Uns soldats van a buscar Conxa i les noies i se les emporten, juntament amb altres veïnes que tenen fills o marits que s'havien significat durant la República. Els soldats s'emporten les dones fins a la capital de comarca. Llavors els arriba la terrible notícia: havien afusellat els homes -entre ells en Jaume- la nit anterior. Aquesta tragèdia ensorra la Conxa, que continua detinguda. Unes setmanes més tard, les deixen marxar i li confirmen la mort de Jaume. Conxa viu immersa en la tristesa més absoluta. Els dies passen sense alegria. Llavors l'Elvira diu que es vol casar i deixar la casa. Conxa se sent sola i inútil i fins pensa en suïcidar-se.
Les noies són casades i la tia mor. Conxa es queda amb el fill, que es casarà aviat amb una noia malaltissa, que lligarà poc amb la seva sogra. Llavors decideixen de traslladar-se a viure a Barcelona, on els ofereixen feina de porters. Es traslladen a ciutat i des d'allà la Conxa recorda tota la seva vida infeliç. El seu consol és pensar que Barcelona és l'últim graó abans del cementiri.