CRONOLOGIA

Són dues les propostes que hom considera vàlides. La primera és una divisió política, no mancada de connotacions culturals, que introduiria un primer període des del regnat de Felip III fins a la fi de la guerra de Separació; un altre, fins l'arribada de l'Arxiduc, l'any 1705; un tercer moment, que pertany a l'època en que Barcelona fou cort 1705-1711, que es perllongaria fins a la desfeta de la capital, l'onze de setembre de 1714; i una quarta i darrera etapa que tindria el seu terme en l'arribada a la Península del rei Borbó Carles III, l'any 1759, i tot el que això comportà la introducció de les idees il·lustrades.
La segona visió és la que es proposa des d'una òptica més artística, coincidint a grans trets amb l'anterior. Així, la primera etapa aniria des dels inicis del sis-cents fins als anys seixanta, i hom la definiria com de pervivència dels models del segle anterior i d'introducció d'un classicisme barroc, més comú a l'arquitectura; la segona es definiria per un barroc salomònic i decorativista, evident sobretot a la retaulística, i que es perllongaria i s'encavalcaria amb el període de l'Arxiduc, moment en que es produeix un canvi vers unes formes més temperades i refinades, pròpies de l'art cortesà. La darrera aniria fins l'any 1775, data en que es creà l'Escola de Dibuix de Llotja, tot i que el canvi ja havia anat introduint-se després de la creació de l'Acadèmia de San Fernando, a Madrid, l'any 1752.

César Martinell, gran especialista del barroc català també fa tres grans divisions o períodes: El primer barroc, que comprèn del 1600 fins al 1670 aproximadament. La plenitud del barroc o barroc salomònic, comprèn les tres darreres dècades del segle XVII i tot el primer terç del segle XVIII. El barroc acadèmic que s'estén des de 1730 fins a les acaballes del segle XVIII.