Joan Alcover i Maspons (1854 - 1926)

Poeta, assagista i polític. De família urbana benestant, estudià a l'Institut Balear, on fou deixeblede Pons i Gallarza i condeixeble, entre d'altres, de Costa i Llobera, Joan Ll. Estelrich i Antoni Maura. El 1869 inicià la carrera de dret a Barcelona, on refermà la seva afecció literària, entrà en contacte amb el moviment de la Renaixença i escriví bona part dels seus primers poemes i narracions, alternativament en castellà i en un català dialectal i insegur. Després d'obtenir, a 24 anys, el títol d'advocat, s'instal·là definitivament a Mallorca, es casà amb la barcelonina Rosa Pujol, i començà a exercir.

El 1887, any de la mort de la seva primera dona (de la qual tingué els fills Pere, Teresa i Gaietà), publicà a Mallorca les Poesías. En aquest llibre i en alguns de posteriors -en castellà- hi predomina la poesia superficial, a imitació de Campoamor i d´altres autors del romanticisme europeu. Com a poeta en castellà no va acabar de cosolidar-se i, a partir d´uns poemes oe encàrrec en català, s´obrí camí en la literatura catalana.

Esperonat per Costa, Alomar, Oliver i d'altres amics, pels èxits aconseguits aviat a Barcelona i, probablement, per les campanyes idiomàtiques de mossèn Alcover, revisà en part la seva ideologia i s'incorporà a la literatura autòctona. Participà en els Jocs Florals de Barcelona i en altres manifestacions culturals. En pocs anys esdevingué una de les primeres figures de la poesia catalana, que l'aparició de Cap al tard (1909) confirmà. En aquest llibre recollí diversos tipus de poesies; les cèlebres elegies, veritables peces majors; les cançons de la serra o visions del país; les endreces o poemes dirigits a d'altres literats; i algunes de juvenils. Nou anys després publicà els Poemes bíblics.

La seva vida familiar està plena de dissort. Perdé esposa i fills molt joves. El 1919, en què assolí el premi Fastenrath, Alcover perdé, el mateix dia, a Barcelona i a Mallorca, respectivament, els seus fills Gaietà i Maria. A partir de llavors, les noves incorporacions foren escasses i sovint es reduïren a reelaboracions o traduccions de peces anteriors. La seva obra, publicada nombroses vegades, fou reunida a les Obres completes (1951). Algunes de les seves poesies han estat traduïdes a diverses llengües i musicades (La Balanguera, per Amadeu Vives).

article extret de