Lightbulb.gif (6734 bytes)Ondas.bmp (190 bytes) Connecta amb la es pàgines www per tal de conèixer el sistema nerviós i el seu funcionament: http://faculty.washington.edu/chudler/introb.html

PSICOLOGIA

INTRODUCCIÓ

La paraula psicologia està composada de dos mots d´origen grec: psiqué i logos. El primer mot significa alé vital, sense alé vital no hi ha existència, vida. Per viure cal tenir ànim, energia mental, física, orgànica. D´aquí que els romans traduïssin el mot grec psique per animus. D´aquí el mot animal, és a dir, tot allò que té vida, que és animat. D´aquí també els mots ànim!, anima´t!, no et desanimis! Quan hom està desanimat és com si no tingués ganes de viure, està aclaparat, trist. Per fer qualsevol cosa a la vida cal tenir ànim, esperit, ganes de fer-ho. L´altre mot grec logos és d´una gran riquesa semàntica: raó de les coses, ciència, paraula, enigma, misteri.

Així doncs, el significat de la paraula psicologia és raó o explicació de la vida, de la teva vida de la meva, de la del altre, de l´home en general. Volem esbrinar la raó o l´explicació del perquè som aixó, perquè ens comportem, els homes, d´una manera peculiar, què és allò que ens constitueix. Aquesta preocupació per conèixer-nos a nosaltres mateixos és tan vella com l´home. Ara cal veure com i de quina manera ha sorgit aquesta ciència o coneixement anomenat psicologia. Abans, però, fem-nos aquesta reflexió. De quina manera creieu que ens podríem conèixer, conèixer allò que és la nostra existència, perquè actuem així o fem això altre.

Potser dialogant, parlant, conversant, reflexionant, amb nosaltres mateixos? Podria ser un camí. Però insuficient. Per conèixer una cosa l´hem de descriure, l´hem de posar davant nostre per veure què és. És evident que no podem fer això amb nosaltres mateixos. No em puc ficar dins de mi mateix. En tot cas ha d´ésser un altre qui m´observi i vegi com em comporto.

D´aquí que la primera ciència o coneixement psicològic fossin els oracles. Els oracles són una forma d´endevinació que consisteix en una resposta donada per la divinitat a la demanda de saber coses d´un mateix, desconegudes, referents al passat, al present i al futur. Una mica com fan els que llencen les cartes del Tarot, els endevins o els mags. Utilitzen uns determinats codis o senyals de tipus essotèric. A l´antic poble de Delfos, a Grècia, fa més de tres mil anys, hi ha havia un temple consagrat al déu Apol·lo. Allí hi havien unes dones, anomenades sibi¹les o profeteses, que en estat d´èxtasi deien que escoltaven la veu de la divinitat i els revelava allò que succeïria en el futur, com també la causa de determinats esdeveniments, en principi, incomprensibles per a l´home. De fet, amagats, ocults, a la vista de la gent hi havia uns sacerdots o mags, que comunicaven a la profetesa allò que havia de dir en funció de la persona que ho demanava i en funció dels coneixements que puguessin tenir sobre l´esdeveniment en qüestió. Podien predir, per exemple, la possibilitat d´una determinada catàstrofe, terratrèmol, la victòria en una batalla, en funció dels coneixements que tenien, per exemple, sobre la constitució de l´exèrcit enemic, l´època de l´any, el grau d´entrenament del propi exèrcit, qui el manava, el lloc de la batalla, de la ciutat, etc.

Una altra manera ja antiga practicada als pobles mesopotàmic i egipci era l´astrologia. Hi ha la creença que el mes de l´any en què un ha nascut -les circumstàncies del naixement- poden influir en el caràcter de la persona. D´aquí les expresions "tenir mala lluna", "tots aquells que han nascut sota el signe de Piscis o de Taurus tenen tendència a ser d´una manera determinada". Es tracta de l´anomenat horòscop.

Una altra manera molt antiga i practicada per les cultures antigues és la interpretació dels somnis. Els mags són les persones encarregades de predir o d´esbrinar el comportament enigmàtic de les persones gràcies a la interpretació dels somnis. Aquesta tècnica ha estat i és emprada en els nostres dies per l´anomenada psicoanàlsi, una teoria creada pel metge austríac Sigmund Freud.

Una altra via o mètode són els tests, o sigui, uns temaris composats de preguntes. Les respostes degudament interpretades també estableixen una guia orientativa sobre el comportament de la persona o el seu tarannà. Són mètodes més objectius, tal vegada més precisos que els anteriors.

El mètode la introspecció. Una persona, en silenci, concentrada en si mateixa, fa una descripció del seu estat d´ànim, de les seves preocupacions, o bé pensa sobre el seu futur, allò que farà, examina la seva vida, les seves circumstàncies familiars. De vegades un amic, un company, una persona amb experiència, pot exercir de conseller, d´orientador, de guia, davant d´una situació difícil.

Si hem fet aquesta llarga enumeració de possibilitats d´auto-coneixement és perquè els homes, les persones, som complexes, les nostres reaccions són imprevisibles o difícils de predir pel fet de ser lliures, és a dir, pel fet de no ser autòmates o animals regits pels instints, encara que el nostre comportament, a vegades, sigui instintiu, rutinari o automàtic. Hi ha moltes accions que realitzem com un autòmata: la respiració, la digestió, i certs moviments com el caminar, el dormir, vestir-nos. També es pot dir que en determinades circumstàncies les nostres accions responen a estímuls, sentiments i motius diversos.

I aquesta complexitat de l´ésser humà -que és instint, sentiment, autòmata, però també racional, a estones, que parla, que pensa, que es capaç d´imaginar, de crear, de predir, d´estar trist o alegre, d´ésser feliç o infeliç, de fer actes voluntaris, conscients- fa que existeixin diverses teories, punts de vista, criteris -alguns ja els hem exposat aquí- sobre la naturalesa de l´ésser humà, sobre la raó de la vida. Justament un dels objectius d´aquest curs és conèixer quins són aquests criteris o punts de vista que han fet possible aquesta ciència que constitueix l´assignatura que heu escollit com a crèdit.

Un altre objectiu complementari és realitzar els exercicis, les pràctiques concretes, a fi que aquest crèdit tingui un atractiu per a vosaltres. En aquest sentit l´avaluació consistirà bàsicament en un treball de grup sobre el tema de la memòria i de les proves psicomètriques.

Ara simplement em permetreu que us passi un qüestionari i que contesteu a les preguntes formulades en ell.

Contesta breument a aquestes preguntes:

1 - Tens algun coneixement sobre psicologia? (Indica, si és el cas, els llibres que hagis pogut llegir al respecte)

2 - Consideres que la psicologia és una ciència o bé és un coneixement basat en especulacions?

3 - Assenyala els temes o les qüestions que més et plauria de tractar al llarg del curs.

4 - Algú t´ha parlat alguna vegada del tema de la psicologia

TEMES DE PSICOLOGIA

En el primer trimestre hem tractat el tema referent a les bases fisiològiques de la conducta. Hem estudiat el sistema nerviós, amb les seves parts essencials: sistema nerviós central i sistema perifèric (aferent i eferent). El primer composat pel sistema nerviós central (cervell i parte de la medul·la. El segon correspon als sistema vegetatiu -simpàtic i parasimpàtic. Del sistema nerviós central o encèfal hem estudiat les seves diferents parts: telencèfal, diencèfal, rombencèfal, mesencèfal, el cerebel, el sistema límbic, el tronc cerebral, la hipòfisi, el sistema reticular, etc. Després hem estudiat també les hormones, les glándules hormonals: tiroides, paratiroides, pàncrees, renals, suprarenals. En aquest segon trimestre estudiarem dues temàtques importants en psicologia: la qüestió dels tests, l´estadística i les principals corrents i teories psicològiques: psicoanàlisi, conductisme, reflexologia, cognotivisme. Ara tractarem de laqüestió relativa als tests

1. Els tests.

El concepte de test. La seva història. El seu desenvolupament. Tipus de test. Característiques.

1.1. Concepte de test.

Un test és una prova que consisteix en mesurar les capacitats psicològiques i les reaccions de les persones davant d´unes circumstàncies determinades per tal de preveure el comportament previsible en un futur.

1.2. La seva història i el seu desenvolupament.

Al segle XIX començà la preocupació i l´interès pel tractament humà dels dèbils mentals i dels orats. En primer lloc es va veure la necessitat d´establir la distinció entre dèbil mental i boig.

Fou el metge francès Esquirol, el 1838, qui va explicitar l´aital distinció i a la vegada establí els diferents graus o nivells de debilitat mental, des de la normalitat fins el grau extrem de la idiocia. Un altre metge francès Seguin, el 1837 va establir la primera escola dedicada a l´educació dels nens mentalment deficients. El psicòleg alemany Wilhelm Wundt, el 1879, fundà a Leipzig el primer laboratori experimental on es feien observacions sobre la reacció de les persones davant d´estímuls auditius, visuals, tàctils i motrius. El biòleg anglès Francis Galton va crear un laboratori antropomètric al South Kensington Museum de Londres on es feien medicions sensorials, proves dinamomètriques, cinestèsiques, amb la creença que els sentits són la font d´informació bàsica pel coneixement. Galton aplicà també les rating scales(escales d´estimació) i els mètodes de qüestionari, així com les tècniques de l´associació lliure. Les medicions eren objecte de processament estadístic per tal d´analitzar les dades relatives a les diferències personals.

