Conxa és la quinta filla de sis germans d'una família palleresa de principis del segle XX. A tretze anys, els seus pares decideixen que vagi a viure a Pallarès amb uns oncles que no tenen fills. La idea d'anar a viure lluny dels pare i germans li provoca sentiments de tristesa. La casa dels oncles és gran, al mig del poble. La Conxa ajuda tant en les feines de la casa com al camp. Recorda la feina, però també les festes i dinars, la Festa Major... En un ball de festa coneix Jaume, un noi d'un poble veí, que la festejarà. Seran uns anys feliços per Conxa, que tindrà la Delina com a confident.

Els oncles vencen les reticències inicials i la relació entre la Conxa i en Jaume es consolida i acaba en casament. Viuran amb els oncles i aviat arribaran els fills: l'Elvira i l'Angeleta , que contribuiran fer d'aquells un anys feliços. Aquell 1931 es produeix la mort de l'oncle primer, i de la mare després. També hi ha fets històrics generals que trasbalsen la vida de la Conxa: l'adveniment de la República, els conflictes a Barcelona, el triomf dels partits d'esquerra... En Jaume participa activament de la vida pública i política: és nomenat jutge de pau. L'ambient es va enrarint al país i també s'endevinen conflictes al poble entre terratinents (ajudats pel capellà) i pagesos i masovers. Entretant, la Conxa torna a estar embarassada i té un fill, el Mateu. Arriben notícies preocupants: uns militars s'han sublevat contra la República i el clima de preguerra es fa evident. L'Elvira, la filla gran, té ja edat de casar-se.

Uns soldats van a buscar Conxa i les noies i se les emporten, juntament amb altres veïnes que tenen fills o marits que s'havien significat durant la República. Els soldats s'emporten les dones fins a la capital de comarca. Llavors els arriba la terrible notícia: havien afusellat els homes -entre ells en Jaume- la nit anterior. Aquesta tragèdia ensorra la Conxa, que continua detinguda. Unes setmanes més tard, les deixen marxar i li confirmen la mort de Jaume. Conxa viu immersa en la tristesa més absoluta. Els dies passen sense alegria. Llavors l'Elvira diu que es vol casar i deixar la casa. Conxa se sent sola i inútil i fins pensa en suïcidar-se.
Les noies són casades i la tia mor. Conxa es queda amb el fill, que es casarà aviat amb una noia malaltissa, que lligarà poc amb la seva sogra. Llavors decideixen de traslladar-se a viure a Barcelona, on els ofereixen feina de porters. Es traslladen a ciutat i des d'allà la Conxa recorda tota la seva vida infeliç. El seu consol és pensar que Barcelona és l'últim graó abans del cementiri.