Internet com a font de recursos educatius

Jordi Vivancos Martí
31/08/98

Breu introducció a Internet

Internet, des del punt de vista tecnològic, és una xarxa de comunicacions que posa en contacte milions de sistemes informàtics (ordinadors i altres xarxes), repartits per tot el planeta. En aquesta immensa xarxa d'abast planetari hi ha ordinadors encarregats del transport i l'ordenació del tràfic i d'altres dedicats a la producció, edició i emmagatzematge de documents.

El més important d'Internet però són els seus serveis i continguts que podem resumir en:

• Els serveis de comunicació: són els més veterans i possiblement els més utilitzats. Podem distingir-hi: el correu electrònic (E-mail), el diàleg en directe (Chat), la telefonia i la videoconferència (aquests dos en fase emergent). Ofereixen nous canals i modalitats de comunicació utilitzables en molts àmbits. Eliminen barreres comunicatives i són particularment apropiats per a crear espais de treball col·laboratiu interescolar.
• La dimensió editorial: la Web (el servei més conegut d'Internet) ofereix la possibilitat a tota persona i institució de publicar multimèdia (és a dir, integrant text, imatge i so en un mateix document). Aquestes noves publicacions electròniques possibiliten que els documents o pàgines Web puguin ser consultades simultàniament per un nombre il·limitat de lectors d'arreu del món.
• Els continguts documentals: en un temps rècord, Internet s'ha convertit en una mediateca global: textos, programari, imatges, sons i també vídeos, són accessibles a mitjançant qualsevol ordinador connectat a la xarxa.
• La dimensió formativa: aprofitant els anteriors serveis, s'estan creant entorns formatius no presencials. Uns són reglats com la Universitat Oberta de Catalunya. Altres com els grups de discussió (news), les llistes de distribució especialitzades en qualsevol tema a les quals es poden adreçar preguntes per correu electrònic que respondran desinteressadament experts en la matèria, o els cursos per correu electrònic anàlegs als cursos radiats són una nova modalitat de formació no reglada. Tots ells estableixen formes originals d'interacció professorat-alumnat i entre el mateixos aprenents.
• La dimensió lúdica: la xarxa està esdevenint una nova oferta de lleure que comença a fer ombra a la televisió (en algunes llars el temps dedicat a navegar per la xarxa és superior al de veure la TV). Un cas particular són els jocs multiusuari entre jugadors reals situats en llocs remots que juguen simultàniament al mateix joc gràcies a les funcionalitats de la interconnexió d'ordinadors. És deixa de jugar contra l'ordinador per jugar amb altres companys a través l'ordinador.
• Els serveis comercials: Internet també té una component "supermercat" on es pot comprar, vendre participar en subhastes, fer reserves d'un nombre creixent de productes i serveis.

De l'ampli ventall de possibilitats educatives que ofereix la xarxa Internet ens centrarem en els seus recursos documentals i específicament en els disponibles a través de la Web. A tot això què és la Web ? La Web es representa també amb les sigles WWW que són l'acrònim de World Wide Web literalment significa teranyina mundial. La metàfora de la teranyina és la que millor ajuda a entendre l'estructura de la Web: milions de documents interconnectats mitjançant paraules o imatges "sensibles". Un simple clic de ratolí sobre un d'aquest elements sensibles i el programa que serveix per consultar la Web (anomenat navegador) "salta" a una pàgina diferent que pot venir d'un ordinador situat a les nostres antípodes.

La Web és el banc de recursos documentals més formidable que ha elaborat la humanitat en menys temps (els seus orígens es remunten a principis de la dècada dels noranta). El seu èxit es deu, entre d'altres factors, a la facilitat de publicació inherent als suports digitals. Tot document escrit o gràfic, generat o convertit a un suport informàtic és susceptible d'adaptar-se a la Web amb poques transformacions. Aquesta simplicitat d'edició fa que la Web sigui l'espai de difusió d'informació més obert existent actualment: en principi tant accessible és una pàgina sobre el conte de la Caputxeta vermella fet per alumnes de cicle inicial que un article sobre Física quàntica escrit per un premi Nobel.

La facilitat de publicació a la Web i el seu volum de documents en continua expansió, fan que sigui quin sigui el tema pel qual estem interessats és molt probable que trobem alguna referència en algun lloc de la xarxa. Sempre que sapiguem formular la cerca amb l'eina i en la llengua adequades…

Els recursos educatius a la Web o com trobar una agulla en un paller.