Fou l´americà James McKeen Cattell -seguint els ensenyaments de Galton- qui va publicar un article, el 1890, on emprà per primera vegada el mot test. Aplicà les proves als estudiants universitaris per tal de determinar llur nivell inte¹lectual. Aquestes proves estaven intergrades per mesures de l´energia muscular, velocitat dels moviments, sensibilitat davant del dolor, la capacitats visual, auditiva, discriminació de pesos. Més endavant va incloure proves de rapidesa de lectura, associació verbal, mnemòniques i d´aritmètica elemental. A finals de segle d´altres investigadors Kraepelin, Oehrn, Ferrari seguiren les petjades de Cattell tot confegint tests que pretenien mesurar capacitats psicològiques més complexes, com ara completació de frases.

Les proves o tests d´aplicació a l´ensenyament primari -proves co¹lectives- van ser impulsades pel psicòleg francès Binet qui amb un altre psicòleg francès Simon van elaborar una escala que amidava el nivell inte¹lectual dels nens amb deficiències mentals. Aquestes proves se centraven en la comprensió, el judici i el raonament i establien l´edat mental.

Aquestes proves es van difondre als Estats Units. Concretament el psicòleg nordamericà L. M. Termann de la Universitat de Stanford definí el criteri de coeficient d´inte¹ligència: la raó entre l´edat mental i l´edat cronològica.

Més endavant -tot seguint l´exemple de Binet- es van crear als Estats Units, el 1917, els primers tests co¹letius que s´aplicaren als soldats de l´exèrcit. Robert M. Yerkes va elaborar proves destinades a classificar segons les aptituds i les capacitats a un milió i mig de reclutes. Els tests de l´exèrcit es coneixen amb el nom d´Alfa i Beta de l´Exèrcit. Durant la segona guerra mundial es van adminsitrar els tests anomenats Army General Clasificatin Test. Més recentment s´han elabort bateries de tests especials per a pilots, operadors de ràdio, claculadors de distàncies.

S´impulsaren també els tests d´anàlisi factorial creats per L. L. Thurstone -psicòleg americà, 1947. Totes aquestes iniciatives han contribuït a la difusió i aplicació dels tests en l´àmbit de l´ensenyament i de les empreses. Tal vegada aquesta excessiva aplicació i generalització ha estat en detriment de la qualitat dels tests. Se n´ha fet un abús pel fet que no s´ha tingut en compte que els tests no són proves infa¹libles, sinó aproximades, els resultats són orientatius, mai representen unes dades exactes.

Sigui com sigui els tests s´estengueren al camp de la psicología clínica i la psicologia infantil. Els primers constitueixen les anomenades proves de personalitat. Els segons van ser impulsats especialment pel psicòleg suïs Jean Piaget (1965).

1.3. Tipus de tests.

En aquesta exposició històrica hem vist el desenvolupament dels tests i la seva generalització actual a diversos camps. Tractarem aquí en especial els tests d´inte¹ligència i els tests de personalitat, ancara que podríem parlar de tests d´habilitats manuals i de capacitats específiques, d´orientació professional, tests sensorials i de capacitats psicomotrius.

1.3.1. Tests de personalitat.

Pretenen mesurar aspectes de la personalitat com l´adaptació emocional, motivació, interessos i actituds. Un dels peoners d´aquest tipus de tests fou Kraepelin (1890), ja esmentat anteriorment. Utilitzà proves d´associació lliure per tal de discriminar els efectes del cansament, la fam i el consum de les drogues. Més endavant, cap els anys trenta van aparèixer els tests projectius basats en el comentari de fotografies, dibuixos o taques de tinta i també comentaris de frases, elaboració de contes per part del subjecte. En aquest sentit són famosos els tests de Rorschach, T.A.T., Rosenzweig, Szondi, qüestionari de Bell, etc. Presentem a continuació un resum dels més importants. Un cops exposats els diferents tipus de tests entrarem en les qüestions dels continguts dels tests, la seva tipificació, la mesura de les dificultats, l´anàisi estadística, l´elecció de les mostres, la fiabilitat i la validesa.

I. Test d´apercepció temàtica (T.A.T).

Fou desenvolupat pel psicòleg americà Murray a la clínica psicològica de Harvard. Consta de 19 làmines que contenen dibuixos de caràcter indefinit, impresos en blanc i negre i una làmina en blanc. Se li demana al subjecte que confeccioni una història adequada per a cada làmina i que manifesti quina és la raó que va provocar la situació expressada a la figura, allò que succeeix en aquell moment, allò que pensen els personatges i quina serà la conseqüència o el desenllaç de la situació. Hi ha una làmina en blanc amb la finalitat que el subjecte imagini un dibuix qualsevol i expliqui lliurement allò que vulgui sobre el dibuix imaginat. És necessari emprar dues sessions d´una hora cadascuna i s´empren 10 làmines en cada sessió. S´apliquen a diferents edats i a diferents tipologies de subjectes.

