RES NO ES MESQUÍ

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí.
i tot ric com el vi i la galta colrada.
i l'onada del mar sempre riu.
Primavera d'hivern -Primavera d'istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

COMPRENSIÓ

Llegeix atentament el poema i decideix quina explicació s´adequa més a l´estrofa destacada.

Per començar, clica aquí:

El poeta pensa que tot el que l´envolta és bonic, que no hi ha en la natura cap element negatiu o distorsionador. Tots els moments hi són per ser viscuts.

Tot el que hi ha en la natura (el vi, les onades, la cara de la gent...) li somriuen.Per això és com si hom visqués en una primavera eterna.

El poeta ens diu que no hi ha res dolent a la natura. Després de la nit fosca ve el dia (la rosada). El sol surt i vol emmirallar-se a l´aigua.

Tot és bonic (el vi, les galtes, les onades...). Per això s´ha deturat el temps i sempre és la primavera.

Es tracta d´un poema pessimista. Res és interessant (mesquí) ni tan sols les flors (rosada).

En la segona estrofa diu que riu després de beure vi i per això li queda la cara vermella. L´onada del mar sembla un riu. I tot això passa entre la primavera i l´estiu.

El poeta es mostra esperançat per la vida i les coses que l´envolten. El temps no passa. Nega l´existència de la mort, que és només un estat previ a la reencarnació.

El poema acaba amb un cant a la renovació de la vida: cal que les coses morin per tornar a viure.

El poeta està enamorat i el temps no compta (els dies no passen). Creu que la mort forma part de la vida. Vol que la gent rigui i no plori.

Troba que hi ha cançó (poesia) en cada cosa. Al final sabem per què està tan content: està esperant un fill.

L´autor ha begut vi i , per tant, el temps no passa per ell. Sembla que estigui a punt de morir, però només és un estat passatger (embriaguesa).

Quan es desperta, es posa a cantar al davant d´una noia jove., que està enamorada d´ell.

El poeta continua molt pessimista (els dies no passen) i ni tan sols la mort no li treurà l´estat de malenconia. La gent no plorarà per ell, sinó que se´n riurà (amb un somriure fi).

I quan sigui mort, la gent cantarà cançons, menjarà taronges i beurà llet. S´oblidaran d´ell i per això estava tan trist i pessimista.