LA BODA NO RODA

1- FITXA TÈCNICA

Nivell : Cicle Superior de Primària i ESO
Nombre de personatges : Tretze
Durada aproximada: Una hora

2- ARGUMENT

En una família de classe mitjana-alta es planteja, per sorpresa, la boda de la filla gran (la Maripí) amb el seu nuvi (el Lolo), un noi sense ofici ni benefici, vestit de cuir negre i amb cadenes penjant pel coll. Els pares de la Maripí no estan gens d'acord amb aquest enllaç però, quan comproven que la seva filla es casarà amb o sense el seu consentiment, decideixen convidar el Lolo i els seus pares per parlar-ne.
Quina és la sorpresa de tothom quan es descobreix que el Lolo és l'únic fill dels comptes de Palafanga, dedicats al negoci del petroli. El pare de la noia, que és molt interessat, ja ho troba tot perfecte. La Maripí es sent enganyada i ara és ella la que no es vol casar. L'àvia li fa veure que el Lolo no és tant desvergonyit com ella pensa i, per fi, accedeix a casar-se amb ell.
Arriba el gran dia. La cerimònia corre a càrrec de Mossèn Jesús, principiant a qui li passa de tot però que, finalment, aconsegueix casar els nuvis.
Finalitzat el convit, el germà de la Maripí comunica a la família que té intencions de casar-se d'aquí a dos o tres mesos. L'Ignasi ja n'ha tingut prou amb la boda de la Maripí i fins d'aquí a uns quants anys no vol saber res de casaments.

3- PERSONATGES

- La Maripí : És la núvia. Jove, eixerida i acostumada a fer el que vol. És l'ullet dret del
seu pare, l'Ignasi.

- El Lolo : És el nuvi. Mostra dues personalitats ben diferents: la de "passota" i la de noi
molt ben educat, fill dels comptes.

- L´Ignasi :És el pare de la Maripí, d'en Julià i de la Liliana. Negociant i interessat. Vol el
millor per a la seva filla però, si va acompanyat de bens materials, ho troba
perfecte.
- La Maruja : És la mare de la Maripí, d'en Julià i de la Liliana. No posa mai cap
problema; sempre li sembla bé el que diuen els altres.
- En Caietà :És l'avi de la família (pare de la Maruja). Modern, amb esperit jove i lliberal,
fins un cert punt.
- La Trinitat : És la mare de la Maruja i, per tant, la dona d'en Caietà. Serena,
assossegada, sempre fa reflexionar els demés.

- La Leonor: Germana de la Maruja. Mai no s'ha pogut casar. Creu que encara és una
noieta jove. És molt romàntica i sentimental.

- La Liliana :Germana de la Maripí i d'en Julià. Només pensa en vestits nous i festes de
societat.

- En Julià : Germà de la Maripí i de la Liliana. És presumit i egoista.

- La Petra : És una amiga de la família. Molt distingida i també molt tafanera.

- En Rodolfo :Pare del Lolo. És un compte dedicat al negoci del petroli. Molt seriós i
distingit.

- L´ Adoració : Mare del Lolo. És una comtessa i, per tant, molt distingida.

- Mossèn Jesús : Mossèn principiant que no encerta una : tot li surt mig malament.

D'aquests personatges, la Maripí, l´Ignasi i la Maruja són els principals, els que tenen un diàleg més extens.

4- DECORATS

Tota l'obra es representarà davant del mateix decorat: una terrassa familiar, amb molta vegetació i algunes plantes naturals distribuïdes per l'escenari. De cara al públic es col·locarà una tauleta envoltada per sis cadires.
Per tal de poder fer servir el mateix decorat, s'ha previst que la boda tingui lloc en un jardí i no pas en una església. Així doncs, al darrer acte es retirarà la taula i es col·locarà al faristol del Mossèn i deu cadires (dues fileres de dues cadires cadascuna, ja que els nuvis estaran drets davant del mossèn).

Hi ha una llista d'elements imprescindibles :

- Tres revistes de modes.
- Dos diaris.
- Tovallons i estovalles.
- Tasses, culleres i platerets de cafè.
- Sucrera.
- Una regadora o un vaporitzador.
- Una safata amb torrades.
- Dues o tres plantes naturals grans.
- Una tauleta i sis cadires.
- Deu bossetes amb un grapat d'arròs.
- Un faristol.
- Un llibre o llibreta pel Mossèn.
- Dos anells.
- Un ram de núvia.