Aquests tests projectius es basen fonamentalment en les teories psicoanalítiques del psiquiatra austríac, Sigmund Freud que morí a Londres el 1939. Es tracta que el subjecte projecti en el dibuix les seves actituds inconscients, les seves dèries, les seves obsessions, la manera d´interpretar la realitat, el seu estat d´ànima, la conducta psicopatològica, si és el cas. Aquest test és de difícil aplicació, requereix persones molt experimentades amb coneixements de psiquiatria. - Tant el T.A.T. com el Rorschach són susceptibles de variació segons la idiosincràsia de l´examinador i del subjecte, la relació peculiar entre els dos influeix notablment en els resultats. Passa com en les relacions entre professor i els seus alumnes.

II. Tests d´associació de paraules

S´utilitzen en psicologia clínica. Es basen en les teories de Freud i de Jung. Aquests psiquiatres creuen que la conducta està fonamentalment motivada per la sexualitat. La importància la motivació sexual rau en què no és objectiva, sinó subjectiva i alhora inconscient. És a dir, la conducta instintiva està lògicament reprimida pels condicionaments i normes socials. Aquesta repressió dels instints porta a situacions d´inhibició i fixació dels estímuls en les zones amagades de la psique. Aquestes repressions es manifesten d´una forma espontània en els somnis, puix que aleshores l´individu pot manifestar lliurement -per raons òbvies- els seus instints i pulsions. Els somnis són susceptibles d´ésser interpretats en claus lingüístiques en la vigília per part del psicoanalista o psiquiatre.

Aquest és el fonament dels tests d´associació de paraules. Dit d´una forma molt senzilla: el color vermell, per exemple l´associem a la sang, a violència, a la violació. El blanc, a la puresa, a la virginitat. El marró, a la porqueria. Els tests més importants d´associació de paraules són el de Murray i Morgan.

- A. Posem un exemple concret de somni i la seva interpretació.

Un noi va somniar que es trobava en un bosc. El era molt dens i ombrívol, la qual cosa produïa terror. Però el subjecte comença a trobar-se amb persones que el convencen que no s´apropi a un castell que hi ha en el bell mig del bosc perquè és la llar d´un fantasma molt perillós. Aquest castell té forma quadrada, amb sengles torres a cada cantó. El subjecte no s´atreveix a entrar i en aquest moment desperta.

- B. Interpretació.

El bosc és la imatge de l´inconscient. Ficar-se dins del bosc és com ficar-se dins d´un mateix. I això fa por (recordem l´oracle de Delfos: Aconeix-te a tu mateix@. La mare del subjecte i d´altres familiars l´havien sobreprotegit massa quan era petit, amb la qual cosa el subjecte esdevé tímid i insociable. Aquestes persones són aquuelles que en el somni intenten convèncer el subjecte que no s´endinsi en el bosc. (Per això el subjecte té por de reflexionar sobre si mateix). El castell representa la nostra ànima. La raó més profunda rau també en el fet que el subjecte no ha superat el complex d´Èdip (refús del pare).

III. Associació de paraules i completació de frases.

Una tècnica molt utilitzada en psiquiatria és l´anomenada associació de paraules. El llenguatge en general té un aspecte connotatiu important. Per sort el llenguatge natural no té res de formal. Tot el contrari. Si ens insulten ens sap greu i ens irritem (per això és antipedagògic insultar, per exemple, l´alume). Influeix molt el to, la manera com ens diuen les coses, qui ens les diu, el momento la circumstància, el tarannà de la persona, etc. Per exemple, no és el mateix dir amb cara seriosa i gest airat: *ets molt dolent!+, que dir en un to distès i afectuós: *Bah, no siguis dolent, home+. En un moment donat ens poden dir *idiota+ i no fer-ne ni cas, però en d´altres moments segons l´estat d´ànim el mot esmentat el podem entendre com un insult greu, més encara si ens el diu un desconegut. A més, hi ha persones que són molt susceptibles i a la mínima que se´ls diu s´ho prenen malament. Els mots tenen també a la literatura i a la poesia un ús metafòric (la primavera de la vida és la joventut, s´associa la decadència, l´ocàs a la vellesa). Pensem igualment en els refranys (*no diguis blat fins que no estigui al sac i ben lligat+, *tira més un pel ...+), en els acudits anomenats Averds@, en el jocs de paraules, en els sobreentesos: *era de nit i estaven sols a l´habitació+, a¹lusions, etc.

