Dificultats conductuals.

Les diverses conductes disruptives que es poden presentar a l'aula són:

  1. Conductes heteroagressives: pegar, colpejar, espitjar, estirar els cabells...
  2. Conductes que alteren la convivència escolar, molestar els altres, insultar, pataletes, vocabulari groller, manca d'atenció, negativisme...
  3. Conductes de transgressió de normes escolars, furts, provocacions, destrossar material, fugar-se, baralles, ús de la violència física...

Apropar-se i allunyar-se en relació a les persones està en funció de com ha viscut el nen el plaer d'apegar-se i desapegar-se dels pares. Els nens apegats tenen dificultats d'adaptació al mon exterior.

Hi ha 3 maneres diferents d'acompanyar al nen:

  1. Repressió estructurant, és la condició necessària per a que el nen evolucione favorablement, aquí el nen se sent acompanyat, emmarcat, sostingut. Els pares marquen un ritme, unes pautes, uns límits (dormir, menjar, jugar, estar amb l'adult). S'introdueix al nen en una dimensió de realitat, que conté el pensament i el cos del nen. Això li permet viure una vida emocional continguda i la seva evolució dependrà d'ella.
  2. Excés de repressió, les pautes han estat excessives, els afectes han estan reprimits, hi ha una manca de producció d'imatges mentals, pot arribar a desestabilitzar les funcions corporals.
  3. Falta de repressió, no hi ha ritmes, pautes, límits, els records estan lliures no hi ha contingut, en el pensament poden haver fins i tot fantasmes, són nens que tenen més dificultat per viure la realitat.

 

Possible intervenció

Partim d'una teràpia sistèmica, on els problemes humans es regeixen sobre la base de les interaccions comunicatives que cada persona estableix amb els altres i amb la realitat que ens envolta. El context educatiu està format per la interacció de tres macrosistemes, el sistema escola, el sistema família i el sistema societat. Si el que es pretén es buscar les causes i els culpables, cada sistema es defensa a si mateix culpabilitzant als altres.

Quan es du a terme una intervenció estratègica s' estudia un tipus d' intervenció capaç de trencar el més efectiva i ràpidament possible el cercle viciós que manté el problema, però si aquesta intervenció no modifica els resultats en un temps breu s'ha de modificar. Per evitar la resistència al canvi de qualsevol sistema, les maniobres inicials han de ser aparentment mínimes, però que pugui portar a una reacció en cadena que canvie tot l' equilibri del sistema (efecte papallona).

El focus d' atenció està en com el problema es manté en el present, amb un mínim d' informacions relatives al passat i una gran atenció a les seqüències interactives del problema. Un problema sempre es considera com la relació que la persona té amb si mateix, amb els altres i amb el mon que l' envolta.

Fases d'una intervenció estratègica

Exemples de canvis en el comportament