Aquestes petites orientacions són un
extracte i una adaptació dels documents “Treballem amb l'ordinador
a primària” de Castro, José A.; Casals, Pilar(coordinadors)
PIE, 1999, i “Eines informàtiques a l'Educació Infantil i Cicle
Inicial” de Fonoll, Joaquim i Sala, Montse PIE, 1999.
Ambdós els podeu trobar sencers, entre d’altres llocs, als CD-Rom
“Sinera: Materials de Formació 1999” i “Sinera: Materials de
Formació 2000”editats pel P.I.E.
|
|
|
Ús didàctic de la xarxa |
|
|
Les xarxes d’ordinadors, com ara l’ARGO o Internet, creen nous
canals de comunicació dins l'aula i entre les escoles. Fonamentalment,
des d’un punt de vista educatiu ofereixen, a l’hora, una via per al
treball cooperatiu. |
|
|
|
|
Treball de comunicació |
|
|
El treball amb ordinadors reforça el
valor del text. Excepte en el cas de la videoconferència, la comunicació
entre ordinadors es bàsicament per escrit. La xarxa és, al mateix
temps, un filtre dels codis no verbals. La xarxa no transmet les
informacions contextuals habituals en les converses presencials, només
el text. |
|
|
|
Avantatges de les activitats de comunicació escrita per
xarxa |
|
|
L'expressió
escrita dins la xarxa, ha de ser més precisa, acurada i reflexiva. La
comunicació via xarxa es més pausada que la comunicació oral. La
resposta és diferida en el temps. No pots conèixer el que pensa
l'altre sense l'acte voluntari de llegir el seu missatge en rebre'l. Hi
ha constància escrita de tots els missatges, ja que queden
enregistrats, i és possible resseguir el fil de la conversa, o
reelaborar el missatge abans d'enviar-lo. Aquesta comunicació que té més
en comú amb els debats epistolars que no pas amb els debats televisius
ha de ser més reflexiva i elaborada que la del llenguatge oral. És un
tipus de comunicació plenament integradora. Difícilment hi haurà
prejudicis pel color de la pell o per l'aspecte més o menys agraciat de
la persona que s'està comunicant. Les persones discapacitades estan en
igualtat d'oportunitats a la resta. Un cec, un sord o un paralític, un
cop tenen accés a l'ordinador poden participar en aquestes activitats
d'igual a igual sense que els interlocutors hagin de percebre cap diferència
ni facin cap discriminació. Cada persona serà allò que expressa i pot
"jugar" a representar un rol o un personatge. |
|
|
|
Treball cooperatiu |
|
|
La xarxa construeix un nou espai de
treball que permet crear un mateix document entre diversos alumnes, amb
la participació real de tots. Possibilita la creació de grups de
treball no presencials on alumnes que no coincideixin a l'aula poden col·laborar
en un mateix treball. Aquest tipus d'activitat exercita una forma de
treballar que serà important en el futur: teletreball, formació a
distància... |
|
|
|
Recerca d’informació |
|
|
La possibilitat de consultar un mateix
document en suport magnètic (CD-ROM) des de qualsevol punt de la xarxa,
permet generalitzar l'ús d'aquests recurs que no sempre està
disponible en totes les màquines. La disponibilitat de la connexió a
Internet amplia en gran mesura les fonts d'informació. La xarxa permet
accedir a Internet encara que no tots els ordinadors tinguin un enllaç
directe. |
|
|
|
ALGUNES PROPOSTES DIDÀCTIQUES
|
|
|
|
|
Continuar una història. Àrea de llengua catalana
|
|
|
|
Es pot realitzar en una sessions d'una hora per escola. Serveix per a
treballar el text narratiu. Es tracta d’iniciar una història,
desar-la i enviar-la a una altra escola en forma de fitxer adjunt a un
e-mail. L’escola que rep l’e-mail obre el fitxer adjunt per
continuar la història que hagin començat els companys de l’altra
escola. Cal respectar la seqüenciació i els personatges. La darrera
escola escriu el desenllaç. Potencia la creativitat, la il·lusió per
escriure i la col·laboració entre escoles.