Doncs bé, les associacions de paraules és una tècnica utilitzada en psicologia clínica i que consisteix en l´ús d´uns mots-estímul seleccionats pel psicòleg (presentem en un full adjunt una llista d´aquests mots)

IV. Qüestionaris

Són una altra variant de les proves de personalitat. Es tracta d´una llista de preguntes relacionades amb diferents accions que realitzem en la vida quotidiana o bé amb actituds davant de l´existència. Els qüestionaris posen de manifest les reaccions inconscients, els estats d´ànim neurotitzants i determinades anomalies psíquiques. També detecten la sinceritat de les persones.

V. Entrevistes.

S´utilitzen com a complement al passi de tests. L´entrevista requereix una gran experiència en psicologia. Mai ha de consistir en preguntes directes. Es recomana que el subjecte estigui compoletament relaxat. El to de veu ha d´ésser adient: amb un cert deig d´afectuositat. El psicòleg no s´ha de manifestar distant. Primer s´ompla un qüestionari amb les dades: nom i cognoms, edat, domicili, estudis, perofessió, estat civil, edat dels germans, dels pares, dels avis. Després es pregunta quin és l´ambient familiar i si li plau estudiar o treballar.

A continuació venen les preguntes indirectes, per exemple, se li pregunta quina opinió li mereix una determinada pe¹lícula, o senzillament que expliqui l´argument del film o de l´obra de teatre que ha vist fa poc, si li agrada viatjar o no. Cal també barrejar la conversa amb referències aparentment intranscendents: si fa fred, si es troba bé o no, què opina sobre un fet determinat que aparentment no té massa a veure amb el subjecte.

Llista de paraules de Kent-Rosanoff (adaptat al context del nostre país)

1. Taula 26. Bell 51. Groc 76. Verd

2. Obscur 27. Finestra 52. Pa 77. Ciutat

3. Música 28. Aspra 53. Justícia 78. Castell

4. Malaltia 29. Delicat 54. Noi 79. Nit

5. Home 30. Femení 55. Llum 80. Plaça

6. Pit 31. Peu 56. Salut 81. Mantega

7. Menjar 32. All 57. Mongeta 82. Metge

8. Muntanya 33. Poma 58. Bíblia 83. Soroll

9. Dona 34. Dormir 59. Memòria 84. Llit

10. Llaç 35.Catifa 60. Ovella 85. Parella

11. Blanc 36. Noia 61. Bany 86. Peix

12. Suau 37. Alt 62. Casa 87. Alegria

13. Roig 38. Treballar 63. Veloç 88. Tabac

14. Casa 39. Agre 64. Blau 89. Lladre

15. Curt 40. Terra 65. Famèlic 90. Sal

16. Fruita 41. Conflicte 66. Sacerdot 91. Espantat

17. Llet 42. Soldat 67. Cap 92. Poncella

18. Llarga 43. Cogombre 68. Brossa 93. Tisores

19. Ordre 44. Lleó 69. Amagat 94. Tranquil

20. Negre 45. Dur 70. Plaer 95. Lluna

21. Dolça 46. Estòmac 71. Religió 96. Carrer

22. Xiulet 47. Ou 72. Whisky 97. Claustre

23. Lent 48. Tronc 73. Amarg 98. Pilota

24. Desig 49. Làmpara 74. Martell 99. Fang

25. Riu 50. Somniar 75. Oceà 100.

Se li diu al subject el següent: ALi vaig a llegir una sèrie de paraules i vosté m´ha de respondre amb el primer mot que se li ocorri o que li passi per la imaginació. Intenti ser sincer, no calli res, tot i que el mot liu sembli absurd. Contesti el més ràpid possible. Estigui atent@.

Cal anotar ràpidament al costat de la paraula escrita aquella que ens diu el subjecte.

Nom ............................ Cognoms ............................................................ Edat ..........................

Classe ...................................... Data ........................................................................

També són interessants els tests de completació de frases

El treball ....................

Molt sovint no es pot ..............

Amb gran eswforç ...................

M´agrada .....................

Penso en el futur ................

Dissortadament ..................................

Ah! Per què vaig anar a ............................

Ahi vaig pensar ...................................

Estic ......................................

La felicitat es troba ...............................

L´amistat ...........................................

El meu desig més gran és ...........................

Quan tingui ocasió ......................................

Si vols ..........................

No et vull .....................................

És massa tard ..................................

No sé si aniré a .............................

No vaig tenir temps de ...........................

L´estimo ..........................

Sempre acostumo a ..............................

Tinc ganes de ........................................

No em preocupa .............................................

No em convenç .....................................................

La sort ....................................

El futbol ....................................................

L´estudi és .......................................................

Em plau ............................................................

Sempre penso .............................

