ICONOLOGIA
EL retaule d'Arenys està dedicat a l'Assumpció de la Verge Maria i es fonamenta en la vida de Maria i del seu fill Jesús. Però no ho fa a través d'aquells moments mes fantàstics o meravellosos que puguin donar cops d'efecte fàcil, sinó que ho fa a través de la humanitat d'aquests, apropant-los mitjançant la senzillesa i fent-los més accessibles. En cap moment és fa servir el patètic, com passa en el barroc espanyol, sinó de la tendresa i la simplicitat.
El tema central és el de l'Assumpció de la Verge Maria, (no la dormició o la mort) i està acompanyada de quatre escenes transcendentals de la vida terrenal de la Verge; la Nativitat, la Presentació al Temple, la Visitació a la seva cosina Santa Isabel i l'Epifania. Possiblement d'aquestes quatre escenes la més enigmàtica és aquesta darrera. Per què el tracista col·loca aquesta escena enlloc de la Nativitat de Jesús, culminació tradicional de l'anomenada vocació de Maria?
En quan als quatre relleus de la passió de Crist; flagel·lació, l'oració a Getsemaní, el camí de la creu i la coronació d'espines, no estan col·locats en ordre cronològic, i cal destacar que no ens mostren el tema de la crucifixió en el Gólgota, tema de la mort, sinó el del dolor a través de la passió de Jesús, el seu fill.
Emmarquen tot això quatre sants de gran veneració que participen en gran manera del representat en tot l'espai central. En el basament del retaule, gairebé com si fossin Atlants, se'ns representen els quatre evangelistes i dos cronistes més que amb les seves escriptures es transmet i es coneix la història mostrada. Són els autors i difusors d'aquesta història i sense les seves narracions possiblement no s'hagués conegut amb tan detall.
En el retaule hi podem trobar representats els principals goigs de la Verge Maria tan en voga en aquella època. Queden reflectits sobretot els goigs terrenals (els referents a la vida de Maria) i els misteris de dolor (referents al seu fill). També cal veure-hi un compendi del missatge que l'Església vol fer arribar al fidel mitjançant les imatges. No cal oblidar l'aspecte didàctic del retaule, la seva finalitat era educar al fidel, mostrar en imatges el missatge de l'Església contrarreformista.
Acompanyant les diferents escenes i imatges dels sants hi veiem tota una cort d'àngels carregant amb els atributs, elements i símbols característics que l'església volia difondre, dels quals hom podem fer varies lectures; les virtuts, el martiri, la glòria, el triomf, etc. Però per damunt de tot la figura de Maria. Un retaule marià que posa de manifest un discurs defensant un personatge posat en dubte pels protestants i que l'església catòlica ha dedefensà a través de la imatge, del llenguatge de l'art que és el més idoni per a convèncer al públic.
És Maria, la Verge, la mare de Jesús, Pura i Immaculada però també és la mare de la humanitat, humil i sensible. És la Verge Maria, és l'Assumpta, lligam entre el món terrenal i el celestial. Però també és la deessa mare, la deessa terra, símbol de la fecunditat, l'abundància, els fruits, les flors, les llavors, etc.
Per donar més veracitat a la història i fer-la més propera a l'espectador, l'escultor modela uns personatges molt humans i senzills. Els vesteix talment com la gent de l'època, i podent identificar des de les puntes típicament arenyenques com les teles "d'indianes" i així l'espectador si podia veure identificat. Podem veure tot un ampli ventall de personatges, que ni són joves ni bells, sinó més aviat al contrari, i que defugen d'aquella intemporalitat tan freqüent en els llenguatges artístics anteriors.
El retaule és una obra immensa del qual en poden sortir múltiples lectures, tot dependrà del que hom vulgui trobar.