El concepte de recurs educatiu s'utilitza aquí en un sentit ampli. Recurs pot ser qualsevol material en suport digital, susceptible de ser emprat per configurar o afavorir el procés d'ensenyament-aprenentage. Dins aquesta definició s'inclouen una àmplia varietat de documents disponibles a la Web: textos, mapes, programari, imatges, enregistraments sonors, estadístiques, conferències digitalitzades, documents multimèdia, col·leccions classificades d'adreces de pàgines Web, debats en fòrums telemàtics,...

Localitzar informació a la Web requereix conèixer els instruments apropiats i seguir un procés o estratègia que es pot resumir en:

• Formular la cerca amb els termes que millor descriuen el problema d'informació
• En funció de la tipologia o complexitat de la cerca decidir quin instrument de cerca aplicar: directori o cercador (i dins d'aquests quin pot ser el més apropiat)
• Depenent dels resultats de la primera cerca, si aquesta ha estat molt rica seleccionar els documents pertinents obtinguts. En canvi si ha estat pobre en resultats o infructuosa iniciar una nova cerca en un altre cercador o amb uns altres termes alternatius (tal vegada en els equivalents en anglès).
• Un cop identificats documents pertinents al nostre problema, ells mateixos en aportaran més informació (enllaços a nous documents, terminologia específica) per ampliar, si s'escau, la consulta.

És convenient desar les adreces de les Webs interessants que descobrim en les cerques per a posteriors utilitzacions (els programes navegadors disposen de facilitats en aquest sentit).

Instruments de cerca d'informació

Els diferents serveis de cerca d'informació a Internet es poden classificar en: directoris, cercadors i meta-cercadors (cercadors múltiples).

• Directoris
  Un índex o directori és una recopilació manual de documents que classifica adreces d'altres pàgines Web, organitzant-les temàticament. Existeixen nombrosos directoris, uns de generals com Yahoo (http://www.yahoo.com), uns altres són compilats per personal especialitzat com el de l'editorial Enciclopèdia Britannica (http://www.ebig.com). Finalment hi ha directoris que sols cobreixen un camp molt específic com el Web66 (http://web66.coled.umn.edu/) directori internacional d'escoles a la Web o SoftSeek (http://www.softseek.com/) un directori de programari de lliure difusió que cobreix diversos àmbits i particularment té una bona secció de programari educatiu (en anglès). Un altre directori de l'àmbit lingüístic català és Cercador
  

• Cercadors
  Un cercador (en anglès "search engine") és un programa que fa cerques dins una base de dades. En el cas que ens ocupa, la base de dades és de documents Web. La base de dades es construeix gràcies a un programes anomenats "robots". Els robots són programes encarregats de fer buidats periòdics de les pàgines Web. També se'ls anomena "aranyes" pel fet que viatgen per la "teranyina". La seva finalitat és la de visitar els ordinadors que emmagatzemen informació d'accés públic, indexar-la i enviar aquest índex a l'ordinador matriu on es sumen tots els índexs alimentant de forma automàtica una gran base de dades documental.
  Fer una cerca a la Web vol dir fer una consulta a una base de dades documental creada per una empresa o entitat que manté el cercador (n'hi ha més d'un miler). El motor de cerca rep la interrogació de l'usuari que consisteix en una o més paraules, fa la cerca a la seva base de dades i extreu una llista ordenada de documents que compleixen del tot o en part la interrogació. L'ordre d'aparició dels resultats depèn d'una puntuació que associa el programa a cada document quan fa la cerca, i en cada cas varia.
  Existeixen nombrosos cercadors a la Web que es diferencien per:
  - la quantitat de vegades que refresquen la informació del seu índex (tinguem en compte que la informació a la Web és molt dinàmica: hi ha altes i baixes de pàgines contínuament)
  - la quantitat d'informació que emmagatzemen de cada pàgina Web que el robot visita. Hi ha cercadors que sols es fixen en el títol, d'altres en els descriptors (si n'hi ha) i d'altres en tot el text.
  - l'àmbit geogràfic que cobreixen: hi ha cercadors d'abast universal i d'altres que sols recullen informació d'ordinadors situats dins un domini geogràfic concret.
  
