant fluix amb sí mateix. Al moment ensopega amb en Fèlix que va
en sentit contrari) Perdoni senyor.

FÈLIX : No passa res (Sorprès) Home, Eladi. Ja no saludes als amics?

ELADI : (Content) Fèlix! Perdona però anava a la meva i no m'he adonat de la teva
presència. Com esteu tots?

FÈLIX : Molt bé. Crec que millor que tu. Si el meu olfacte de psicòleg no em falla, jo diria
que tens algun problema.

ELADI : No m'estranya que la teva consulta estigui sempre plena. Has donat en el clau.

FÈLIX : I es pot saber de què es tracta?

ELADI : T'ho diré en poques paraules, amic meu. La meva llar és un niu de grills
insuportable: la dona, el majordom, la veïna, el meu fill, la meva filla, els seus
amics,.... Estic de vacances i encara no he tingut un sol moment de tranquil·litat.

FÈLIX : I això t'amoïna? No pateixis; si em fas cas a mi, en una setmana et solucionaré el
teu problema. Ara, m'has de prometre fer cas per estrany que et sembli el que et
proposaré.

ELADI : Faré el que tu diguis, t'ho prometo.

FÈLIX : Molt bé. Doncs ara mateix aniràs a casa i, a més a més de deixar que totes
aquestes persones que m'has dit facin el que vulguin, convidaràs a la Caritat i a la
Regina a passar uns dies a casa teva.

ELADI : Tu estàs tocat del bolet! Només em faltaven la meva sogra i la grillada de la meva
cunyada a casa!

FÈLIX : Eladi, ho has promès. Confia amb mi, per favor.

ELADI : No sé per què però et faré cas.

FÈLIX : Quedem aquí el dijous vinent a la mateixa hora i ja em contaràs com va
l'assumpte.

ELADI : Si aconsegueixo sobreviure, aquí estaré. Adéu, Fèlix.

FÈLIX : Adéu Eladi. Fins dijous.

(Es donen la mà i cadascú marxa per un costat de l'escenari. Sona la música)

ACTE III

(Sona la música, s'obri el teló. La Matilde, la Caritat i la Tecla prenen cafè
servides pel Sebastià)

CARITAT : (Es dirigeix a la Matilde) Mira filla, com ja t'he dit abans, trobo molt
estranya l'actitud del teu home. En vint anys que esteu casats és la primera
vegada que ens convida a la teva germana Regina i a mi a venir a la vostra
casa i fins i tot ens tracta amb educació. No m'ho puc creure!

TECLA: Ho veus dona? Jo ja t'ho havia dit. Al teu home no li senten bé les vacances.

MATILDE : No, si jo també el trobo estrany. Vol que tota la família estigui junta aquí, al
menjador, quan a ell sempre li han fet nosa els sorolls i les multituds. Fins i tot
li sembla bé que jo endreci tot el que vulgui.

SEBASTIÀ : I si tingués una malaltia mortal ? A lo millor s'ha assabentat que li queda poc
temps de vida i el vol passar en família i, de pas, comprar un tros de cel amb
bones obres.

MATILDE : (Enutjada) Sebastià, no diguis aquestes bestieses! Més val que vagis a
preparar el dinar que els nois estan a punt d'arribar.

SEBASTIÀ : Com mani la senyora. Però tot es veurà (Marxa)

(Arriben la Cèlia i l'Eduard amb els seus amics)

CÈLIA : Quantes dones juntes en tant poc espai!

EDUARD : Aquí passa alguna cosa. De què va això?

CARITAT : Parlàvem del vostre pare. Li deu passar alguna de grossa per tenir-nos a tots
aquí i no cridar pels descosits i fins i tot deixa que la Regina es tanqui a la sala
de bany durant una bona estona i, encara que no fa gaire bona cara quan surt,
no obri boca.

MATILDE : Creiem que li passa alguna cosa que no ens vol dir. Heu notat alguna actitud
estranya en el pare durant la darrera setmana?

CÈLIA : A nosaltres l'altre dia ens va deixar veure un concert d'Enrique Iglesias a la TV.
Jo vaig agafar el comandament i no em va dir ni piu. A més a més vaig cridar i
botar tot el que vaig voler. Quina passada!

EDUARD: Ara que ho dieu, ahir dimecres es va empassar tot el compacto de " Màquina
Total".

FERRAN : Tens raó. Se'l veia una mica nerviós però va aguantar fins el final i això que
el meu pare es fica els taps a les orelles al segon tema el dia que més aguanta.
El procés més normal en aquesta edat madura és escoltar el primer tema per
compromís. Llavors et diuen :"Com pots soportar aquests sorolls a tota
potència? Música era el que escoltàvem nosaltres quan érem joves i no això que
escolteu ara. Us quedareu tots sords en quatre dies!" Seguidament t'envien a
estudiar a la teva habitació per arribar a ser un home de profit en el futur i no un
pallasso com els que toquen en aquests grups.
El senyor Eladi no té res a veure amb aquest model de comportament en els
darrers dies. Definitivament, i amb aquesta conclusió acabo amb la exposició
de la meva teoria, està complint alguna penitència.

