<METADADES>
Introducció a les metadades
El terme metadades tot i ser relativament nou, evoca conceptes i problemes que venen de lluny. Tots els dipòsits de documents que la humanitat ha generat (biblioteques, arxius), han necessitat de mecanismes per descriure els documents que apleguen, amb l'objectiu de que puguin ser recuperables i gestionables. Internet s'ha constituit espontàniament en la biblioteca de referència universal, i el volum ingent i progressivament creixent de la informació que aplega, fa necessaries fòrmules que agilitzin la consulta amb opcions de cerca cada cop més precises. Per contribuir a aquesta tasca s'han definit diversos estàndards de metadades.
De forma sintètica podem definir les metadades com dades sobre les dades. Les funcions bàsiques de les metadades són la identificació, la descripció i la descoberta o recuperació de recursos. Les metadades són, doncs, dades sobre altres dades. Són la versió Internet de la informació que els bibliotecaris han posat tradicionalment als catàlegs, i l'aplicació més comuna és la informació descriptiva de recursos Web.
A diferència de les fitxes dels catàlegs bibliotecaris, amb un marcat caràcter estàtic, les metadades en suports digitals són continguts amb capacitats dinàmiques, susceptibles d'enriquir-se continuament. Per exemple enregistrant les interaccions dels usuaris amb els recursos: el nombre de vegades que es visualitza o descarrega un contingut, les anotacions i comentaris dels usuaris sobre un recurs o l'evolució de les diferents versions d'un document.
Aplicacions i funcions de les metadades
La Web pot ser considerada com una gran col·lecció d'objectes digitals. Amb les eines de cerca avançada dels actuals cercadors, és possible localitzar els recursos en diferents formats i sobre qualsevol tema. No obstant, quan volem precisar la nostra cerca, afinant per diferents criteris com ara: l'autor, l'idioma del recurs, el nivell educatiu, l'enfocament metodològic o nivell d'interactivitat, amb l'actual disseny dels continguts web això no és possible.
El problema és que la ingent col·lecció de recursos que forma la Web, no està mínimament catalogada i per aquest motiu la recerca fina es fa cada cop més laboriosa i de vegades infructuosa, entre tanta informació heterogènia. Per tal que els recursos disponibles a la Web siguin fàcilment trobables i aprofitables, cal adoptar mesures normatives i tecnològiques que facilitin la catalogació dels recursos. La primera actuació és l'assignació de metadades als continguts web.
Les metadades ja són presents en un nombre important de continguts digitals. Per exemple les trobem en la informació que mostren molts fitxers, quan passen el ratolí per sobre des de l'explorador.
És a Internet on les metadades troben la seva plena raó de ser. Un primer exemple de metadada el trobem en el títol d'una pàgina web.
Quan es crea un document HTML, una dada que bàsica a tenir en compte és el títol, que s'incrusta dins la capçalera de la pàgina web amb el següent format:
<HEAD>
<TITLE>Títol de la pàgina</TITLE>
</HEAD>
Posteriorment, quan visualitzem la pàgina, el títol apareix a la barra de títols del navegador. Si la pàgina és recupera des d'un cercador, el cercador mostra aquest títol a la pantalla de resultats. L'absència d'aquesta metadada, força al cercador a posar la URL en lloc del títol i per tant ofereix menys informació a l'usuari.
Les metadades poden anar integrades dins el propi document que descriuen (per exemple a la capçalera d'una pàgina web) o de forma separada, formant part d'un fitxer independent on es referencia i descriu el recurs. Idealment és possible fer les dues coses, extraient automàticament les metadades incorporades en els documents i enviant-les a les grans bases de dades de metadades consultables.
Tipologies de metadades
En tot contingut, es poden distingir les següents tipologies de metadades:
El detall amb el que es descriu un objecte digital és en funció del tipus d'objecte, de l'ús previst i del cost que es vullgui assumir. També cal recordar que les metadades no sols s'assignen en el moment de la creació d'un objecte, si no que poden anar enriquint-se al llarg del cicle de vida del contingut.
