Exercici Biblionet

La correcció d'aquest exercici és automàtica.

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant?
oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:
oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me'n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum

Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa.
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

El poema ens presenta una parella de vells, Alidé i Lamon. Sempre es fan companyia i ara, al llit, ella plora i ell vol consolar-la, però no pot perquè també se li escapen les llàgrimes

Ell li pregunta per quin motiu està plorant. Ella contesta que es nota vella, amb poques ganes de treballar i té fred. El temps ha passat i ja no té el desig amorós d´abans i no es veu capaç d'ajudar el marit a passar els dies i a satisfer-lo

Llavors, Lamon sospira i li diu que ell també s´ha anat fent vell i compara Alidé amb una poma, que tot i el pas del temps conserva l´olor. La gent no és amable amb els vells: senten el fred, els fa por la mort, molta gent no els respecta. Però es tenen l´un a l´altre i això els salva.

COMPRENSIÓ

Llegeix atentament el poema i decideix quina explicació s´adequa més a l´estrofa destacada.

Per començar, clica aquí:

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

oh petita Alidé, com és que plores tant?
oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:
oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me'n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum

Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa.
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,
i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.
Ara que són al llit, els besa el solellet.
Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

oh petita Alidé, com és que plores tant?
oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada
i sempre sec, i envejo les nores treballant,
i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:
oh ma vida, mos peus són balbs
i sento que se me'n va la llum,
i et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum

Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:
el fred ens fa temença, la negra nit horror,
criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa.
Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

El poema ens presenta una parella de vells, Alidé i Lamon. Sempre es fan companyia i ara, al llit, ella plora i ell vol consolar-la, però no pot perquè també se li escapen les llàgrimes.

El poema ens presenta una parella de vells, Alidé i Lamon. Són petits i blancs, adjectius que accentuen la seva fragilitat i la seva puresa. Sempre es fan companyia. Ara són al llit, besant-se. De cop, ella plora i ell vol consolar-la,.

El poema ens presenta uns vellets, Alidé i Lamon. Són petits i blancs, adjectius que accentuen la seva bellesa interior. De vegades estan un prop de l´altre. Ara han anat a dormir i ella es posa a plorar. Ell també plora.

El poema ens presenta uns vellets, Alidé i Lamon, que són vells, petits i blancs. Estan jubilats, no surten mai enlloc. Com que són vells, sempre s´estan al llit plorant perquè tenen molt dolor. Ella plora, però ell també.

Ell li pregunta per quin motiu està plorant. Ella contesta que es nota vella, amb poques ganes de treballar i té fred. El temps ha passat i ja no té el desig amorós d´abans i no es veu capaç d'ajudar el marit a passar els dies i a satisfer-lo.

Ell li pregunta per quin motiu està plorant. Ella contesta que sap que s´ha fet vella, i que sempre està asseguda i té fred. Sent enveja de les nores i dels nets. El temps ha passat, encara té desitjos amorosos com abans però no es veu capaç de satisfer el que li reclama el marit

Ella li pregunta per quin motiu està plorant. Ell contesta que la veu vella i corbada i ja no li agrada. Tenen fred. No li agrada el peix, com al temps florit i es fon d´esperança pels dies d´escola. Té fred als braços i ha caigut.

Ell li pregunta per quin motiu està plorant. Ella contesta que es nota cansada, corbada i sempre seu. No fa res, però no enveja els joves que treballen. El temps ha passat i ja no sabria com estimar el marit. Ella vol abrigar-lo i parlar-li de coses boniques, però ja no en sap.

Llavors, Lamon sospira i li diu que ell també s´ha anat fent vell i compara Alidé amb una poma, que tot i el pas del temps conserva l´olor. La gent no és amable amb els vells: senten el fred, els fa por la mort, molta gent no els respecta. Però es tenen l´un a l´altre i això els salva.

Llavors, Lamon sospira i li diu que ell també es troba més vell: els peus tenen poca força, no s´hi veu... Compara Alidé amb una poma, que tot i el pas del temps conserva l´olor. La gent és amable amb els vells: senten el fred, els fa por la mort, i per això molta gent els respecta. Però es tenen l´un a l´altre i això els salva.

Lamon sospira i li diu que li fan mal els peus i ja no s´hi veu tant. Alidé li recorda les pomes, que es fan velles però encara fan una mica d´olor. Veuen que la vellesa és una edat dolça, tot i els inconvenients que pot tenir. El que importa és l´amor.

Llavors, Lamon troba la seva dona una mica carregosa. Per això sospira i li diu que ell té els peus grans i s´ha quedat sense llum. La va escollir com una poma, que era de color groc. La vellesa és una edat dolça. Encara que caiguin s´estimen molt.