Un cop Fèlix s'hagué acomiadat del filòsof, continuà el camí per una vall plena d'arbres i de fonts. A la sortida de la vall trobà dos homes pobrament vestits,de barbes i cabells molt llargs.

Un dia el rei estava reunit en parlament i tractava de l'ordenament de la seva cort. Tota la jornada fins prop de la nit estigueren reunits el rei i els seus barons i no tingueren temps de menjar ni de beure. Quan van haver acabat el parlament, el lleó i els seus companys tingueren fam, així que aquell demanà al llop i a la guineu què podrien menjar.

Llargament considerà l'elefant tot el que la guineu deia, i tingué mala consciència a consentir la mort del rei. D'altra banda temia que si ell desobeïa la guineu, aquesta el descobrís i li busqués la mort; Finalment, l'elefant decidí no consentir en la mort del rei perquè li feia grans remordiments. D'altra part temia que si esdevenia rei, la guineu no el traís igual que ara traïa el rei; i l'elefant s'estimà més estar en perill de mort, que trair el seu senyor natural.

-"Bon amic -digué el bou a la guineu- tinc gran temor que no us mati el lleopard quan sàpiga que heu aconseguit que el rei forci la seva muller". I la guineu digué al bou:
-"Una vegada s'esdevingué que una donzella enganyà la reina a qui servia, però aquesta donzella tenia molta confiança amb el rei, per la qual cosa la reina la temia, i per por del rei, no gosava venjar-se de la donzella."

 

 

ESTIL NARRATIU

Llegeix aquests fragments de l´obra, i decideix quin estil narratiu hi predomina.Mou-hi les rodones corresponents.

Quan hàgiu acabat cliqueu el botó de corregir:

Per començar, cliqueu aquí :