Arriben les comares. Rient, fent el cor fort,
es passen una síndria que és la més gran de l'hort;
són llurs marits a vila, i han berenat entre elles,
i juguen a encalçar-se damunt els blats desfets;
mouen gatzara, salten, comencen cantarelles;
va a rodolons la síndria i aixafa els peus distrets.
La posta dessagnada fa tremolar l'herbeta.
Una comare branda la forta ganiveta.
Diu que és Eglé, la dona de l'home tan petit,
que esglaia les cunyades i bat el seu marit.    
-A mi! -fan les amigues, cridant a la vegada.
I, depassant-les totes, Eglé respon irada:
-No sigui la primera tallada de ningú!
A tu, la lluna roja, la llenço en sacrifici,
ara que d'innombrables estels amb el seguici,   
vermella com la síndria, somrius a cadascú:
rutlla d'amor que encises casals, camins i brolles,
si ens veus avalotades retorna'ns a raó.
No ens fes l'amor manyagues, seríem unes folles;
si no ens escarrasséssim, o xacra o bé corcó.  
És cosa fada el viure quan hom no s'arromanga
per al munyir o el péixer o el batallar amb la fanga:
i si els marits enutgen i els fills donen treballs,
ens cal l'home de casa i ens calen els brivalls.
Tu doncs, tu que amb la teva mirada compassiva
veus que els infants s'adormen i que el marit arriba del camp, i ens il.lumines la joia del sopar
i alegres la botella posada a refrescar,
demà, que a trenc de dia et reveurem encara,
demana'ns, tafanera, amb ta minvada cara,
si, closes en la fosca, ens remogué en el llit
el plor de la mainada o els besos del marit.
En els primers sis versos, un grup de dones i els seus marits estan berenant.
Mentre estan berenant, es passen una síndria, que rodola i s´esclafa contra els peus de les dones
 
En el vers 7 es situa l´acció en el capvespre, quan el sol
s´amaga i ho envermelleix tot.
 

En aquest escenari, apareix Eglé, que porta un ganivet per
tallar la síndria.
 
En els versos 11-13 veiem que totes les dones volen el
primer tall, però Eglé diu que el guarda per al seu marit
 
Eglé ofereix el tall a la lluna, que ha sortit a presidir el cel.
 

A continuació, apareix una invocació a la lluna, que s´identifica
-per la forma i el color- amb la síndria.
 

Eglé diu que l´amor fa tornar boges les dones. Per això
defensa (vv.21-23) que no s´han de casar ni tenir fills.
.
 
El poeta (vv.25-32) descriu la vida quotidiana del capvespre
(l´amor dels fills, del marit...) i la troba avorrida i rutinària.
 
El poema és un elogi a la dona sana, nucli i puntal de la família, treballadora i mare exemplar, riallera i agraïda pels plaers quotidians.
 

 

 

instruccions corregir
reiniciar sortir

 

 

CERT O FALS

Llegeix atentament les afirmacions. Digues si són veritables o falses. No t´oblidis de marcar totes les respostes.

Quan hagis acabat clica el botó de corregir:

Per començar, clica aquí: