Si tu, Tirant, vols haver pau, amor e bona voluntat ab mi, e volràs que perdone a la tua joventut, ho faré ab condició tal que em dónes lo fermall d'aquella ínclita senyora dona Agnès de Berrí, ensems ab la coltellina que tens en la mà e la tarja de paper, perquè ho puga mostrar a les dames d'honor. Car tu saps bé que no est digne ne mereixedor de posseir cosa alguna que sia d'una tan alta e tan virtuosa senyora com aquella, per quant lo teu estat, llinatge e condició no és suficient per a descalçar-li lo tapí esquerre. Ni est per egualar-te ab mi, sinó que jo, per la mia benignitat, he volgut consentir d'egualar-te ab mi e de voler-me combatre ab tu

-Mirau, per vida vostra, quant és lo saber dels estrangers, en especial lo de Felip. Jo l'he volgut provar així com havia fet les altres vegades, en aquest dos llits; pensí que Felip, si era grosser ni avar, no tendria ànimo de gitar-se en tal llit com aquest ans se posaria en lo més subtil.E ell ha tenguda altra art, que ha desfet lo més subtil e ha llançada la roba per terra, e és-se gitat en lo millor de mostrar que és fill de rei e li pertany, com la sua generació sia molt noble, excel.lent e molt antiga. Ara puc conèixer que aquell vistuós de Tirant, com a lleal cavaller, m'ha dit tostemps veritat; e tot lo que em deia a l'orella era per mon bé e honor.E dic que lo filòsof no sap tant com jo em pensava, ni vull haver més consell d'ell ni d'altri, sinó que demà faré venir lo bo de Tirant. Puix ell és estat lo principi de mon delitós bé, que sia la fi de mon repòs.

 

-Ai, en beneit! ¿Per què ho voleu vós saber què fa ma senyora? Si fósseu vengut més prest, en lo llit l'haguéreu trobada. E si vós l'haguésseu vista així com jo, la vostra ànima estiguera en glòria perdurable. E aquella cosa que és amada quant més se veu més se delita. E per ço jo crec que molt major delit porta lo mirar que no fa lo pensar.

 

-A tu engana lo parer, car jo no só tan alta en perfecció com tu dius, sinó que bona voluntat t'ho fa dir, car la cosa quant més s'ama més se desitja amar. Per bé que sia vestida d'un negre vestimenta sots honest vel só lligada, e aquella flama que als teus ulls de mi resplandeix és amor, car per la vista lo virtuós se contenta. E per ço jo et faré dar gloria, honor e fama, e, si açò no et basta e no en seràs content, tu seràs fet home sens record, e més cruel que l'emperador Neró. Besa'm e lleixa'm anar, car l'Emperador m'està esperant.

 

-Los metges tenen per bo que devallàsseu en l'hort per veure aquella verdor, e farem allí molts jocs perquè us passe la son, car jo tinc unes vestidures, de la festa del Corpus Christi, ressemblant al vostre hortolà; e Plaerdemavida, qui en semblants afers és molt sentida e plasent, vestir-les s'ha e dirà-us de ses acostumades plasenteries.

 

-E com!, ¿no saps tu qual és la regla e l'orde de cavalleria? ¿E com pots tu demanar cavalleria fins que sàpies l'orde? Car negun cavaller no pot mantenir l'orde si no el sap, e tot lo que pertany a l'orde; e negun cavaller si no sap l'orde de cavalleria no és cavaller, car desordenat cavaller és qui fa altre cavaller e no li sap mostrar los costums que pertanyen a cavaller.

-E com, senyora! ¿No sap la majestat vostra aquesta gala quina és? ¿La celsitud vostra no és en record d'aquell dia que vengué l'Emperadriu, e jo estava amagat e cobert ab la roba de les vostres donzelles, i l'Emperadriu fallí poc que no s'assigués sobre lo meu cap? Aprés vingué vostre pare i en lo petit retret amagás-me entre los matalafs, e aprés que se'n foren anats, jugant ab vostra altesa, puix les mies mans bastar no hi pogueren, la cama ab lo peu hi hagueren a suplir, e la mia cama entrá entre les vostres cuixes, e lo meu peu tocá un poc més avant lla on la mia amor desitja atényer felicitas complida, si en aquest món atèner-se pot. Mas jo crec que los pecats meus no em consentirán que jo puga tanta glória atènyer

-Ai, lo meu fill! En aquest món no es pot atènyer un goig complit. Lleva?t; vet l'Emperador a la porta; la tua vida e la mia en aquesta hora en les mans de Déu està. E si jo no et puc parlar, o tu a mi, perdona'm de bon cor, car sí em faré jo a tu, que ara veig que aquest dia serà estat lo principi e fi de tota la tua felicitat e delit, e darrer terme de la tua vida e de la mia. Molt serà cosa enutjosa a mi que aprés la tua mort jo no puga banyar lo teu sepulcre ab les mies adolorides llàgrimes e portar los meus cabells arrubats. No em poré llançar sobre lo teu cos mort dins l'església, e pendre d'aquell freds besars, trists e amargs

 

 

-Ma filla, jo us done llicència de fer tot lo que a vós serà plasent, car perdent a vós, jo perd la vida e tot lo bé d'aquest món.

 

-Oh Capità!, ¿e de mi vos voleu cobrir, que de tots quants mals e béns haveu tenguts, jo en só estat arxiu, e ara de tan poca cosa me bandejau de vostres secrets? Digau-m'ho, jo us clam mercè e no em vullau amagar res que de vós sia.