5- VESTUARI

- La Petra, en Julià, la Liliana, l'Ignasi, la Maruja, la Leonor, la Trinitat i en Caietà aniran vestits de carrer durant tota l'obra excepte per a la cerimònia. S'ha de tenir en compte que representen gent de classe mitjana-alta. A la boda han d'anar vestits d'allò més elegants.
La senyora Trinitat ha de portar un vestit llarg en el darrer acte.
Totes les dones poden portar joies, bosses, barrets, ventalls,... i anar maquillades.
Els homes poden portar vestits, barrets, corbates,...

- El Lolo necessita tres vestuaris ben diferents:
· Tot vestit de cuir negre amb cadenes penjant.
· Pantalons i camisa de vestir.
· Vestit de nuvi.

- La Maripí també necessita tres vestuaris:
· Roba normal de carrer
· Una mica més elegant per rebre el Lolo i els seus pares.
· Un vestit de núvia.

- En Rodolfo i l'Adoració: Han d'anar vestits molt elegants tant en la presentació als pares de la Maripí com a la cerimònia. En Rodolfo pot portar una pipa, un monocle,...

- Mossèn Jesús ha d'anar vestit de capellà.

6- MÚSICA

- La marxa nupcial. Es pot enregistrar dues vegades seguides ja que ha de sonar mentre arriba el seguici a l'escenari i quan tothom felicita els nuvis.

- L'enregistrament del timbre d'una porta.

- Si es vol, qualsevol altra música pel començament i final de l'obra.

7 - GUIÓ DE L'OBRA

ACTE I

( Terrassa familiar . L'Ignasi, la Maruja i la Petra. Prenen cafè. Desprès
apareixen la Maripí i el Lolo . Més tard entra en escena la resta dels
personatges)

MARUJA : Així Petra que ha anat be el viatge a Hawai que heu fet l'Adolf i tu ?

PETRA : Ooooh Maruja !. Ideal, fantàstic. Aquell país és meravellós. Hauríeu d'anar-hi
l'Ignasi i tu.

IGNASI : Petra, per favor. Que el teu home sigui un vividor no vol dir que ho tinguéssim
que ser tots els demés.

PETRA : Perdona Ignasi però el meu Adolfo no és cap vividor. De que va morir el seu
tiet d'Amèrica i ens va deixar tota la seva fortuna d'alguna manera hem de
passar els dies, no trobes Maruja ? .

MARUJA : Crec que feu be, Petra. Nosaltres també viatjaríem més, però els restaurants
ens donen molta feina y en els temps que corren això no es pot desaprofitar.

PETRA : Tens tota la raó.

( Entren la Maripí i el Lolo. Aquest va vestit tot de cuir negre i amb
cadenes penjant pel coll)

MARIPÍ : Hola a tots. Marxem a donar una volta.

LOLO : Adéu col·legues. Ens obrim una estona.

MARUJA : Adéu nois. No arribis molt tard filla.

( Marxen )

PETRA : I aquest qui és? De què va disfressat ?

MARUJA : Ai, si jo et contés!

PETRA : Conta, dona que ja saps que sóc molt discreta.

IGNASI : Sí, això ja ho sabem tots.

MARUJA : Doncs aquest és el Lolo, el nuvi de la Maripí. No sé què ha vist en ell. Però
ja saps que més val no portar-li la contrària. Algun dia s'adonarà que no fa
per ella.

IGNASI : Espero que aquest dia arribi prompte .

PETRA : Una nena tan fina com la Maripí i amb el seu nivell crec que s'ho hauria de
repensar. I aquest nom què vol dir ?

IGNASI : Suposo que Manel, però en fi perquè el noi serà el que sigui, però fi ho és
molt.

MARUJA : Més val no fer cas i deixar-ho passar . Aquestos dies la trobo molt alterada.
Alguna en deu portar al cap.

PETRA : L'amor de joventut és cec. Després ja et vas despertant. I ara si em perdoneu he
de marxar . El meu Adolfo m'espera per anar al teatre aquesta nit. Fan una
obra d'allò més interessant (S'aixequen les dues). Adéu Maruja (Li fa dos
petons ). Adéu Ignasi i no siguis tan agre, que ja et vas lliurar de mi fa temps .
Dóna records a la resta de la família Maruja.

MARUJA : Ja els diré que portaves pressa i no els has pogut esperar.

( Marxa la Petra. La Maruja pot anar a regar les plantes)

IGNASI : Ja era hora. No he conegut cap dona més pesada que aquesta.

MARUJA : El que no t'ha agradat mai és que et deixés per casar-se amb l'Adolfo.

IGNASI: Què dius?. Gràcies a ell ara tinc una dona estupenda i una família d'allò més
normal . I en els negocis tampoc anem malament. Portem una vida molt
tranquil·leta. Només falta que la Maripí deixi d'anar en aquestes companyies.

