Menja maduixes
l'àvia d'abans de Sant Joan; per més frescor, les vol collides d'un infant. Per'xò la néta més petita, que és Pandara, sabeu, la que s'encanta davant d'una claror i va creixent tranquil·la i en 'admiració i a voltes, 5 cluca d'ulls, aixeca al cel la cara, ella, que encar no diu paraules ben ardides i que en barreja en una música els sentits, cull ara les maduixes arrupides, tintat de rosa el capciró dels dits. 10 Cada matí l'asseuen, a bell redós del vent, al jaç de maduixeres. I mira com belluga l'airet ombres lleugeres, i el cossiró decanta abans que el pensament. li plau la corretjola i aquell herbei tan fi, 15 i creu que el cel s'acaba darrera del jardí. En va la maduixera 'son bé de Déu cobria; en treure les maduixes del receret ombriu, Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia: si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu. 20 Pandara sempre ha vist el cel asserenat; ignora la gropada i el xiscle de les bruixes. És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat. El món, en meravelles i jocs atrafegat, és petit i vermell i fresc com les maduixes. 25 |
|
|
Per
quin motiu Pandara cull maduixes?
| |
Quina
edat deu tenir Pandara? (vv.4-7)
|
|
Què
volen dir els versos 15-16 "li plau la corretjola...jardí"
|
|
Aquesta
última idea es repeteix en altres versos del poema. En quins?
|
|
Quina
figura literària hi ha en els dos darrers versos?
|
|
LQuina
relació s´estableix entre el món de la nena i
les maduixes?
|
|
Què
significa el mot "ardides", del vers 7?
|
|
Quin
tipus de mètrica predomina en el poema?
|
|
Per
quin motius creieu que la protagonista té un nom grec?
|
COMPRENSIÓ POEMA Després de llegir el poema "Com les maduixes", llegeix les deu frases que et proposem i tria l´única resposta correcta. |
|
Quan
hagis acabat clica el botó de corregir: |
|
Menja maduixes
l'àvia d'abans de Sant Joan; per més frescor, les vol collides d'un infant. Per'xò la néta més petita, que és Pandara, sabeu, la que s'encanta davant d'una claror i va creixent tranquil·la i en 'admiració i a voltes, 5 cluca d'ulls, aixeca al cel la cara, ella, que encar no diu paraules ben ardides i que en barreja en una música els sentits, cull ara les maduixes arrupides, tintat de rosa el capciró dels dits. 10 Cada matí l'asseuen, a bell redós del vent, al jaç de maduixeres. I mira com belluga l'airet ombres lleugeres, i el cossiró decanta abans que el pensament. li plau la corretjola i aquell herbei tan fi, 15 i creu que el cel s'acaba darrera del jardí. En va la maduixera 'son bé de Déu cobria; en treure les maduixes del receret ombriu, Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia: si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu. 20 Pandara sempre ha vist el cel asserenat; ignora la gropada i el xiscle de les bruixes. És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat. El món, en meravelles i jocs atrafegat, és petit i vermell i fresc com les maduixes. 25 |