Se li diu al subjecte que completi la frase amb un sentit determinat. Cal que el subjecte respongui amb rapidesa, sense pensar gaire. Caldria, potser, dues persones, una anota, l´altra llegeix en veu alta. El temps de resposta breu és molt important, per a la interpretació posterior.Nom ............................ Cognoms ............................................................ Edat ..........................

Classe ...................................... Data ......................................................................

ENTREVISTA

Abans de redactar l´entrevista hem de precisar dues coses:

1. Fixar la finalitat. Per exemple, conèixer a través de la conversa si podem detectar algun indici de patologia o d´anormalitat en el comportament. Generalment una sola entrevista no és suficient. Caldrà guanyar-se la confiança del nostre pacient, que se senti respectat pel que fa a la seva intimitat.El diàleg ben portat, sense coercions és un bon mitjà. Per això l´entrevista és una tècnica molt utilitzada en psicologia, junt amb l´observació i el passi de proves objectives: tests i qüestionaris.

Una entrevista pot tenir com a objectiu treure una informació determinada: p.ex., quina és la manera de pensar de l´individu, quina opinió té sobre un tema polític, social, etc. Una entrevista por ajudar també la tasca d´observació. A partir de les dades de l´entrevista podrem traçar una metodologia que ens portir a inevstigar en profunditat el problema.

Una entrevista pot tenir l´objectiu de conèixer millor la persona. Després d´una conversa, diem: quina persona més simpàtica, més agradadable+. D´una entrevista, d´un diàleg obert en pot sorgir, fins i tot, una relació amorosa.

Ara bé, nosaltres hem de fixar quin tipus d´entrevista escollim:

L Una entrevista tancada (E.T.)

L Una entrevista oberta (E.O.)

L Una entrevista semioberta (E.S)

Totes tres tenen els seus avantatges i els seus incovenients; amb l´E.O. guanyarem, tal vegada, més la confiança del pacient, es manifestarà més espontàniament. La dificultat rau en la dispersió i en la dificultat de la dispersió. De fet, aquesta era la tècnica que utilitzava Freud en les seves sessions psicoanalítiques. Als seus pacients els deia: "Vostè ara estiris còmodament en aquest sofà i expliqui sense inhibicions de cap mena el somni que ha tingut avui aquesta nit o la nit anterior". Aleshores el tractament psicològic s´allarga molt. Va bé per quadres clínics complicats, difícils: anorèxia, complex de culpabilitat, d´inferioritat, depressions agudes, alcoholisme. La E.T. precisa més la simptomatologia, la delimita i la concreta més. En canvi, té l´inconvenient que el pacient se sent més constret, no actuarà tan espontàniament. Per això són importants les enquestes o els qüestionaris anònims. Evidentment l´entrevista més eficient, per segons quins casos no massa greus: problemes de violència, de gelos, de timidesa, etc., potser l´E.S.

2. Amb tot això l´important és traçar el perfil o el retrat robot del pacient. Per exemple, veure quines categories dicotòmiques de la personalitat destaquen més.

Tímid-Deshinibit; Reflexiu-Irreflexiu; Primari-Secundari; Introvertit-Extrovertit; Agressiu-Pacífic; Actiu-Passiu

Tenir en compte els resultats del test de RAVEN: nivell de rapidesa: reflexos mentals.

Del test sobre les figures tenir en compte les possibles anomalies, complexos, maníes.

Associació de paraules, completació de frases: veure les repeticions, els moments de silenci, els gests registrats.

Interessos professionals, també són significatius. Una persona amb problemes no triarà segons quina professió (per exemple científica o que requereixi molta energia i disposició d´ànim, p. ex. matemàtic, policia)

ENTREVISTA - QÜESTIONARI (Mdel inspirat en l´establert per la Dra. M0 Teresa Anguera, catedràtica de la Facultat de Psicologia de Barcelona)

Nom i cognoms ......................................   Edat ......................................................Lloc de naixement

Adreça ..................................................

Professió .............................................. Estat civil ..........................................

Estudiant ........................... Curs .......................................... Centre ................     Estudis ......................................................

Pes ..... Alçada................ Malalties ...............................................................  RH .......................................................

Color del cabell ....................................

Quins  hobbies té? . . . . . . . . . . . . . . . . . .  . .                                 Acostuma anar al cinema? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Quina pe¹lícula ha vist últimament?...............................          Podria explicar-me l´argument? . . . . . . . . . . . .

Quin tipus de música li fa el pes?..............................................

Creu que els carrers de Barcelona estan bruts?...............................    Li agradaria viure al camp, en contacte amb la natura?

Per vosté és molt un amic? ........................ Li agrada de rodejar-se de bons amics? ...............................

Quin tipus de música li agrada? És vostè col·leccionista ....................................................

Quin mitjà de comunicació sol usar?..................................Què en pensa vostè de l´atur? ...............................