( Arriben la Liliana, el Julià i els iaios i la tieta Leonor. Seuen tots menys el
Julià i la Liliana)

LEONOR: Ja hem vist que marxava la Petra.

JULIÀ : Avui ens hem lliurat de les seves investigacions, oi germaneta?

LILIANA : Ja tens raó, ja. ( Imita la Petra). Com va nois? Ja estudieu molt? Us heu de
fer unes persones de profit.

MARUJA : Nois, no sigueu injustos amb ella. No és una persona tant dolenta.

CAIETÀ : Només una mica indiscreta.

TRINITAT: Caietà, cada persona és com és .

CAIETÀ : La meva doneta sempre té raó. I jo que sóc molt liberal accepto que cadascú
faci el que li sembli amb la seva vida.

( Arriba la Maripí corrent)

MARIPÍ : Papa, mama, família en general. Us he de donar una notícia.

MARUJA : Tranquil·la, Maripí , que vens molt alterada.

IGNASI : Què li passa a la meva noieta ? Vol ampliar els seus estudis a l'estranger?.

MARIPÍ : No exactament.

LILIANA : Què has vist algun vestit sensacional que ens tinguem que comprar?

LEONOR : Ens han invitat a una festa de l'alta societat?

MARIPÍ : Fred, fred.

TRINITAT : Deixeu parlar a la noia, feu el favor.

JULIÀ : Molt bona idea àvia, així ens assabentarem del nou caprici de la nena de casa.

MARIPÍ: No és un caprici. Vull donar un nou enfocament a la meva vida.

CAIETÀ : Molt be noia, així parla una neta d'en Caietà Riumullat i Segarra.

IGNASI : Digues filla meva, que el teu pare sempre et fa costat quan el necessites.

MARIPÍ : Doncs ara que tots esteu disposats a fer-me costat, us he de comunicar que
el Lolo i jo hem decidit casar-nos ben aviat.

TOTS : (Amb cara de sorpresa) Casar-vos ?

MARUJA : Però si encara ets una nena ?

IGNASI: Amb aquell mandra de nuvi que t'has buscat sempre vestit de cuir negre que
més bé sembla un escarabat i amb aquelles cadenes penjant pel coll ...

CAIETÀ : Si t'ha de mantenir ell ...

TRINITAT : Caietà, que les coses han canviat i la teva neta es pot mantenir tot sola.

LEONOR : (S'aixeca i parla cara al públic, amb les dues mans al cor) Ai, l'amor! És un sentiment tant profund i inexplicable ! (Torna al seu lloc).

LILIANA : I ha de ser molt ràpid ?

JULIÀ : No estaràs ... (Es toca la panxa)

MARIPÍ : Calleu tots d'una vegada !! . He dit que vull casar-me ben aviat i em casaré ben
aviat. No estic embarassada, si és el que més us preocupa. i el Lolo pot vestir
com vulgui, a mi m'agrada que vagi de cuir negre i amb cadenes penjant.

MARUJA : (S'aixeca, li passa el braç pel coll a la Maripí i li parla molt suaument) Filla,
has de comprendre que, encara que tu tinguis un treball i no et falti de res ...

IGNASI : (S'aixeca molt enfadat i parla cridant en direcció a la Maripi i la Maruja) El
Lolo no ha treballat mai ni crec que estigui en les seves intencions el fer-ho.
I jo no vull que la meva estimada filla comenci un matrimoni que no té cap
futur.

LEONOR : Ignasi, això no ho sap ningú. Si jo hagués donat aquest pas fa uns quants anys
qui sap si ara no seria una gran mare de família rodejada de cinc o sis
criatures meravelloses ...

IGNASI : Leonor, lo teu amb en Gigi era del tot impossible. Recorda que et va deixar per
aquell mecànic ...

TRINITAT : Ara no parlàvem de la Leonor, parlàvem de la Maripí i del seu nuvi.

MARIPÍ : Gràcies àvia. Jo estimo molt al Lolo i em penso casar amb ell. I si no voleu
boda ens anirem a viure junts demà mateix.

CAIETÀ : (Cridant) Maripí, això si que no !!

TRINITAT : Tu no ets tan modern i respectuós amb els demés ?. Doncs demostra-ho.

CAIETÀ : I aquesta dona, per què ha de tenir sempre raó?

IGNASI : Està bé. Però amb una condició : primer la mare i jo hem de parlar amb el teu
nuvi.

MARIPÍ : Això està fet papi ( Li fa una abraçada)

MARUJA : I no hauríem de conèixer els seus pares ?

