El
retaule barroc és un cadafals de fusta daurada i policromada estructurat
en un o varis nivells d'ordres clàssics que gairebé no es
deixen veure degut a la carnosa decoració que ho embolcalla tot.
A més l'ordre clàssic s'altera de tal manera que tan columnes
com entaulaments adquireixen un gran dinamisme: ús de les columnes
salomòniques o retorçades, de frontons partits i enroscats
en volutes, d'entaulaments fragmentats en tramades rectes i corbes (còncau
- convexes) amb motllures entrants i sortints, repetició d'elements
arquitectònics, i combinacions exagerades de tota mena de corbes
el·líptiques, etc.
També cal destacar l'ostentació d'equilibris difícils
o impossibles, tot desafiant les lleis de la gravetat: capitells penjant
que sostenen arcs, columnes de flors que sostenen grans masses, imatges
mig suspeses a l'aire: tot plegat per donar la sensació que ens trobem
en una altra dimensió no regida pel determinisme de la matèria:
la lliure dimensió de l'esperit, del que és immaterial.
A aquesta base constructiva, s'hi sobreposa una estructura ornamental, bigarrada,
de fullatge, fruites, ocells, garlandes de flors, nens, cartel·les.
Els mateixos elements constructius son emprats com elements decoratius.
I no mancant integrats en el retaule el que constitueix una vertadera conjunció
de totes les arts, la imagine ria escultòrica en forma de sants i
santes, d'àngels i tota mena d'éssers esclatant en una grandiloqüent
apoteosi. Per destacar damunt d'aquest teló de fons, les imatges
s'agiten en gestos ampul·losos, teatrals, en un impuls de moviment
que varia del tot segons el punt d'on se les observa.
|