els mobles d´aquesta estança també participen d´una tràgica quietud; com vells paralítics resignats, romanen en llur lloc amb una actitud enguerxida de cosa inútil. Són humils i escassos. Un senzill trespeus de ferro aguanta fins a certa altura un braseràs d´aram.

- Adéu, Josafat; què li direm, a l´oncle?
- Què li direu... què... a l´once?... Ah! Que... no res, que no m´ha dit Mossèn Lluís.
- Està bé. Vols fer el favor d´obrir?
- El què?...
- La porta, home.

Al matí següent feien hòsties Josafat i Fineta. Ella passava la farina amb un sedàs atapeït i cantava la cançó amorosa, la cançó bàquica que Josafat no acabava d´entendre. El triomf brillejava en els seus ulls escaldats de meretriu extenuada.

I pensava Josafat en un ganivet de tall subtil capaç de trossejar la carn de Fineta en llenques primes que el vent pogués endur-se; pensava en una flama devoradora que consumís sense fumera ni fetor; en un líquid corrosiu, un vidriol, un aiguafort que digerís fins els ossos


descripció

narració


introspecció


diàleg

 

 

ESTIL NARRATIU

Llegeix el contingut de les caixes grogues, que són fragments de l´obra, i decideix quin estil narratiu hi predomina.Mou-les a la caixes corresponent.

Quan hàgiu acabat cliqueu el botó de corregir:

Per començar, cliqueu aquí :