IGNASI : Tens raó Maruja. Ja li contaré jo dues coses sobre la educació dels fills al seu
pare.

JULIÀ : No creieu que per avui ja està be ? Podríem sopar que tinc molta gana.

LILIANA: Qui pensa en menjar ara? Vaig a buscar el catàleg de Cristian Dior d'aquesta
temporada. He d'estar espectacular. Al fi s'anima la vida d'aquesta família.

LEONOR : Jo crec que tinc el de Guy Laroche a la meva habitació. Anem Liliana
(Marxen les dues).

(Sona la música i es tanca el teló)

ACTE II

( Terrassa familiar. Maruja, Ignasi i Maripí .Ignasi llegeix el diari i Maruja
pot estar cosint, fent punt, llegint un altre diari o regar les plantes. La
Maripi passeja nerviosa mirant-se el rellotge)

MARUJA : A quin hora ha d'arribar el Lolo , filla ?

MARIPÍ : Encara falten dues hores, però segur que ve abans. és tant puntual!

IGNASI : No cal que tinguis presa Maruja, que aquest noi ve a prendre a la nostra filla.

MARIPÍ : Papa, havíem fet un tracte oi?, doncs no comencis.

( Arriben la Liliana i la Leonor amb dues revistes de modes i van cap a la
Maripí, al centre de l'escenari. La Maruja es reuneix amb elles)

LEONOR : Mira Maripí, què et sembla el meu modelet? ( Li ensenya una revista de
modes)

MARIPÍ : És preciós tieta.

LILIANA : El meu no té res que envejar-li (Li mostra la revista) Mira´l. És una divinitat.

LEONOR : Haurem d'anar pensant en la cerimònia i en tots els altres preparatius,
Maruja. Aquestes cerimònies s'han d'organitzar a la perfecció.

MARUJA : Potser tindríem que esperar a parlar amb el Lolo i els seus pares.

LILIANA : I que han de dir ells ?. Aquestes coses les ha de preparar la família de la núvia.
A més ens hem de lluir i ells no crec que es puguin permetre cap luxe si fa dos
anys que el seu pare és a l'atur.

MARIPÍ : Té raó la Liliana. No crec que ells tinguin molts medis per poder pagar la boda
dels meus somnis. Hem d'organitzar un acte espectacular (Passeja per
l'escenari) Ja m'imagino amb un vestit de seda natural, la Catedral plena de
flors, tota la gent d'etiqueta, el banquet en el Club Nàutic de la ciutat, un
viatge al voltant del món, ...

IGNASI : Escolta noia, que la filla dels reis ja es va casar fa temps. Aquí estem parlant
de la teva boda.

MARUJA : Ignasi, que només és una vegada en la vida!

IGNASI : Això ja no ho tinc jo tant clar.

LEONOR : Cunyadet, que et dolen els diners !

IGNASI : El que jo no vull és muntar una cerimònia per casar a la meva filla amb un noi
que no té ofici ni benefici.

MARIPÍ :Ja hi tornem a ser. Vaig a arreglar-me que ja és a punt d'arribar.

LILIANA : T'acompanyo.

LEONOR : Jo vaig amb vosaltres. (Marxen les tres)

( Entren el Julià i els iaios. El Julià porta una revista que mostrarà a l'Ignasi)

JULIÀ : Mira pare quin esmòquin més guay per a la boda. He d'estar imponent. Tu no saps
el que pot arribar a lligar el germà de la núvia en un dia com aquest.

IGNASI : Tu també fill. Ja t'han contagiat aquestes dones.

CAIETÀ : Què té de dolent? Jo m'he triat un altre amb una camisa de seda natural que fa
caure d'esquena.

TRINITAT : I jo aniré amb un vestit llarg . Ho he estat desitjant des de fa un munt de
temps.

MARUJA : Això si que no m'ho esperava. Esteu organitzant- ho tot entre tots sense haver
parlat amb el Lolo i els seus pares.

CAIETÀ: Si la teva filla diu que es casa, es casa Maruja.

TRINITAT :És tant cabuda com algú d'aquesta família que jo conec molt bé (Mira al seu
marit).

MARUJA : Vaig a buscar els canapès que ja deu estar a punt d'arribar.

IGNASI : Canapès i tot ! Aquesta família s'ha trastornat.

(Sona la música i es tanca el teló)

ACTE III

( Maruja, Ignasi i Maripi llegint a la terrassa. Després arribarà el Lolo amb
els seus pares i la resta de la família de la núvia. Sona el timbre de la porta )

MARUJA : Maripí ves a obrir. Crec que ja el tenim aquí

IGNASI : Això, que entri i així acabarem més aviat.