Espera trobar un treball algun dia?..............................Què en pensa de la fidelitat en la parella?........................

Té somnis? .............................. Què somnia? ........................  En podria explicar algun de somni?  A partir d´aquí quines preguntes faries tu, quines no inclouries. Quines et semblen adequades, quines no?

Estimula la teva imaginació i les teves capacitats per a la psicologia formulant tu mateix/a les preguntes que creguis oportunes.Pensa que les preguntes adreçades a una persona amb problemes sempre han d´ésser indirectes, com si es donés un rodeig. Per això és interessant l´explicació d´una pel·lícula, d´una obra de teatre, la descripció d´una peça musical, d´un programa de televisió, car d´aquesta manera podem copsar el grau d´identificació amb un personatge del film, de l´obra teatral, el tipus de música (p. ex., romàntica, estrident, suau, etc.).

En fi, l´entrevista té la particularitat d´estimular el diàleg entre dues persones, per tant, obre la possibilitat que s´estableixi una comunicació significativa que proporcioni una informació psicològica. L´entrevista té sempre un caire personal, un to afectiu. Ara bé, l´entrevista requereix per part del psicòleg: a) equilibri psíquic; b) experiència; c) flexibilitat i adaptació a la situació concreta. Les entrevistes poden ser individuals i co¹lectives. Les individuals són les anomenades clíniques. D´aquestes últimes cal treure aquesta informació bàsica: antecedents familiars, dades personals, factors ambientals, estructura psicògena, patoplàstica, processos endògens.Per tant, presentem a continuació un altre possible model d´entrevista.

MODEL D´ENTREVISTA

DADES PERSONALS (àmbits civil, professional, somàtic)

Nom .........................................Cognoms ..........................................................

Edat ................... Estat ............................... Professió .......................................

Estudis ...........................................................

Nacionalitat ...............FAMILIARS ................. RH .................... Pes ............... Talla .............

Antecedents psicosomàtics i psicopatològics........................................................

DADES FAMILIARS (arbre genealògic)

Nom pare .........................(edat i professió) ..........................................

Nom mare ........................(edat i professió) . .........................................

Germans (nombre i especificant sexe) ...................................................

Edat avis................................................

AMBIENT FAMILIAR

Pares separats, divorciats, solters ...........................................................

Convivència amb d´altres familiars ...........................................................

ESCOLA ESTUDIS

Nivell escolar ............................................

Grau d´acceptació dels estudis .............................

VIDA SOCIAL

Dificultats a l´hora d´establir relacions amb d´altres persones

VIDA SEXUAL

Relacions heterosexuals, homosexuals, amb joves, adults, dins del matrimoni, fora del matrimoni

TRAJECTÒRIA VITAL

Breu biografia- Diari personal, si s´escau

PATOLOGIA ACTUAL

Breu descripció de la mateixa

RESULTAT DE LES PROVES OBJECTIVES

Test de Raven ...............................................

Test de relacions objectals de Philippson ......

Test d´interessos professionals ......................

Associació de paraules ..................................

Completació de frases ....................................

Test d´Eysenk .................................................

Inventari de personalitat .................................

PLANNING D´ENTREVISTES ...................                            PSICO-DIAGNÒSTIC ..................................

ELABORACIÓ DEL PERFIL PSICOLÒGIC A PARTIR DE LES DADES OBTINGUDES EN ELS TESTS

Establim les dades concretes agrupant-les de la manera següent:

Test de Raven. Editat el 1938 per Raven i Penrose, adreçat a la població adulta. Matrius progresives. Medeix la inte¹ligència global en persones que tenen una determinada formació cultural (Batxillerat, per exemple). És un test basat en figures; consta de 60 ítems, agrupats en sèries de 12 proves cadascuna. Administració co¹lectiva.

Un resultat baix, un 50%-60%, denota certes dificultats per a l´abstracció. En percentatges més baixos es podria pensar en un determinat símptoma de depressió, d´obsessió, o en una actitud negativa.

Cal exposar les dades numèriques de cada sèrie amb els tants per cents corresponents obtinguts.

Inventari de personalitat. Editat el 1967. Institut Pedagogique *Saint George+ de Montreal (Canadà). Pretén conèixer les qualitats i les característiques psicològiques personals, d´acord amb els factors psicològics duals oposats: SUBMÍS-DOMINADOR; RESERVAT-EXPANSIU; INCONSTANT-PERSEVERANT; INTROVERTIT-EXTROVERTIT; DESCONFIAT-CONFIAT; MISÀNTROP-SOCIABLE. Administració co¹lectiva. 150 ítems en total, distribuïts en 25 preguntes per a cadascun dels factors assenyalats. (resposta tancada, SÍ-NO)

Caldrà presentar els resultats positius i negatius de cadascun dels factors, junt amb els tants per cents i la gràfica i¹lustrativa del perfil.

