Aplicacions educatives en entorns Internet-Intranet

Jordi Vivancos. Juliol 1998

El fenòmen Internet i les aplicacions multimèdia comporten l’aprofundiment en la integració educativa de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), així mateix implica una millora (qualitativa i quantitativa) de les infrastructures informàtiques existents en els centres educatius. El desenvolupament de nous plans, projectes i iniciatives d’ús didàctic de les TIC és a l’agenda de tots els governs. La Comissió Europea és també un important agent dinamitzador d’aquestes polítiques, a través de programes d'I+D i d’accions de difusió com els Netdays (http://www.netdays.org/). Un resultat destacat d’aquest impuls comunitari és la European Schoolnet (http://www.eun.org/), iniciativa que engloba les xarxes telemàtiques educatives dels països europeus i aporta nous serveis i recursos educatius.

Basant-se en les infrastructures telemàtiques (tecnologies i serveis) centres educatius, professors i alumnes disposen de nous paradigmes per desenvolupar les tasques bàsiques de tot procés d’ensenyament/aprenentatge: accedir a informació, comunicar-se i difondre els coneixements adquirits.

Per il·lustrar aquests nous paradigmes, presentem alguns exemples de projectes i d’activitats educacionals desenvolupades a Internet. L’esquema de classificació és adaptat del de J. Harris però ampliat a sis categories de models pedagògics de tipus telemàtic. Aquesta taxonomia es fonamenta en la tipologia de tasques que du a terme l’alumnat.

      1. Comunicació interpersonal:
      2. La comunicació electrònica aporta a l’escola una nova dimensió. Elimina les distàncies i els murs de la classe, desperta una gran motivació en els alumnes i obre múltiples perspectives d’aprenentatge. Aquestes activitats es desenvolupen mitjançant els diferents serveis de comunicació existents a Internet, especialment amb el correu electrònic.

        Exemples:

        Correspondència telemàtica (d’alumne a alumne): model de correspondència escolar de Freinet adaptat a les noves tecnologies. Existeixen innumerables punts de contacte a la xarxa per a buscar corresponsals. Responen a aquest enfocament projectes com: Keypals i Kidlink (http://www.kidlink.org).

        Classes globals (grup classe amb grup classe): model d’activitat que es caracteritza per l’intercanvi d’informació entre dos o més grups classe durant un període de temps prefixat. La comunicació pot ser en directe (Xat, videoconferència) o en diferit (Correu electrònic).

        Exemples: teledebats sobre temes d’actualitat, projectes medi-ambientals "Global Thinking Project" (http://www.gtp.org/projects.htm).

        Tutoria telemàtica: activitat on l’alumne accedeix a l’ajuda personalitzada del seu professor, tutor o a la d’un expert. Hi ha diverses universitats que ofereixen aquest nou tipus de relació entre professors i estudiants. La pionera fou la "Universitat Oberta de Catalunya (UOC)", posteriorment altres universitats han seguit el mateix camí (http://www.uab.es).

        Trobades virtuals: modalitat que implica l’intercanvi o debat entre un o més grups classe amb una personalitat convidada: escriptor, esportista, polític, etc.

      3. Recollida d’informació
      4. Els projectes de recollida d’informació s’orienten a cercar informació inèdita utilitzant les eines de comunicació d’Internet. No es tracta de consultar un directori o realitzar una cerca documental per localitzar un determinat document, ens referim a interrogar directament a altres internautes.

        Exemples: enquestes per correu electrònic, qüestionaris a la web.

      5. Treball col·laboratiu en grup
      6. Els serveis d’Internet aporten noves oportunitats al treball escolar en grup.

        Un projecte col·laboratiu es pot definir com un treball en grup on s’estableix un procés social de construcció de coneixements. Dins aquest marc, la interacció entre els integrants del grup ofereix a cada participant la possibilitat d’aprendre més del que aprendria per si mateix. Exemples:

        Creació col·lectiva:

        La creació col·lectiva es caracteritza per la producció d’una obra (literària, plàstica o científica) en la qual participen diverses persones o entitats. Bé es tracti d'un poema, una novel·la o un còmic, l’obra és una realització col·lectiva.

        La creació col·lectiva admet dues modalitats bàsiques:

        • La creació seqüencial, on cada participant afegeix la seva contribució sense consultar a la resta. Un exemple és el "Conte de tots".
        • La creació conjunta implica la interacció contínua dels participants, a cada etapa del procés.

        Concursos:

        Activitat consistent en reproduir en un entorn virtual una competició o concurs entre individus o grups. Una interessant proposta és l’activitat "La Volta al món en 80 dies"

        Una altra variant és el concurs mensual "Donde está Mr. Chip" http://www.mrchip.com

        Simulacions:

        Tipus d’activitat que recrea virtualment una situació, objecte o sistema per a poder estudiar-lo sense els riscos, limitacions o dificultats reals.

        Exemples: Laboratori de genètica virtual i la Dissecció virtual d'una granota.

        Participació ciutadana:

        Model d’aplicació educativa d’Internet que ofereix als estudiants la possibilitat de participar i implicar-se activament en una acció social o ciutadana.

        El CyberSchoolbus sobre els drets humans promogut per les Nacions Unides. Altres projectes es poden trobar a la Xarxa de recursos per a l’Educació per a la Pau i la Interculturalitat.

      7. Cerca d’informació i accés a recursos
      8. La segona de les facetes més importants d’Internet és el vessant de dipòsit de documents digitals o de mediateca global, principalment gràcies a la web. En un temps rècord s’ha posat a disposició dels internautes una ingent quantitat de documents en format digital (textos, imatges, programes d’ordinador, música, etc.). Per a la cerca i selecció d’aquesta informació disposem d’una àmplia gamma d’eines informàtiques i altres serveis. A més es requereixen unes estratègies intel·lectuals específiques, que anomenarem procediments informacionals, per a orientar-se en un entorn amb milions de documents. Els nous procediments informacionals impliquen seleccionar i contrastar la informació rellevant, recollida de diverses fonts, entre altres d’una consulta a un cercador documental, reelaborar i donar un nou format o presentació a la informació de partida, etc. transformar, en definitiva, la informació pública en coneixement personal. Aquests procediments han de ser adquirits a l’escola, són les tècniques d’aprenentatge de la societat de la informació.

      9. Publicació electrònica
      10. La publicació electrònica a Internet és una de les innovacions més revolucionàries de la xarxa. La web o teranyina mundial és potser el servei amb més difusió d’Internet. Els documents web presenten una estructura desconeguda en els suports tradicionals: la hipertextualitat.

        La publicació d’informació a Internet és a l’abast de tothom amb un mínim de coneixements tècnics.

        Exemples:

      11. Autoaprenentatge i formació a distancia

        La combinació dels diferents serveis d’Internet permet crear entorns d’autoaprenentatge. Alguns d’aquests entorns s'utilitzen per impartir formació reglada a distància (hom prefereix anomenar-la no presencial, perquè la noció de distància desapareix en el ciberespai). Però tots els recursos i activitats indicats constitueixen un formidable conjunt de materials per a la formació permanent o en el moment just "just in time", consultant a la web o formulant preguntes en una llista de correu electrònic. Aquests nous mecanismes de comunicació i de difusió de la informació estableixen formes originals d’interacció entre estudiants i tutors i entre els mateixos estudiants. La UOC és el model més innovador de formació a distància que tenim al nostre país. Altres exemples de formació "On-line".

      Annex 1: Lectures sobre l'impacte d'Internet a l'educació
      Annex 2: Exemples de projectes telemàtics classificats