MARIPÍ : Vaig corrents (S'atura al costat de la porta per adreçar-se el vestit i els cabells.
Obri la porta i apareix en escena amb el Lolo, un noi molt ben vestit,
acompanyat dels seus pares, també molt ben vestits. La Maripí es tapa la boca
amb les dues mans) Però Lolo, què t'ha passat ? I la teva jaqueta de cuir negre ?
I les cadenes ? Qui són aquests dos tan emperifollats? I els teus pares?

LOLO : Hola reina (Li fa un petó) Ara t'ho explicaré tot, no pateixis. Molt bona tarda
senyora Maruja (Li fa un petó a la mà), molt bona tarda senyor Ignasi (Li dona la
mà) Els presento al meu pare, Rodolfo Marsilla i Medina, compte de Palafanga i
a la meva mare : Adoració de Rasquera i Blastada, comtessa de Palafanga
(L'Ignasi s'ha quedat bocabadat de forma exagerada)

MARUJA :Encantada Jo sóc la mare de la Maripí, la Maruja i aquest senyor que no pot
parlar és el meu marit, l'Ignasi (Li passa la mà per davant de la cara).

RODOLFO : El plaer és nostre. ( Es van donant les mans )

MARIPÍ : Vostès em perdonaran però m'agradaria saber què està passant aquí. Lolo, quina
broma és aquesta ? Aquestos són els teus pares de veritat?

IGNASI : Això, explicat i de pas ens assabentarem tots.

LOLO : Jo crec que té una fàcil explicació. Si em vull casar amb la seva filla he de ser una
mica més responsable i tenir una millor imatge per estar en consonància amb la
Maripí.

IGNASI : Vols dir que no t'has pegat cap cop al cap ?.

MARIPÍ : Això és el que jo em pregunto.

ADORACIÓ : Jo estic tant sorpresa com tots vostès del canvi del meu fill. Ja era hora que
pensés formar una família amb una noia tant encantadora com la Maripí (Li
toca la barbeta)

MARUJA : La veritat és que a nosaltres aquest canvi ja ens està be, oi Ignasi?.

IGNASI : I tant. Però explica'm una cosa Lolo, aquest canvi tant radical en la teva
personalitat inclou buscar feina o penses viure a costa de la meva filla?

MARIPÍ : Papà, podries ser una mica més delicat!

LOLO : Deixa'l Maripí. És normal que es preocupi pel teu futur. Us dec una explicació. En
realitat m'ha convençut el meu pare.

MARUJA : Et podries explicar una mica millor ?. No ho acabo d'entendre.

LOLO : Doncs està ben clar. M'ha dit que o canvio radicalment o que ja puc anar dient
adéu a la meva herència.

MARIPÍ : Herència? Quina herència? Però el teu pare no estava a l'atur des de fa dos
anys?

RODOLFO : Crec senyoreta que ara em toca parlar a mi. Jo no he estat mai a l'atur ni
penso estar- ho. Gràcies a Déu el petroli continua sortint de la terra, així que
no m'he de preocupar. Però ha de comprendre que a un fill únic malcriat,
encantat i amic de tota classe de capricis se li havia de donar una lliçó. Així
és que la seva mare i jo vam decidir donar-li una lliçó i el vam enviar a viure
tot sol a la ciutat perquè se'n adonés de que la vida no és tant fàcil com
sembla.

LOLO : I he de reconèixer que les he passades magres. Hem va tocar anar vestit d'aquella
manera perquè feia de model en una tenda de roba de cuir. Però ara penso treure
profit a la meva carrera i treballar a les empreses del meu pare, que un dia han de
ser meves.

IGNASI: Això em comença a interessar una mica més (Agafa la safata dels canapès i
ofereix un al Lolo) Pren un canapè de formatge noi, estan d'allò més bons (El
Lolo agafa un canapè i està a punt de menjar se'l)

MARIPÍ : (Cridant, molt enfadada. Dona un cop a la mà del Lolo i el canapè surt volant)
Un moment pare, ofereixes un canapè a aquest desgraciat mentider que m'ha
tingut enganyada durant dos anys, que m'ha fet creure que a la seva casa casi
passen gana i resulta que està folrat fins les orelles !!

MARUJA : Calmat nena, que segur que no ho ha fet amb mala intenció.

MARIPÍ : Tu també mare?. Lolo, fora de la meva casa ara mateix !

LOLO : Però Maripí, vida meva ...

MARIPÍ: Jo ja no soc cap vida teva !

( Al sentir els crits entra la resta de la família )

CAIETÀ : Però, què passa aquí ? Què són aquestos crits ?

