
ACTIVITATS
Estudi comparatiu entre la novel·la de Thomas Mann, La mort a Venècia i l´adaptació cinematogràfica de Luchino Visconti, Morte a Venezia.
Aquest curs d´estètica adreçat als alumnes del Batxillerat artístic es proposa estimular l´alumnar davant del fet artístic, fer-lo reflexionar sobre els conceptes fonamentals del coneixement estètic desplegats al llarg de la història d´aquesta matèria. Això li ha de permetre endinsar-se dins d´aquest món suggerent i alhora complex. Però això no és suficient. La reflexió estètica ha de cimentar-se en l´anàlisi i en el coneixement concret, "en viu", de l´obra d´art. Per aquesta raó suggerim a continuació uns treballs concrets a realitzar a l´aula.
| "començant per les
coses belles d´aquest món i tenint per nord aquella bellesa, cal elevar-se sense parar,
com si ens servíssim de graons: d´un sol cos bell a dos, de dos a tots els cossos bells,
d´aquests als bells comportaments, després a les belles ciències, fins a assolir,
partint d´aquestes, aquella ciència que no és més que la ciència de la bellesa
(...) i, finalment, conèixer allò que és bell per si mateix." Plató, El convit, 210e2-211c9 |
|
| "Perquè la bellesa, Fedre, -tingues-ho ben en compte-, i només ella, és divina i visible alhora, i és per això el camí del sensible, és petit Fedre, el camí que mena l´artista vers l´esperit. Ara bé; ¿creus tu, estimat, que podria assolir mai saviesa i autèntica dignitat humana aquell que es pensa que el camí de l´esperit passa pels sentits? ¿O potser creus (et deixo decidir a tu) que aquest és un camí planer i perillós, un camí de perdició i d pecat, que mena necessàriament a l´error? Perquè has de saber que nosaltres, els escriptors, no podem seguir la via de la bellesa si Eros no ens acompanya i no ens mena; sí, Fedre, si nosaltres podem ser també herois a la nostra manera i guerrers disciplinats, és perquè som com dones, puix que el nostre entusiasme és la passió i el nostre desig ha de ser amorós, heus aquí la nostra glòria i la nostra misèria" Del llibre de Thomas Mann, La mort a Venècia, Proa, Barcelona, 1966, p. 190. |
|
| "En tota obra d´art hi ha quelcom d´operós i d´utensílic. ¿Però què és un utensili? Escollim per a tal propòsit unes sabates de pagès. N´hi ha prou amb la representació pictòrica d´unes sabates de pagès pintades per Van Gogh. ¿Què s´hi troba en unes sabates de pagès? S´hi troba una sola de cuir i l´empenya de pell, i l´una ajuntada amb l´altra amb claus i un cosit. Un tal utensili serveix per a cobrir els peus. (...) Així, l´ésser-utensili de l´utensili consisteix en la seva servicialitat. ¿I quin servei fan les sabates de pagés? La pagesa porta les sabates, les usa d´una manera inconscient. Està dreta i camina amb elles, és així com les sabates fan el seu servei. En la reprsentació pictòrica solament hi ha les sabates. Ni tan sols hi ha el fang del camí enganxat. Un parell de sabates de pagès i res més. Però (...) Des de la fosca badadura de l´interior gastat de les sabates sotja el cansament del caminar laboriós. En la rude i sòlida feixugor de les sabates s´hi agleva la tenacitat del lent caminar pels vastos, extensos i sempre iguals solcs del camp batut per un vent aspre. Sobre la pell, s´hi ha dipositat la humitat i la sacietat de la terra. Sota les soles, s´hi escola la solitud del senderal quan cau el vespre. (...) Som nosaltres els qui veiem tot això en les sabates de la pagesa, ella no n´és conscient, es limita a dur les sabates i prou. I en aquesta línia hem descobert l´ésser-utensili de l´utensili no pas amb la descripció del procés de facbricació de les sabates, sinó posant-nos davant el quadre de Van Gogh. És aquest el que ens ha parlat.. En la proximitat de l´obra ens hem trobat en un indret tot altre que aquell on habitualment som. L´obra d´art ens ha fet saber allò que és en veritat l´utensili que són les sabates." Martin Heidegger, Fites, Laia, Barcelona, 1991, p. 218. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Torneu a la pàgina principal | Vegeu Las Meninas interpretades per Picasso: http://www.tamu.edu/mocl/picasso/news/plan8.html |