L'ESTÈTICA DEL BARROC
L'art Barroc és en tots els terrenys un art de lluïment, l'artista barroc utilitza sense mesura tots els recursos del seu art que té a l'abast i la interrelació entre les diferents arts. És el moment dels grans contrastos, dels temes contraposats i de l'enfrontament de les formes; el ple amb el buit, la claror amb la foscor, la riquesa amb la pobresa, l'eternitat amb la fugacitat, etc. I els recursos emprats seran infinits per tal d'aconseguir aquest propòsit: falses perspectives, il·lusions òptiques, lluentors d'orfebreria, remolins de fosca , espais trencats, etc.
L'art barroc va suposar la distorsió completa dels valors clàssics i en va ser l'antítesi més perfecta. A l'estatisme formal i a l'equilibri psicològic d'allò que és clàssic s'oposa el nou estil amb el moviment de les formes i l'expressió lliure dels sentiments. És l'art del dinamisme, d'allò que és fugisser captat en un sol instant, i no sempre entorn a allò físic, sinó psíquic o espiritual.
El barroc troba la seva expressió mes eloqüent en la literatura i la música, així com en l'arquitectura, l'escultura i la pintura, però per damunt de tot en la conjunció i plenitud de totes les arts, buscant l'obra d'art total, d'aquí l'aparició d'espectacles nous com són l'òpera i el ballet. En totes aquestes arts es fa palesa una relació dinàmica entre un control implícit de la forma, una forta voluntat de crear una sensació de moviment i la complaença en els detalls ornamentals.