LEONOR : Oh!. Hem presenteu a aquest noi tant ben plantat?

JULIÀ : Però aquest no és el Lolo?

LILIANA : Té una retirada, és veritat.

MARIPÍ : Una retirada dius ?. És ell però ha decidit canviar de sobte la seva imatge i la
seva personalitat sense consultar-lo amb mi, la seva futura dona. I a més a més
es presenta amb els seus pares sense preparar-me ni avisar-me.

LOLO : Es que si vinc jo tot sol segur que surto per una finestra!

MARIPÍ : D'això pots estar ben segur!

TRINITAT : I aquest canvi et fa enfadar noia? Jo estaria d'allò més orgullosa.

MARIPÍ: Ho dius de debò iaia?.

TRINITAT : Clar que sí. Tot ho ha fet per tu, oi noi?

LOLO : Això mateix intentava jo explicar-li, però casi em fa fóra.

MARIPÍ : ( Al Lolo) Perdona'm moixonet meu, jo no sé que dir ....

LOLO : No cal que diguis res.

CAIETÀ : Així com quedem, hi haurà boda o no hi haurà boda ?

IGNASI: I tant que sí. Ja podeu anar triant la data. No li sembla senyor Compte?.

RODOLFO: Estic d'acord amb vostè Ignasi, però ja em pot dir Rodolfo ara que serem
família.

ADORACIÓ : I nosaltres, Maruja, tenim que fer molts preparatius pel gran dia.

MARUJA : Té molta raó. Segur que les meves filles i la meva germana estaran encantades
de col·laborar.

LILIANA : Per mi està fet.

LEONOR : I per mi també.

(Sona la música i es tanca el teló)

ACTE IV

( La Petra, vestida per la boda, davant del teló i passejant d'un costat a
l'altre de l´escenari lentament, per donar temps de canviar de vestuari als seus
companys. Darrera del teló pot haver algú amb el guió per ajudar-la si no
es recorda en un moment determinat. Al mateix temps el mossèn pot anar
preparant l'escenari per a la cerimònia, ficant les cadires al seu lloc sense fer
soroll. No ha d'oblidar el faristol amb el llibre i les bossetes d'arròs a les cadires)

PETRA : Doncs d'això que vostès acaben de veure ja fa dos mesos. Tothom
es va ficar a organitzar la cerimònia, especialment les dones de la família. Van
celebrar un gran sopar a casa dels Comptes de la Palafanga per presentar en
societat la Maripí i demanar formalment la seva mà. Aquesta gent ja se sap : ho
ha de fer tot de manera formal, oficial i ho ha de donar a conèixer a totes les
seves amistats.
Els nuvis van pensar que seria molt romàntic casar-se al jardí del palau dels
comptes, com fan a les pel·lícules americanes. Això de casar-se en una església
està massa vist i no dóna tanta categoria.
Ja que es casaven al grandiós jardí dels Palafanga, per què no muntar un
envelat per celebrar el banquet, va proposar la senyora Adoració. Dit i fet. Què
fa falta un envelat? Doncs es munta un envelat.
I si jo els parlés dels modelets que es van arribar a provar la Liliana i la
Leonor ! Per què era una tenda exclusiva que si no el botiguer les fa fora a les
dos de tant com li van remenar . Ara que, entre nosaltres, el Julià no es va
quedar curt. Que si aquest vestit em fa una arrugueta per aquí, que si aquest
altre no li va al meu color d'ulls ,... Menys mal que faltava encara un mes que
si no no es vesteix el noi. Fins i tot la senyora Trinitat ha volgut anar amb un
vestit llarg. A la seva edat ! Es deu pensar que es casa ella. Ara que en
l'home tant modern que té ...
El que no ha protestat gaire ha segut l'Ignasi. Aquest mentre no li toqui
rascar-se gaire la butxaca ja ho troba tot be i com el seu futur consogre no l'ha
deixat pagar res d'aquest muntatge, doncs que havia de protestar l'home?.
I la Maruja, com sempre : que li dius roig, doncs roig, que li dius verd, doncs
verd. Així que tot li ha semblat perfecte.
Ah!. Jo sóc la Petra, l'amiga de la família. Sempre em conten tot el que passa
perquè saben que sóc molt discreta i que no vaig contant les coses per tot
arreu. A mi no m'agrada criticar. Cadascú és molt lliure de fer el que li sembli.
Estic aquí perquè avui és el gran dia. La boda es celebrarà d'aquí a ... ( Es
mira el rellotge ) cinc minuts. Oh, encara arribaré tard !. Perdonin que els deixi
però no m'agradaria perdrem la cerimònia. La celebrarà Mossèn Jesús, i crec
que és el seu primer casament. Adéu, ja continuarem parlant en un altre
moment.

