Jo no sabia res que fos lluny de Pallarès o de Montsent o de l'Ermita.
Havia sentit a parlar de Barcelona, del mar, fins i tot de Madrid, del rei
Acabamos de recibir vuestra carta preocupándose
por nuestra llegada allí arriba, y hemos decidido por el momento deciros
que no vamos. Estas noticias sobre el alzamiento nos tienen algo inquietos
y pensarnos que, ante la inseguridad, mejor será esperar a que haya
rnás tranquilidad para ausentarnos de casa.
No tenia paraules per parlar de l'exposició
i de com l'havien tractat de bé els parents, sobretot la Ventura, filla
del seu cosí Tomàs, que l'havia passejada pertot arreu.Parlava
dels palaus, dels jardins i de tantes coses que no es podien amidar amb res
del que coneixíem a Pallarès. Només amb les muntanyes
i els rius, i encara.
El rei Alfons XIII havia sortit del país
i s'acabava de proclamar la República. Jo no m'avenia que allò
fos cap felicitat a tenir en compte, però la joia del Jaume rajava
per llavis i mans i era encomanadissa. D'una revolada em va conduir al carrer
on la gent s'havia reunit a parlar. Encara feia fresca però la primavera
lluïa un sol de somni. Estava enlluernada de tanta llum i atabalada per
les veus que repetien sense parar un sol mot: República.
S'havia apuntat a l'Esquerra Republicana, que
era el partit del govern de la Generalitat. Així m'ho havia explicat.
Que aquest govern era a Barcelona i que feien tractes amb el de Madrid. El
president era lleidatà i es deia Lluís Companys; que era un
home que estimava els qui treballen i sobretot els de la terra. Com nosaltres,
deia.
A poc a poc arriben notícies. Al sud d'Espanya
es lluita, hi ha morts... Per una altra banda es parla de disbarats a Barcelona.
Que els capellans s'han d'amagar. El nostre fa dos dies que no es deixa veure.
El Jaume està exaltat; només repeteix que allò que el
poble ha dit lliurement no es pot trencar així com així ni que
sigui amb armes.
L'havien vingut a buscar a punta de dia. Jo encara
era al llit i també les nenes i el petit Mateu, que penso que no havien
arribat a sentir res. Tres trucs secs i forts a la porta."Casa de..."
tots els noms "juez de paz del pueblo de Pallarés de la República...
que nos acompañe". Mentre em vestia de pressa, pensava que prou
havia tingut raó la pastissera la nit abans. Vés-te'n, Jaume,
si em vols creure
Quan van]entrar a Barcelona algú devia
dir que ja ens podien enviar cap a casa.[...] Abans, a Montsent, ens havien
fet entrar al despatx d'un tinent coronel. Ens van fer donar els noms i, després,
tota la resta ja la va dir ell. "Se ha acabado la vergüenza de este
país. Gracias a Dios estamos salvados. Esperamos que su conducta no
tenga mancha desde ahora. Si sois buenas españolas, nada tenéis
que temer. Ahora márchense y recuerden lo que les he dicho".
POSTALS
A Pedra de tartera apareixen
fets històrics transcendentals. Aparella els anys i les fotos
amb els fragments de la novel.la.
