ANTECEDENTS HISTÒRICS

 
Forta recuperació econòmica de Catalunya al darrer terç del segle XVII, sobretot a partir de 1680, moment àlgid de la decadència de Castella. La producció agrícola va experimentar un notable creixement gràcies a l'ampliació de les terres de conreu, a la intensificació dels cultius i a l'especialització dels conreus.
També el canvi definitiu de direcció del comerç marítim català de la Mediterrània cap a les costes atlàntiques d'Europa impulsà un fort creixement econòmic. S'exportà vi, aiguardent, fruita seca i oli, principalment.
El creixement de les indústries tradicionals també va augmentar gràcies a les demandes del mercat interior i la penetració del comerç català a la Península. Sobretot cal destacar la indústria tèxtil primer i després la paperera, la metal·lúrgica i, posteriorment, la naval, amb la proliferació de les drassanes a bona part de la costa catalana que impulsà i vigoritza el comerç marítim que posteriorment repercutí en noves destinacions cap al continent americà.
També cal destacar la forta expansió de les empreses de teixits, recolzada en l'extensió agrícola així com la puixança simultània dels pobles de la costa del Maresme i la Selva. Aquest augment es reflectí en l'increment en la construcció de vaixells a les costes catalanes així com un redreçament mercantil portat a terme per la burgesia urbana i la petita aristocràcia.
L'estat d'alerta era constant degut a les guerres freqüents amb França. Els allotjaments de tropes i les lleves de soldats provocaren sovint revoltes. Aquest mal estar generà un ressentiment català contra els francesos: enemics polítics i sobretot competidors econòmics.
En el plet armat entre Felip V i l'arxiduc Carles per a la successió del tron de Espanya, Catalunya es decanta per aquest darrer, impulsada per la burgesia, la baixa clerecia i la petita noblesa rural vigatana i pirinenca: l'arxiduc garantia molt més la continuïtat dels privilegis del país i la llibertat de comerç que Felip V, representant de la França centralista, recolzat per l'alta noblesa.
Les hostilitats armades s'inicien el maig de 1704 i s'acaben el setembre de 1714 amb la derrota de Catalunya, abandonada a la seva sort pels seus aliats europeus. Per a Catalunya la derrota significava la pèrdua de la iniciativa mercantil, política i econòmica; la submissió a França, tradicionals competidor econòmic; la pèrdua definitiva del Rosselló i la Cerdanya. Això significa la fi de l'Estat Català i la implantació del Decret de Nova Planta.

Malgrat tot, a recer del progrés econòmic, s'introdueixen a Catalunya els ampul·losos costums europeus de l'època.