A continuació, trobarem dues opcions per representar la cerimònia de la boda. La primera és més llarga, més complerta i segueix les pautes d'una cerimònia convencional de casament. La segona opció és més simple, més breu i en ella el casament es duu a terme d'una manera menys convencional. Cadascú pot triar aquella opció que més li convingui, depenent de la llargada que es vulgui donar a l'obra.
L'entrada del seguici de la boda ha de ser una sorpresa pel públic. A poder ser, arribaran a la part posterior de la sala sense que ningú s'adoni i es col·locaran per parelles tal i com s'indica més endavant. Quan soni la marxa nupcial començaran a desfilar lentament per la platea fins arribar a l'escenari. Quan comencin a pujar les escales de l'escenari s'obrirà el teló.

CERIMÒNIA Nº 1

ACTE V

( Marxa la Petra de l'escenari i al moment sona la marxa nupcial. Tots van
cap a l'escenari .La Maripí amb l'Ignasi, el Lolo amb l'Adoració , la
Maruja amb el Rodolfo, la Liliana amb la Leonor, els iaios i el Julià amb la
Petra. El Mossèn espera a l'escenari.. Quan han ocupat el seu lloc
deixa de sonar la música i comença la cerimònia )

M. JESÚS : Ens hem reunit aquí per celebrar el bateig ... ( mira els nuvis ). Perdó per
unir en sant matrimoni aquests dos joves, Manuel Federico José Rodolfo
Marsilla i Rasquera ...

MARIPÍ : Amb tots aquests m'he de casar ?.

LOLO : Aquest és tot el meu nom, tranquil·la.

M JESÚS : ... i Maria del Pilar de la Sequera i Riumullat. Heu vingut aquí per
contreure matrimoni sense cap coacció, lliurement i de tot cor?

LOLO : Més o menys.

M. JESÚS.: Heu de respondre no. Perdó sí.

LOLO I MARIPÍ : Sí.

M. JESÚS : Esteu disposats a estimar-vos i a honorar-vos l'un a l'altre durant tota
la vida en l'estat del matrimoni?.

LOLO I MARIPÍ : Sí, estem disposats.

IGNASI : (Cara al públic) Sembla que això va bé.

M. JESÚS : Esteu disposats a acollir amb amor els fills que rebreu de Déu i a
educar-los segons la llei de Crist i de l'Església?.

LOLO I MARIPÍ : Sí , estem disposats.

M. JESÚS : Jo us declaro marit i muller.

MARIPÍ : I els anells ?

M. JESÚS : Em sembla que m'he passat una pàgina. ( Busca la pàgina). Aquí és.
Ja que desitgeu unir-vos en sant matrimoni doneu-vos la mà dreta.
( Els nuvis es donen la mà dreta). (Mirant a Maripí) Tu, Manuel Federico...

LOLO : Aquest sóc jo.

M. JESÚS : Oh, perdó. Tu Manuel Federico mmmmm i Rasquera vols prendre
Maria del Pilar de la Riuada i Riusec...

MARIPÍ : ... de la Sequera i Riumullat.

M. JESÚS : Això mateix, de la Sequera i Riumullat per muller i li promets que li seràs
fidel en la salut i en la malaltia i que l'estimaràs tota la vida?.

LOLO: ( Diu que sí amb el cap)

M. JESÚS : Això no val .Has de dir : "Sí, ho vull".

LOLO : Sí, ho vull.

M. JESÚS : I tu Maria del Pilar de la Sequera i Riumullat, vols prendre Manolo mmmm
Rasquera i li promets que li seràs fidel en la salut i la malaltia i que
l'estimaràs tota la vida?.

MARIPÍ : Sí ho vull.

M. JESÚS : Algú em vol donar les arres per favor? ( Li dona el Rodolfo). Gràcies.
(Li dona al Lolo ). Ara dóna-li a la Maria del Pilar i repeteix amb mi :
Rep aquestes arres

LOLO : Com?

M. JESÚS : Rep aquestes arres...

LOLO : Rep aquestes arres ...

M. JESÚS :... com a signe dels bens que anem a compartir.

LOLO : ... com a signe dels bens que anem a compartir.

MARIPÍ : No tindràs també un ramat de béns ?

LOLO : No dona, vol dir bens materials.

MARIPÍ : Tens raó, els nervis ....