Cada grup de dos alumnes, a l'ordinador, pensarà i escriurà la part
de la història que els correspongui (començament-nus-desenllaç) Després
desaran el que han escrit en un fitxer. Seguidament cada grup escriu un
e-mail que envia conjuntament amb el fitxer de la història als companys
de l’altra escola. I així successivament fins que els alumnes de la
darrera escola escriuen el final de la història. Aquests també
escriuen el títol. Es corregeix l'ortografia amb el corrector ortogràfic.
S’envien les històries a totes les escoles participants.
S'imprimeixen i es llegeixen els contes. |
|
|
|
|
Fem un conte entre tots. Àrea de llengua catalana i expressió
plàstica
|
|
|
|
Cal dedicar-hi dues sessions d’una hora.Es tracta d’elaborar un
conte entre els alumnes d’una classe de totes les escoles.
Una escola inicia el treball decidint els personatges i dibuixant-los
a l'ordinador. Quan estan tots dibuixats es miren a la pantalla de
l'ordinador, fent servir la TV o el Netmeeting. Després es pacta un fil
argumental entre tots. Mentre uns escriuen cada part del text, altres
dibuixen algunes escenes i hi incorporen els personatges.
Les parelles que treballen en cada ordinador es reparteixen una
escena del conte i l'han de redactar detalladament. Un cop escrites,
s'insereixen ordenades en un mateix fitxer d'un directori de la xarxa,
s’hi afegeixen les il·lustracions i les llegim tots plegats.
S'analitza la cohesió del text i s'anoten les correcions necessàries a
partir de les diferents propostes que van sorgint.
Cada grup torna a l'ordinador per afegir les esmenes. Es fa la
correcció ortogràfica amb el corrector del processador de text. El
mestre/a va passant pels diferents grups per tal de fer les indicacions
necessàries perquè el text sigui coherent. Es torna a ajuntar tot i
se’n fa la darrera lectura tots junts. Es mira que quedi ben lligat el
final de la història i se li busca un títol.
També podem imprimir-lo i enquadernar-lo. A la portada hi
posem el títol i els autors. A la contraportada
l'editorial. Ens hem de posar d'acord en el format que
tindrà el conte. Com serà, com anirà el text i les
il·lustracions.
S’envien les històries a totes les escoles participants.
S'imprimeixen i es llegeixen els contes que quedaran en dipòsit per al
seu ús a la biblioteca de la classe. |
|
|
|
|
Revista electrònica. Àrea: multidisciplinar
|
|
|
|
Es tractaria de fer la revista del Satir amb
aportacions de totes les escoles. És una feina molt interessant que pot fer-se seguida o en sessions
periòdiques (p.e. una cada mes). Podem inventar-nos el contingut, per
exemple, donar a conèixer les activitats que es fan a cadascuna de les
escole o de les ZER's, o bé
anar recollint treballs dels alumnes. Al començament de curs es
decideix l'estructura de la revista. Com la revista es fa en format
electrònic hem de pensar que s'ha de dedicar una sessió de
treball per aprendre a accedir i navegar per la revista dins la xarxa de
l'escola, i la tenim en local, o bé per Internet
Periòdicament, un cop al trimestre com a mínim, els alumnes han de
navegar per la revista per veure els treballs dels altres i anar fent
els treballs propis. També, de tant en tant, quan hi hagi una estona de
temps lliure perquè s'ha finalitzat el treball planificat, el
professor/a proposarà a un alumne o un grup de mirar la revista ja
sigui a la xarxa de l'escola o bé a Internet
Per construir aquesta revista s'haurà d'utilitzar també, a més del
processador de text, un editor htm i un navegador per visualitzar
pàgines amb text i gràfic de manera encadenada. També es podria
utilitzar el Power Point i desar el treball com a htm. El professor/a o els alumnes
de cada ZER poden també
seleccionar mostres del treball de la classe. |
|
|
|
|
