- Senyor, un comte tenia guerra amb un rei i, com que el comte no era tan poderós com el rei, utilitzà l'astúcia: En secret féu grans donacions a l'escrivà del rei perquè li fes saber totes les estratagemes que el rei utilitzaria en la guerra contra ell; així, l'escrivà posava obstacles al poder del rei i aquest no podia acabar la guerra amb el comte.

 

 

-Segons és escrit en l'Evangeli, Jesucrist, rei del cel i de la terra, volgué tenir amistat i companyia d'homes simples i humils. Per això trià els apòstols entre els homes simples i pobres, donant a entendre que la seva virtut els exalçaria i els faria- encara més humils.

- En una ciutat hi havia un bisbe que era molt contrari al seu ofici i, per les seves maldat i deshonestedat i pel mal exemple que donava al seu capítol i a la gent d'aquella ciutat, es feia molt de mal i es perdia molt de bé que hi podria haver hagut si el bisbe hagués estat com calia, segons la regla i la doctrina que Jesucrist donà als apòstols i als seus successors. Un dia, el bisbe va cometre una gran injúria i seguidament anà a cantar missa. Un canonge va considerar tant abominable l'atreviment del bisbe, que sortí de la ciutat i anà a viure amb els pastors, en el bosc, i digué que era millor estar amb els pastors que guarden ovelles dels llops, que amb el pastor que mata les seves ovelles i les dóna als llops.

 

-"Senyors, quan Déu creà el món, no ho féu amb la intenció que l'home fos conegut i amat, sinó per tal que Ell fos amat i conegut per l'home. i Déu volgué que l'home fos servit pels animals, carnívors o herbívors. i vosaltres, senyors, no heu de fer cas al bou, que no estima el lleó perquè és menjador de carn, sinó que heu de seguir la regia i l'ordenança que Déu ha donat i posat en les criatures."

 

Una vegada combatien en una praderia dos bous salvatges, i pels grans cops que es donaven els sortia sang del front. La sang queia sobre l'herba del prat on combatien i era llepada per una guineu. Va ocórrer que els dos bous s'abraonaren i arreplegaren enmig la guineu, que fou ferida pels dos costats. Tan gran fou el cop donat a la guineu que aquesta mori, i mentre moria digué que ella era la culpable de la seva mort.

-Un papagai s'estava amb un corb en un arbre, i sota aquell arbre hi havia un simi que havia posat llenya sobre una lluerna perquè pensava que era foc, i bufava cap a la llenya amb la intenció que cremés i així poder escalfar-se. El papagai cridava al simi i li deia que no era foc sinó una lluerna. El corb digué al papagai que no volgués advertir ni adoctrinar aquell que no volia rebre consell ni correcció. Moltes vegades digué el papagai al simi que allò era una lluerna i que no era foc allò que pensava que ho era; i el corb no parava de d'amonestar el papagai, que volia arranjar el que la natura havia fet malament. El papagai baixà de l'arbre i s'acostà al simi per poder explicar-li millor allò que li deia; i tan prop s'hi acostà, que el simi va capturar-lo i el matà

 

-"Senyor -digué la guineu-, en una vall hi havia un joglar que penjà el seu pandero d'un arbre. El vent el movia i el colpejava contra les branques. Els cops que pegava el pandero feien molt de renou i ressonava per tota aquella vall. Per allà hi havia un simi que sentí el pandero i pensà que així com el renou que feia era gran, també podia ser que estigués ple de mantega o d'alguna cosa bona per menjar. El simi va estripar el pandero i el trobà tot buit

-Un rei tenia dos joves que l'assistien. Un dia, el rei seia a la seva cadira i davant seu hi havia gran quantitat d'alts barons i de cavallers. Un dels joves era prop d'ell i va veure una puça en e~ vestit de seda blanca que duia el rei. El jove digué al monarca que deixés que se li acostés per agafar-li una puça que tenia en el mantell. El rei li donà llicència, el jove va agafar la puça i el rei la volgué veure, la mostrà als seus cavallers i digué que era extraordinari que una bèstia tan petita gosés acostar-se a un rei. El rei féu donar cent besants al jove. L'altre tingué enveja del seu company i l'endemà posà un gran poll en el mantell del rei i li digué paraules semblants a les dites pel seu company. El jove donà el poll al rei, però aquest el rebutjà violentament i digué que mereixia la mort ja que ell no guardava polls en els seus vestits; així que féu donar a aquell jove cent assots.

 

 

-Una vegada s'esdevingué que una donzella enganyà la reina a qui servia, però aquesta donzella tenia molta confiança amb el rei, per la qual cosa la reina la temia, i per por del rei, no gosava venjar-se de la donzella.

 

En una província hi havia un rei que tenia molts honrats barons, homes de gran poder. El rei, per tal que els seus barons el temessin i per poder tenir justícia i pau a la seva terra, va procurar fer-se amic de l'emperador. Aquest s'estimava molt aquell rei pels plaers que li proporcionava i pels bons costums que tenia; i els barons de l'emperador no gosaven desobeir llur senyor de res que aquest manés; així s'estaven submisos i el rei tenia pau a la seva terra.