M. JESÚS : Ja heu acabat? Doncs ara porteu els anells.( Riu satisfet )

( L'Ignasi allarga els anells però li costa una mica obrir la capsa. Al Mossèn per
poc li cauen a terra. Dona l'anell a la Maripí)

MARIPÍ : ( Posa l'anell al Lolo). Rep aquest anell en senyal del meu amor i de la
meva fidelitat (El Mossèn dona l'anell al Lolo).

LOLO : Rep aquest anell en senyal del meu amor i de la meva fidelitat.

M. JESÚS : Jo us declaro marit i muller. ( Se seca la suor).

(La Maruja, la Trinitat i l´Adoració ploren)

CAIETÀ : Visca els nuvis!!

TOTS : Visca!!

( Tothom felicita els nuvis i els llancen arròs. )

RODOLFO : (Cara al públic) Ara ho anirem a celebrar tots plegats que els nuvis hauran de marxar aviat de viatge.

(Sona la marxa nupcial. Es tanca el teló)

CERIMÒNIA Nº 2

ACTE V

( Marxa la Petra de l'escenari i, al moment, sona la marxa nupcial. Tots es dirigeixen
cap a l'escenari en parelles: el Lolo amb l'Adoració, la Maripí amb l'Ignasi, la
Maruja amb el Rodolfo, la Liliana amb la Leonor, els iaios i el Julià amb la Petra. El
Mossèn espera a l'escenari . Quan han ocupat el seu lloc deixa de sonar la música i
comença la cerimònia).

M. JESÚS: Estimats amics, en aquest dia tan meravellós ens hem reunit per celebrar, per fi,
el casament dels nostres amics la Maripí i el Lolo.

( La Leonor, que està en un lloc ben visible pel públic, es prova l'anell que haurà de
posar el Lolo a la Maripí d'aquí a un moment. Se li encaixa de tal manera que tota
l'estona prova de treure-se'l . Ho aconseguirà amb el temps ben just d'anar-lo passant
fins arribar a les mans del mossèn).

M. JESÚS: Només cal mirar les seves cares per veure que estan profundament enamorats i
que les dos famílies estan desitjant veure'ls units per sempre en matrimoni.
Així que anirem per feina i no un farem esperar. Porteu els anells.

( La Leonor, que per fi se'l treu del dit, el va passant fins que els agafa el Mossèn)

M. JESÚS: (Dóna un anell al Lolo) Repeteix Lolo : Rep aquest anell en senyal del meu
amor i la meva fidelitat.

LOLO: (Li posa l'anell a la Maripi) Rep aquest anell en senyal del meu amor i la meva
fidelitat.

M. JESÚS: (Dóna un anell a la Maripi). Repeteix Maripí : Rep aquest anell en senyal del
meu amor i la meva fidelitat.

MARIPÍ: (Li posa l'anell al Lolo) Rep aquest anell en senyal del meu amor i la meva
fidelitat.

M. JESÚS : Doncs ara jo us declaro marit i muller. (Els felicita donant-los la mà).

( La Maruja, la Trinitat i l'Adoració ploren)

CAIETÀ: Visca els nuvis!!

TOTS: Visca!! (Tothom felicita els nuvis i els llancen arròs)

RODOLFO: Ara ho anirem a celebrar tots plegats, que els nuvis hauran de marxar aviat de
viatge.
(Sona la marxa nupcial. Es tanca el teló)

ACTE VI

( Tota la família de la núvia menys ella.. Tots aparenten estar molt cansats. S'han tret les corbates, els barrets, ...Les dones es venten amb els ventalls)

IGNASI : Per fi. Ja tenim la Maripí casada. Pensava que no ens ensurtiríem.

MARUJA : Ha segut molt emotiu.

TRINITAT : Ja tens raó filla, molt emotiu.

CAIETÀ : I pensar que ja tinc una néta casada, un home tant jove com jo!

LEONOR : No canviaràs mai, pare. Jo si que semblo una joveneta de vint anys.

TRINITAT : Ja ho dic jo : els testos es semblen a les olles.

LILIANA : Ha estat fantàstic. Una boda de veritat. I he segut de les dones més admirades
de l'acte.

JULIÀ : Dons jo us he de dir que he conegut a una noia encantadora i que no
m'importaria casar-me amb ella d'aquí un mes o dos. Ara que ja tenim
pràctica.

TOTS : Casar-te !

IGNASI : Mira fill, durant una llarga temporada en aquesta família la paraula boda està
del tot prohibida. I si no et sembla bé tens el meu permís per anar a viure amb
ells demà mateix, si és això el que estàs pensant.

MARUJA : Però Ignasi ...

(Es tanca el teló i sona la música)

FI DE L´ OBRA