Sí
com los sants sentints la llum divina
la llum del món conegueren per ficta
e, menyspreants la glòria mundana,
puix major part de glòria sentien,
Si
co·l malalt, qui lonch temps ha que jau
e vol hun jorn esforçar se llevar,
e sa virtut no li pot molt aydar,
ans, llevat dret, soptament plegat cau;
Si co·l senglar que devala del munt
pells cans petits qui no·l basten matar,
e baix'al pla, on veu alans estar:
vol e no pot tornar del pla 'n amunt;
Pren
m'enaxi com al patro qu'en platga
te sa gran nau e pens'aver castell:
vehent lo cel esser molt clar e bell,
creu fermament d'un'ancor'assats haja.
Axi com cell qui desija vianda
per apagar sa perillossa fam,
e veu dos poms de fruyt en hun bell ram,
e son desig egualment los demanda.
Així
com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
Si com lo sol escalf'ab sa calor
totes les parts que son dejus lo cell,
Sí
com lo taur se·n va fuyt pel desert
quant és sobrat per son semblant qui·l força,
ne torna may fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l'ha desert:
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
COMPARACIONS
Un dels recursos més utilitzats
per A.March són les comparacions. Aparella el poema amb el terme
de la comparació.