TECLA : Penitència la que complia jo cada vegada que m'obria la porta. Aquesta
setmana s'ha mossegat els llavis encara que no m'ha dit cap bestiesa de les seves.

MATILDE : Amb raó ha demanat un mes de vacances. Està com un llum.

CARITAT : Aquesta situació no pot durar gaire. Ha de petar per un lloc o altre.

MATILDE : Mare, no et passis.

ISABEL : La teva mare té tota la raó del món.

CÈLIA : Doncs haurem d'esperar a veure què passa.

ADAM : Pareu compte que ja arriba.

(Arriba l´Eladi tot moixí, cansat. Seu en una butaca amb desgana)

ELADI : Bona tarda a tots i a totes.

TOTS : Bona tarda.

(L´Eladi agafa una revista i es fica a llegir, les dones comencen a parlar, les noies
engeguen la TV on fan un concert d'en Ricky Martin, els nois escolten el compacto de
l'Iron Maiden, és a dir, en pocs moments el menjador sembla un niu de grills)

ELADI : (Cridant moltíssim) Ja n'hi ha prou d'aquest color (llença la revista a terra i surt
de l'escenari fet un bou. Al moment paren les músiques)

MATILDE : Ho veus mare? Ja no té més paciència.

CARITAT : Això vol dir que hem de preparar les maletes?

ISABEL : Jo, no sé per què, diria que sí. Demà divendres dormireu les dues al vostre llitet
del poble.

ACTE IV

(L´Eladi es troba amb en Fèlix davant del teló. Cadascú apareix per un costat de l'escenari)

FÈLIX : Hola Eladi, que et passa? Estàs més blanc que la meva bata de metge!

ELADI :(Molt enutjat i assenyalant-lo amb el dit índex) Mira "Don Idees", no sé per què te
he fet cas, no sé per què he vingut, no sé per què m'he fiat de les teves genials
idees, no sé per què,...

FÈLIX : ( El talla) Para, para. que per no saber res vas molt embalat!

ELADI : (Nerviós) M'agradaria saber què ha decidit ara el senyor psicòleg. Pot ser he de
muntar un zoo a casa? Pot ser he de convidar tot el barri a ballar al meu
menjador?

FÈLIX : Estàs resultant un pacient difícil, no creus?

ELADI : Mira, Fèlix, no estic per a gaites. Val? Així que si has de dir alguna cosa donat
pressa i procura que sigui una mica coherent.

FÈLIX : No pateixis. Avui acaba la teràpia. Torna a casa i fes fora la teva sogra, la teva
veïna i la teva cunyada. Després li dius al teu fill que utilitzi els auriculars que jo
li vaig regalar i a la teva filla li compres una tele petita i que vegi concerts a la
saleta.

ELADI : Ara si que parlem la mateixa llengua. I amb el Sebastià i la Matilde, què faig?

FÈLIX : Ho sento però aquests dos no te'ls puc treure de damunt. Tu veuràs el que fas
amb ells. Adéu, Eladi (Li dona la mà)

ELADI : Moltes gràcies Fèlix. Et dec una (Li dona la mà)

(Sona la música i cadascú marxa per on ha vingut)

ACTE V

(L´Eladi , en bata i sabatilles, seu al sofà amb els peus a dalt d'ell mentre llegeix el
diari )

ELADI : Estic aquí tranquil, els meus fills escolten música sense amoïnar-me, em queden
quinze dies de vacances, què més vull?

MATILDE : (Entrant i dirigint-se a l'Eladi) Reiet, t'importaria treure els peus de damunt
del sofà?

ELADI : (Afectuós) I tant que no, vida meva.

MATILDE : Espera un moment que endreçaré el drap (L´Eladi s'aixeca pacient mentre la
Matilde endreça el drap). Així està millor. Eladi, marxo un moment al súper.

ELADI : No tardis gaire, ja saps que no sé estar sense tu.

MATILDE : No pateixis, només serà un moment.

(Entra el Sebastià amb el plomall i el drap de la pols. Parla davant el públic amb la Matilde)

MATILDE : Qui entengui a aquest home que el compri!

SEBASTIÀ : Tingui per segur que no seré pas jo.

MATILDE : Ja fas bé de no casar-te. Baixo un moment al súper. Ves netejant el menjador.

SEBASTIÀ : Així ho faré, senyora (Marxa la Matilde. El Sebastià treu la pols dels mobles
mentre parla amb l'Eladi ) Així què, senyor Eladi, bones notícies avui?

ELADI : Hi ha una mica de tot, saps? En realitat l'únic que m'importa és que ara puc estar
d'allò més tranquil a casa, sense que ningú m'amoïni.

(L´Eladi continua llegint el diari. El Sebastià es dirigeix al públic )

SEBASTIÀ : Fa uns dies no se li podia parlar mentre llegia el diari, ni fer-lo aixecar per
endreçar el drap del sofà,... i avui li fas el mateix i tant content. (Es posa el dit
índex al costat de l'orella i el mou circularment) Aquest home està tocat del
bolet (Marxa)

ELADI : Oh! Llar, dolça llar!

(Sona la música i es tanca el teló )

F I D E L´ O B R A