El 
      retaule barroc és un cadafals de fusta daurada i policromada estructurat 
      en un o varis nivells d'ordres clàssics que gairebé no es 
      deixen veure degut a la carnosa decoració que ho embolcalla tot. 
      A més l'ordre clàssic s'altera de tal manera que tan columnes 
      com entaulaments adquireixen un gran dinamisme: ús de les columnes 
      salomòniques o retorçades, de frontons partits i enroscats 
      en volutes, d'entaulaments fragmentats en tramades rectes i corbes (còncau 
      - convexes) amb motllures entrants i sortints, repetició d'elements 
      arquitectònics, i combinacions exagerades de tota mena de corbes 
      el·líptiques, etc. 
      També cal destacar l'ostentació d'equilibris difícils 
      o impossibles, tot desafiant les lleis de la gravetat: capitells penjant 
      que sostenen arcs, columnes de flors que sostenen grans masses, imatges 
      mig suspeses a l'aire: tot plegat per donar la sensació que ens trobem 
      en una altra dimensió no regida pel determinisme de la matèria: 
      la lliure dimensió de l'esperit, del que és immaterial. 
      A aquesta base constructiva, s'hi sobreposa una estructura ornamental, bigarrada, 
      de fullatge, fruites, ocells, garlandes de flors, nens, cartel·les. 
      Els mateixos elements constructius son emprats com elements decoratius. 
      I no mancant integrats en el retaule el que constitueix una vertadera conjunció 
      de totes les arts, la imagine ria escultòrica en forma de sants i 
      santes, d'àngels i tota mena d'éssers esclatant en una grandiloqüent 
      apoteosi. Per destacar damunt d'aquest teló de fons, les imatges 
      s'agiten en gestos ampul·losos, teatrals, en un impuls de moviment 
      que varia del tot segons el punt d'on se les observa. 
       
       |