  Els cercadors generals més importants a nivell mundial són:
  Altavista: http://www.altavista.magallanes.net
  Excite: http://www.excite.com
  Hotbot: http://www.hotbot.com
  Lycos: http://www.lycos.com
  Infoseek: http://www.infoseek.com
  WebCrawler: http://webcrawler.com
  En espanyol destaquen:
  Dónde: http://donde.uji.es
  Olé: http://www.ole.es
  Ozú: http://www.ozu.es
  Sol: http://www.sol.es
  En català tenim (entre altres):
  Aleph: http://aleph.ac.upc.es:8000/aleph-robot/alephweb-catala.html
  CerCat: http://www.cercat.com
  
  Alguns cercadors inclouen també un directori classificat de recursos. Trobareu una llista molt completa dels més de 2200 cercadors actuals a: Buscopio .
  
  Moltes Webs disposen, atès el seu volum, d'un cercador intern de la pròpia Web. Per exemple la Web del Programa d'Informàtica educativa disposa d'un cercador que permet localitzar les pàgines de la Web XTEC que contenen una determinada combinació de termes. El trobareu a la pàgina principal de la XTEC (http://www.xtec.es), sols us cal escriure els termes que busqueu dins el requadre "cerca a la Web" i clicar damunt la fletxa de validació que hi ha al seu costat. Així mateix la Web de la XTEC incorpora un cercador específic per consultar la base de dades documental SINERA (http://www.xtec.es/sinera).
  

• Meta-cercadors o cercadors múltiples
  Cerquen informació simultàniament dins diferents cercadors. Envien la consulta que hem formulat a diversos cercadors (normalment els podem escollir) i van classificant les respostes a mida que van arribant. Els més eficients eliminen els duplicats. Solen ser de menors prestacions que els cercadors individuals (més lents, amb menys recursos per cerques avançades) però simplifiquen la realització de cerques múltiples cosa molt útil en un primer nivell de cerca. Hi ha meta-cercadors de dos tipus els integrats a la Web que s'accedeixen a través del programa navegador, com qualsevol altre recurs de la Web, i els programes específics de cerca que cal instal·lar al nostre ordinador, per exemple: "Copernic 98" o "WebFerret" (és poden descarregar de la Web Tucows: http://www.sdi.uam.es/tucows).
  Entre els primers destaquen:
  AskJeeves: http://www.askjeeves.com/
  Accepta formular les preguntes en llenguatge natural. Cerca simultàniament en els 8 cercadors més importants. Disposa d'una versió per a infants: Ask Jeeves For Kids.
  Search Spaniel: http://www.searchspaniel.com/
  Permet seleccionar quins buscadors explorar. Pot fer cerques en llistes de distribució.
  

Exemple de cerca

Per exemplificar un procés de cerca seguirem el procés esbossat anteriorment. Imaginem que s'ens planteja localitzar informació sobre els contes dels germans Grimm.

La primera decisió que cal prendre és on cercar?. En primer lloc, hem de decidir si ens interessa cercar en un directori o en un cercador. En el nostre cas el tema és de literatura, una opció pot ser navegar pels directoris fins trobar una secció que parli de contes de fades, l'altra, més ràpida, és formular la consulta en una cercador. Quin ? Convé començar per un cercador del nostre àmbit lingüístic (sempre que no cerquem documents en una altra llengua). Nosaltres hem cercat Grimm a Aleph, CerCAT i VilaWeb, amb respostes nul·les o no pertinents. Hem repetit la cerca amb cercadors que indexen documents en espanyol (Olé, Dónde i Sol), amb resultats igualment infructuosos.

Vistos els pobres resultats obtinguts en els dominis lingüístics propers, formulem la cerca en un meta-cercador (Profusion) on seleccionem els buscadors: AltaVista, Excite, InfoSeek, Lycos WebCrawler i HotBot. . Aquí les coses canvien. El nivell de resposta ens obliga a refinar la cerca i ara demanem: Grimm folk tales. Amb aquesta consulta obetenim 71 referències, la major part d'elles pertinents i no duplicades. A la llum dels resultats obtinguts, podríem refinar més la cerca incloent alguna paraula trobada a la primera, pot navegar-se per les primeres referències el títol de les quals sigui prometedor, i tornar a la llista de documents. Per refinar la cerca és convenient abandonar el metacercador i utilitzar el cercador o cercadors que han aportat més referències (en el nostre cas InfoSeek i Webcrawler). Caldrà consultar les especificitats de cerca avançada (cerca booleana i cerca per proximitat) de cada cercador per minimitzar el soroll (respostes no adequades) en el resultat final.

La web més interessant que he trobat sobre els contes de Grimm és: http://www.pitt.edu/~dash/grimm.html.

