L'altar 
      i el retaule són el focus de màxim interès de l'església, 
      i el lloc precís on es produeix el miracle. El retaule és 
      un espai didàctic però sobretot sagrat, és l'escenari 
      de l'aparició, el vehicle d'unió entre el terrenal i el celestial, 
      on és fa visible l'invisible. La sorpresa, la meravella, la supressió 
      dels sentits era quelcom que es buscava constantment per aconseguir el clima 
      emocional i manifestar de forma sensible la seva singularitat. Però 
      darrera d'aquesta ostentació hi ha quelcom més, hi ha un missatge 
      que ha d'arribar al públic sigui com sigui, i aquesta és la 
      finalitat d'aquesta impressionant escenografia. 
      EL retaule d'Arenys està dedicat a l'Assumpció de la Verge 
      Maria i es fonamenta en la vida de Maria i del seu fill Jesús. Però 
      no ho fa a través d'aquells moments mes fantàstics o meravellosos 
      que puguin donar cops d'efecte fàcil, sinó que ho fa a través 
      de la humanitat d'aquests, apropant-los mitjançant la senzillesa 
      i fent-los més accessibles. En cap moment és fa servir el 
      patètic, com passa en el barroc espanyol, sinó de la tendresa 
      i la simplicitat. 
      El tema central és el de l'Assumpció de la Verge Maria, (no 
      la dormició o la mort) i està acompanyada de quatre escenes 
      transcendentals de la vida terrenal de la Verge; la Nativitat, la Presentació 
      al Temple, la Visitació a la seva cosina Santa Isabel i l'Epifania. 
      Possiblement d'aquestes quatre escenes la més enigmàtica és 
      aquesta darrera. Per què el tracista col·loca aquesta escena 
      enlloc de la Nativitat de Jesús, culminació tradicional de 
      l'anomenada vocació de Maria? 
      En quan als quatre relleus de la passió de Crist; flagel·lació, 
      l'oració a Getsemaní, el camí de la creu i la coronació 
      d'espines, no estan col·locats en ordre cronològic, i cal 
      destacar que no ens mostren el tema de la crucifixió en el Gólgota, 
      tema de la mort, sinó el del dolor a través de la passió 
      de Jesús, el seu fill. 
      Emmarquen tot això quatre sants de gran veneració que participen 
      en gran manera del representat en tot l'espai central. En el basament del 
      retaule, gairebé com si fossin Atlants, se'ns representen els quatre 
      evangelistes i dos cronistes més que amb les seves escriptures es 
      transmet i es coneix la història mostrada. Són els autors 
      i difusors d'aquesta història i sense les seves narracions possiblement 
      no s'hagués conegut amb tan detall.  
      En el retaule hi podem trobar representats els principals goigs de la Verge 
      Maria tan en voga en aquella època. Queden reflectits sobretot els 
      goigs terrenals (els referents a la vida de Maria) i els misteris de dolor 
      (referents al seu fill). També cal veure-hi un compendi del missatge 
      que l'Església vol fer arribar al fidel mitjançant les imatges. 
      No cal oblidar l'aspecte didàctic del retaule, la seva finalitat 
      era educar al fidel, mostrar en imatges el missatge de l'Església 
      contrarreformista. 
      Acompanyant les diferents escenes i imatges dels sants hi veiem tota una 
      cort d'àngels carregant amb els atributs, elements i símbols 
      característics que l'església volia difondre, dels quals hom 
      podem fer varies lectures; les virtuts, el martiri, la glòria, el 
      triomf, etc. Però per damunt de tot la figura de Maria. Un retaule 
      marià que posa de manifest un discurs defensant un personatge posat 
      en dubte pels protestants i que l'església catòlica ha dedefensà 
      a través de la imatge, del llenguatge de l'art que és el més 
      idoni per a convèncer al públic. 
      És Maria, la Verge, la mare de Jesús, Pura i Immaculada però 
      també és la mare de la humanitat, humil i sensible. És 
      la Verge Maria, és l'Assumpta, lligam entre el món terrenal 
      i el celestial. Però també és la deessa mare, la deessa 
      terra, símbol de la fecunditat, l'abundància, els fruits, 
      les flors, les llavors, etc. 
      Per donar més veracitat a la història i fer-la més 
      propera a l'espectador, l'escultor modela uns personatges molt humans i 
      senzills. Els vesteix talment com la gent de l'època, i podent identificar 
      des de les puntes típicament arenyenques com les teles "d'indianes" 
      i així l'espectador si podia veure identificat. Podem veure tot un 
      ampli ventall de personatges, que ni són joves ni bells, sinó 
      més aviat al contrari, i que defugen d'aquella intemporalitat tan 
      freqüent en els llenguatges artístics anteriors.  
       
        El retaule és una obra immensa del qual en poden sortir múltiples 
        lectures, tot dependrà del que hom vulgui trobar. 
       |