Exercici Biblionet

La culpa va ser d'ella, no em volia, li feia nosa, ho veu, oi. I és que la senyora volia viure sola, volia ser ella la mestressa! (...) Li ho vaig suplicar: "Rei meu, no ho permetis, podeu quedar-vos la meva habitació, és la millor de casa, jo me n'aniré a la petita, la més fosca, tant és, però..."

-No en tinc, d'amics! Prou et vas preocupar que trenqués amb tots. I ni amb la família ens fem! Perquè et malfies de tothom, i creus que els amics només ho són per l'interès o per malparlar rere nostre. Ni el Quique no en té, ningú del col·legi no ha trucat preguntant com està, com se troba, ningú no ha anat a veure'l, ¿i això és normal en un noi de setze anys?

Sopo a ca la iaia. Sempre sopo a ca la iaia, i si m'ho acabo tot la iaia em deixa veure les fotografies. M'ensenya el iaio, diu que m'hi assemblo molt i em fa petons. Després em fa rentar les mans i anem a dir bona nit al iaio. El iaio és en una capsa petiteta. Jo tiro petons als rínxols de cabells lligats amb un cordill i a les dents i dic; "Bona nit, iaio, que al cel siguis i allí descansis bé. Vetlla per mi i fes-me bon nen, ben obedient".

-Escolta'm tu a mi! Tots heu fet el possible per separar-me de la meva mare, i us dieu metges!, doctors en medicina! No comprenc com no et cau la cara de vergonya! La meva mare és una dona admirable que, vídua com va quedar, va saber fer-me un home de profit; l'imbècil he estat jo, que, per no fer-li cas, m'he casat amb una dona que no li arriba ni a la sola de la sabata! Digue'm quant et dec de tot plegat i no en parlem més..

- Passi, passi, senyora Juanita; vinga, dona, no s'ho prengui d'aquesta manera. ¿Que no li van bé les pastilles que li vaig receptar? Ha de fer un esforç, senyora Juanita; vingui, segui aquí, sí, aquí, està còmoda? Au, expliqui'm el que vulgui.

-El futur, el teniu davant vostre esperant només que li claveu les dents! Teniu l'obligació de donar-vos a vosaltres mateixos aquesta oportunitat. Maleïda sigui! Això és el que la dreta conservadora ha fet de vosaltres! Us ha aigualit la sang i us ha omplert de pors per tenir-vos amb la boca callada. Si no us agrada el que heu trobat... Redéu! Lluiteu per canviar-ho!

-Perquè no sé realment com sóc, per això me'n vull anar. Si he estat capaç de viure tot aquest temps plenament, intensament, sense pors, sense manies, sense obsessions, sense covardies..., i m'agrada, mare, m'agrada la vida, m'agrada tenir amics, els necessito, com necessito estimar i que m'estimin..., deu voler dir que aquest es el meu caràcter, que sóc així en realitat; però recordant l'ambient de casa quan era petit, l'ombra de l'àvia que m'angoixa, les angúnies d'abans..., no, no vull reviure-ho i tornar a caure-hi. Ho entens? Almenys fins que m'hauré demostrat a mi mateix que puc superar l'ambient, que aquest ja no m'influeix.

-Gèminis..., no, tampoc, no en tens l'aspecte. Lleó! Ja ho tinc! Tens tots els trets del Lleó. Hum! Una magnífica combinació. La força vital d'Àries, signe dominat per Mart, ets un dirigent nat, un líder!, tu mana, que els altres et seguiran. Ets optimista, idealista i ambiciós. Pots ser metge, perquè no hi ha cap altre signe del Zodíac que doni tants metges, però també un gran músic; el genial Toscanini era Àries, i també Karajan.

-Aquest és el meu racó (...) L'ampliadora és del temps del neolític, però encara funciona; ara, que quan tingui quatre peles..., i aquí hi ha els fixadors, això és el revelador... I aquesta màquina és de sis per sis, una relíquia, però té un objectiu!, ara que quan pugui comprar-me una RB-67 faré unes diapes...

-Les constants són bones, i les funcions vegetatives responen bé (...). En alguns moments sembla que s'inicia una certa activitat cerebral, i, encara que és d'hora per aventurar res, crec que..., bé, se'n sortirà. -I somriu.