Aplicacions de les metadades
Les metadades permeten automatitzar processos i desplegar noves aplicacions com ara:
Les metadades són els instruments per fer que els documents es cataloguin i s'indexin automàticament, elements clau de l'anomenada web de segona generació o Web semàntica.
Existeixen nombrosos estàndards de metadades segons el tipus i de documents a referenciar: hi ha metadades geoespacials (ISO 19115), metadades per la descripció de continguts multimèdia (MPEG7), metadades catalogràfiques (MARC), metadades per la gestió de drets (INDECS), metadades de valoració de continguts (PICS), etc. El propòsit d'aquest document es concentrar-se en les metadades per als continguts educatius.
Principals estàndards de metadades d'ús educatiu
Quan cerquem i localitzem un recurs didàctic en qualsevol suport, abans d'adoptar-lo ens fem un seguit de preguntes que podem resumir en:
Per respondre a aquestes preguntes sobre els recursos didàctics disponibles a Internet, s'han desenvolupat diversos estàndards de metadades, entre els quals destaquen Dublin Core i LOM.
Dublin Core (DC)
Esquema de metadades impulsat per diferents centres de referència mundials en catalogació de recursos (Biblioteca del Congrés) que ha esdevingut l'estàndard internacional ISO 15836-2003. El Dublin Core (DC), està pensat per identificar, descriure i recuperar recursos digitals en format de pàgines web. La intenció de la iniciativa DC és que els autors i editors de recursos web assignin directament metadades normalitzades a la capçalera de les pàgines web que creen. D'aquesta manera els cercadors web podran oferir uns resultats més pertinents a les cerques dels usuaris. L'estàndard Dublin Core ha estat adoptat per nombroses administracions públiques com el format de metadades de referència per catalogar la documentació a Internet.
El conjunt de metadades DC té dues versions bàsiques:
| Element | Descripció |
|---|---|
| DC.Title | Títol del recurs. Nom pel cual se'l coneix |
| DC.Creator | Entitat primera responsable de generar el contingut |
| DC.Subject | Àmbit temàtic: àree(s) curriculars cobertes en el contingut |
| DC.Description | Informació sobre el contingut del recurs |
| DC.Publisher | Entitat responsable de difondre el contingut |
| DC.Contributor | Persone(s) o entitats que han fet aportacions al contingut |
| DC.Date | Data associada a un esdeveniment en el cicle de vida del recurs: creació, revisió, publicació, etc. |
| DC.Type | Naturalesa o gènere del contingut del recurs |
| DC.Format | Descripció física o lògica del recurs |
| DC.Identifier | Referencia unívoca del recurs, en un determinat context |
| DC.Source | Origen o font del recurs |
| DC.Language | Idioma del contingut |
| DC.Relation | Referència al(s) recurs(os) relacionat(s) amb el contingut |
| DC.Coverage | Àmbit o cobertura del contingut |
| DC.Rights | Drets d'autor o restriccions de la llicència d'ús del recurs |
Les metadades del Dublin Core no estan pensades estrictament per a catalogar recursos educatius, però la seva flexibilitat i simplicitat d'ús, han afavorit que diverses iniciatives governamentals a Austràlia i Nordamèrica l'hagin adoptat total o parcialment, per impulsar l'ús de metadades educatives.
Learning Object Metadata (LOM)
L'estàndard de metadades "Learning Object Metadata" (LOM) també anomenat IEEE 1484.12.1-2002, ha estat elaborat pel LTSC (Comitè de Normalització de Tecnologies de l'Aprenentatge) del IEEE (Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics). L'objectiu del LOM és donar resposta a les necessitats dels sectors de l'educació i la formació.
Les metadades del LOM estan orientades a la descripció dels anomenats "Learning Objects" que podriem traduir com Objectes didàctics digitals. Aquests recursos inclouen: qüestions tipus test, activitats didàctiques interactives, cursos complets. En els continguts educatius és molt important disposar d'informació més rica que la merament bibliogràfica. Dades com el nivell educatiu a que s'orienta el recurs, dels seus objectius didàctics, o del grau d'interactivitat, són essencials per a una recuperació eficient de continguts didàctics que responguin a les necessitats de professors i alumnes.
El LOM ha estat inclòs en les especificacions SCORM, que són el model de referència per l'empaquetament i la gestió dels continguts digitals. SCORM està pensat per garantir la interoperativitat del contingut entre diferents plataformes elearning.
El LOM és un esquema de metadades amb estructura jeràrquica, en el que s'han definit 9 categories que agrupen 76 elements.
 "Mapa conceptual del LOM")
Categories de metadades de l'estàndard LOM
| Categoria | Descripció |
|---|---|
| General | Agrupa els elements d'informació general que permeten descriure de forma global l'objecte didàctic digital. |
| Cicle de vida |
Recull les característiques relatives a la història del recurs i al seu estat vigent. |
| Meta-metadades | Informació sobre el model de metadades adoptat: metadades sobre les metadades. |
| Tecnologia | Permet indicar els requeriments tècnics per visualitzar el contingut. |
| Us educatiu | Descriu les característiques pedagògiques i curriculars del recurs didàctic. |
| Drets | Fa constar els drets d'autor i les condicions i llicència d'us de l'objecte digital. |
| Relació | Defineix les relacions entre l'objecte descrit i atres objectes digitals vinculats. |
| Anotació | Facilita la inclusió de comentaris sobre pràctiques i usos educatius de l'objecte digital i permet fer constar qui i quan s'han fet les anotacions. |
| Classificació | Descriu l'objecte didàctic digital en relació amb un esquema particular de classificació. |
De tots els elements definits en l'estàndard LOM, cap d'ells és obligatori. Per facilitar l'aplicació d'aquest ampli estàndard i concretar quins elements es consideren obligatoris i quins són recomanables, convé definir perfils d'aplicació del LOM (Application Profiles) per donar resposta a les necessitats específiques d'un col·lectiu. Un perfil d'aplicació, és una tria d'elements de metadades, seleccionats d'un o més esquemes de metadades (per exemple de LOM i PICS) i combinats en un nou esquema. Els perfils d'aplicació proporcionen mecanismes per fer modulars i extensibles els conjunts de metadades, mantenint la interoperativitat amb els esquemes de base originals.
Exemples de perfils d'aplicació basats en el LOM
Interoperabilitat entre esquemes de metadades
Hem presentat dos esquemes de metadades per descriure continguts educatius visualitzables en format Web (Dublin Core i LOM), però les metadades també s'apliquen a la descripció i identificació d'elements més simples de contingut: les imatges, l'audio i el video. Alguns formats de fitxers, permeten que les metadades estiguin incrustades dins el propi fitxer, per exemple les imatges en format JPEG o els fitxers d'audio MP3. Que les metadades s'integrin dins el propi fitxer té l'avantatge que la informació està sempre associada a l'objecte que descriu (com ara els codis de barres de la majoria de productes comercials).
A l'esquema adjunt es mostra un model d'interoperabilitat entre diferents formats de metadades, en el context d'un repositori d'Objectes Didàctics Digitals (ODDs), on el nivell superior d'agregació és susceptible de llegir les metadades que incorporen els diferents elements constituents i d'incorporar-les parcialment. D'aquesta forma no cal tornar a introduir metadades ja incorporades, es facilita la gestió dels continguts en funció dels atributs definits a les metadades i tots els elements constituents mantenen la seva plena identificació. Per exemple si estem fent un contingut educatiu sota llicència GPL, el sistema no hauria de deixar incorporar imatges o altres components que tinguessin restriccions de drets. L'any 2001 l'empresa ADOBE va definir un framework de metadades anomenat "Extensible Metadata Platform - XMP" que és el precedent del model proposat.
Eines per la generació de metadades
Webteca sobre metadades educatives
</metadades>
<autor>Jordi Vivancos Martí</autor>
<data>3/2006</data>