|
el
guarà
català |
 |
Ploreu, ploreu, ninetes,
No pot menjar civada,
autor: lluís
fernández
|
| PRESENTACIÓ: | ||
| "Qualsevol extinció o
desaparició d'una espècie o raça, representa un irreemplaçable
element de la diversitat de la vida que es perd"
(Mason, 1974) |
"Les races domèstiques són recursos genètics
que han d'ésser protegits com a part de l'herència mundial
de la biodiversitat"
(Hall, 1993) |
"El guarà català té les virtuts de la resistència
i l'abnegació, cosa que va convertir-lo en un animal imprescindible
per al camp català."
(Joan Gassó") |
| DADES D'INTERÈS: | El procés de domesticació dels ases s'inicià entre 8.000 i 10.000 anys enrera, durant el peíode holocé, al nord-est d'Àfrica. |
| INFORMACIÓ
GERNAL |
A
l'era quaternària va existir al nostre país l'Equus asinus,
possible antecessor de l'actiual ruc català.
Una de les característiques del ruc català són les tonalitats blanquinoses que es dibuixen en algunes parts del seu cos, com el morro, el ventre o el voltant dels ulls. La revista americana The Farmer opinava el març de 1916 que Catalunya posseïa els millors guarans del món, els quals van se els fundadors del ruc americà |