Alguns consells generals per facilitar les cerques

Els consells que segueixen funcionen amb la majoria dels cercadors, el criteri principal de llur utilització és el de minimitzar el soroll (respostes no significatives en una cerca).

Com a primera indicació cal recordar que no tots els cercadors recullen la mateixa informació: s'imposa repetir la cerca a més d'un lloc o emprar un meta-cercador.

Els consells que aquí s'indiquen són força universals però potser que amb algun cercador concret no funcionin. En aquest cas mireu les indicacions sintàctiques del cercador (caldria fer-ho normalment en tots els casos).

• Cerca de noms propis: Poseu en majúscula la inicial. Els cercadors distingeixen entre majúscules i minúscules. L'ús de majúscules és més restrictiu.
• Per trobar documents que continguin dos o més termes separeu-los amb el signe +
• Cerca de diversos termes relacionats: poseu una coma per separar-los.
• Empreu cometes per buscar frases o expressions completes.
• Si dos termes normalment estan separats per un sol mot empreu el guió per connectar-los.
• Empreu claudàtors per indicar que dos termes han d'estar separats com a màxim per 100 mots o en el mateix paràgraf.
• Cerca d'imatges: poseu "imatge:comet".
• Cerca en camps concrets: "Title: "Wall Street Journal" o text: …
• Per trobar els derivats d'un terme empreu * (truncament).
• Per localitzar adreces (URL "Uniform Resource Locator") empreu url:expressió.

Un cop hem localitzat la informació, podem creure tot el que trobem a Internet ?

Atesa la facilitat de publicar a la Web i la manca de control sobre els continguts que es publiquen, és a l'usuari a qui li pertoca valorar la fiabilitat de la informació que troba a la xarxa. Aquesta no és una tasca fàcil: el públic en general tendim a creure les informacions presentades dins un embolcall ben presentat, això afecta especialment a infants i adolescents. Cal advertir als alumnes d'aquest fet, i dissenyar activitats d'aprenentatge que impliquin el contrast de punts de vista i informacions entre diverses fonts (i suports) amb l'objectiu que l'alumnat es formi com a consumidor crític d'informació.

Proveu de fer a Ozú:(http://www.ozu.es) la cerca del terme OVNI.
El 17/12/97 van sortir 18 referències de pàgines personals amb testimonis i fotos d'avistaments i sols una web crítica sobre el fenomen, és a dir 18 a 1. Com separar el gra de la palla ?

Podem considerar que les destreses de cerca d'informació a la Web són una nova categoria de procediments informacionals. Procediments perquè constitueixen un ventall d'estratègies i destreses que són susceptibles d'aprendre's, i informacionals perquè capaciten per cercar, seleccionar, interpretar i elaborar informació. Els procediments informacionals no són una novetat d'ara, són inherents al treball escolar i al treball intel·lectual: consultar diccionaris, saber moure's per una biblioteca, extreure la informació rellevant d'un document, presentar dossiers ben estructurats....

Per tot l'esmentat, les estratègies de cerca a la Web haurien de constituir un nou aprenentatge escolar dins l'ensenyament obligatori.

El futur de la cerca a la Web

Les modalitats de cerca que hem presentat són les més utilitzades actualment. Els experts les anomenen cerques de tipus PULL (estirar), perquè els usuaris cerquen la informació de forma activa, estirant-la d'on es troba. Una modalitat emergent de cerca és la localització d'informació tipus PUSH (empènyer). En aquest cas la informació ens arriba sense necessitat de cercar-la, simplement la rebem si prèviament hem definit el nostre ventall d'interessos o perfil de necessitats. Un exemple d'aquesta nova modalitat de cerca és el servei Pointcast que s'instal·la com a salva pantalles i ens permet subscriure'ns a diversos canals temàtics que van "emetent" novetats i que rebem al nostre ordinador quan estem connectats a Internet. Les darreres versions dels dos principals programes navegadors (Internet Explorer 4.0 i Netscape Communicator 4.0) permeten seleccionar una sèrie de "canals" a la web, on van a cercar tot el que va apareixent de nou de forma automàtica. L'instrument de cerca definitiu sembla que seran els agents. Els agents són programes personalitzables, basats en els avenços en Intel·ligència Artificial als quals indicarem quines són les nostres necessitats d'informació i ells ens ho cercaran autònomament per la xarxa. Per a més informació sobre els agents i seguir llur evolució consulteu: http://botspot.com.