En el moment de fer la valoració caldrà destacar les gràfiques no homogènees, disharmòniques o amb percentatges elevats a favor d´un determinat factor. Així, per exemple, un 80% en el punt V indicaria un grau elevat de misantropia, és a dir, un refús vers la relació amb els altres.

Podria ser causa d´algun trastorn psicològic: neuràstenia, depressió, caràcter congènit o producte de l´ambient familiar? Aquests punts ens els pot aclarir els resultats dels altres tests i també l´entrevista posterior.

Test de personalitat d´Eysenk (Qüestionari de personalitat, Eysenk Personality Inventory)

Es tracta d´una adaptació del test del psicòleg anglès portada a terme pel catedràtic de la Facultat de Psicologia de Barcelona, Dr. Miquel Sànchez Turet el 1971. Està constituït per 69 ítems, amb respostes tancades, SÍ-NO. En principi, hi ha 28 ítems que expressarien el factor introversió (neuroticisme), 28, el factor extraversió, i, 13, el grau o nivell de sinceritat. Administració col.lectiva.

Un percentatge molt elevat del factor M (mentida) invalidaria el test, car voldria dir que el subjecte no ha respós sincerament les preguntes. El nivell o tant per cent de neuroticisme podria confirmar, en tot cas, les dades obtingudes a l´inventari de personalitat ja comentat.

Hi ha tres investigacions posterior a realitzar

a) passar el format A a aquells subjectes que han passat el format B i viceversa.

b) comparar els resultats per sexes.

c) desglossar d´una forma matisada els factors exposats en el diagrama de Wundt, amb la superposició dels factors establerts per Eysenk.

Associació de paraules

És una prova molt emprada en psicologia clínica. Està fonamentada en la teoria psicoanalítica de Freud, per la qual determinades paraules poden tenir una significació peculiar per al subjecte, sempre que la resposta sigui espontània i sense meditar-la massa. Els tests més importants són els de Jung-Bleuler, Kent-Rosanoff, Rappaport. Nosaltres hem fet una adaptació d´una d´aquestes proves. Hi ha cent ítems. Administració individual. El subjecte ha de respondre sense pensar massa. El psicòleg pren nota de les reaccions del subjecte: gestos, expressions del rostre.

Aquí caldrà anotar les repeticions de paraules i sobretot els distanciaments que poden tenir una etiologia inconscient, un determinat tipus de complex, una possible fixació, una determinada fòbia o temor.

Completació de frases

És un complement de l´anterior. Hi ha 28 ítems. L´administració és individual i amb les mateixes característiques que l´anterior.

La valoració va en la mateixa línia que en la prova d´associació de paraules, ja comentada.

Test de relacions objectals de H. Phillipson

S´ha elaborat d´acord amb el model del T.A.T (Test d´apercepció temàtica). Està constituït per tres sèries de quatre làmines amb figures i una làmina blanca. Tamany de la làmina DINA4. Les figures són més aviat desdibuixades, poc definides, per tal que el subjecte projecti les seves reaccions psicològiques davant de l´estímul-dibuix. El subjecte ha d´explicar una història, tot dient quin serà el desenllaç de la mateixa, assenyalant les característiques de l´heroi, si s´escau.

La descripció narrativa no ultrapassarà els tres minuts per làmina. Les respostes han de ser espontànies. El psicòleg anota les reaccions del subjecte: gestos, expressions del rostre.

En el moment de valorar els resultats es tindrà molt en compte: les repeticions, les obsessions, les fixacions, també el to pessimista o optimista de a narració, possibles contradiccions, el grau d´extroversió-introversió, fantasia-realisme, etc.

Inventari d´interessos i preferències professionals

Editat per T.E.A., a càrrec de M0 V. de la Cruz, 1993. Constituït per 17 professions o activitats. Les puntuacions es redueixen a tants per cents, i són susceptibles de ser baremats, d´acord amb l´escala que presenta el test.

No cal dir que els interessos professionals són molt indicatius i ens ajudaran en el psicodiagnòstic, així com també a escatir el grau de sinceritat-insinceritat de les respostes, sobretot davant de perfils molt irregulars.

Anotem els resultats del passi de la bateria de tests, de l´entrevista, llista de paraules, etc., en aquesta taula:

COMPLETACIÓ DE FRASES

 

 

 

 

 

 

 

TEST DE PHILLIPSON

 

 

 

 

 

 

 

INTERESSOS PROFESSIONALS

 

 

 

 

 

 

 

ENTREVISTA

 

 

 

 

 

 

 

DIAGNÒSTIC

 

 

 

 

 

 

 

SEGUIMENT

 

 

 

 

 

 

 

 Tornar a Índex  - Tornar a Autoaprenentatge