Així
com cell qui en lo somni es delita
e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi, que el temps passat me té
l'imaginar, que altre bé no hi habita.
Sentint estar en aguait ma dolor,
sabent de cert que en ses mans he de jaure,
temps d'avenir en negun bé em pot caure:
aquell passat en mi és lo millor.
Del temps present no em trobe amador,
mas del passat, que és no res e finit. 10
D'aquest pensar me sojorn e em delit,
mas, quan lo perd, s'esforça ma dolor,
sí com aquell qui és jutjat a mort
e de llong temps la sap e s'aconhorta
e creure el fan que li serà estorta
e el fan morir sens un punt de record.
Plagués a Déu que mon pensar fos mort
e que passàs ma vida en dorment:
malament viu qui té lo pensament
per enemic, fent-li d'enuigs report, 20
e, com lo vol d'algun plaer servir,
li'n pren així com dona ab son infant,
que, si verí li demana plorant,
ha tan poc seny que no el sap contradir.
Fóra millor ma dolor soferir
que no mesclar poca part de plaer
entre aquells mals, qui em giten de saber
com del passat plaer me cové eixir.
Llas, mon delit dolor se converteix,
doble és l'afany aprés d'un poc repòs, 30
sí co el malalt qui, per un plasent mos,
tot son menjar en dolor se nodreix.
Com l'ermità qui enyorament no el creix
d'aquells amics que tenia en lo món
e, essent llong temps que en lo poblat no fon,
per fortuit cas un d'ells li apareix
qui los passats plaers li renovella
sí que el passat present li fa tornar,
mas, com se'n part, l'és forçat congoixar,
lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella. 40
Plena de seny, quan amor és molt vella,
absença és lo verme que la guasta,
si fermetat durament no contrasta
e creure poc, si l'envejós consella.
El
poeta es COMPARA amb algú que viu d´il.lusions
folles, no gens governades per la raó.
Com
que el poeta afronta la realitat i rebutja el viure de records, retroba el dolor
que no és mitigat per aquest record
el poeta COMPARA aquesta situació amb
la d´una dona que dóna verí al seu fill per no haver-li
de negar un caprici.
Es
COMPARA amb un ermità solitari que, ja conformat,
rep la visita d´uns amics que li parlen dels goigs del món.
El
poeta s´adreça directament a la dama i li retreu que no es vegin
més sovint. L´absència és com un corc que gasta l´amor.
Per això cal fidelitat i no escoltar els envejosos.
El
poeta COMPARA aquesta situació a la d´un
condemnat a mort, que sap que ha de morir i se´n fa la idea; però
que en el moment de dur-lo a matar li diuen que l´alliberaran per treure-li
sofriment.
reflexio
central, que divideix el poema en dues parts: El poeta sembla preferir dormir
sempre (incosnciència total) per evitar la temptació de somniar
el passat feliç
El
poeta sap que el somni és passatger i inestable perquè el dolor
(la realitat) vetlla i està a punt d´actuar i enfonsar-li el somni.
No té esperances de futur: prefereix el passat.
El poeta prefereix viure en el passat que no pas en el
present. Això li crea un enyor i una insatisfacció permanents,
que provoquen dolor
COMPRENDRE MARCH
Entendre la poesia d´Ausiàs
March vol un esforç considerable.Llegeix molt atentament el poema
i aparella els versos amb l'explicació.
