|
COMPRENSIÓ Ordena les quatre estrofes de manera que el poema tingui sentit. |
|
|
Per
començar, clica aquí:
|
|
 |
 |
 |
 |
| Aquella verge vinclada als meus braços tota es donava però ha fet un gran crit. -Oh, amat, no temis! -em deia ajocant-se: -No hi ha a la terra cap glavi més fi. |
| I encar de nou la prenia en mos
braços -ja era el seu ventre més alt i més fort. I a cada pit un vermell: dues brases com la punxada del llavi i del cor. |
| I ara s'alçava i jo la vestia i els seus cabells destrenava pel coll. La carn, flotant al mossec de la vida, s'enorgullia de la comunió. |
| Cerca pel món, que no en trobaràs d'altre
que et faci ofrena d'un amor tan pur. No em deixis, no, que el teu bes m'amanyaga: ¿com ho faria, si era sense tu?- |
| -¿Què més voldràs, si
el meu cos que et guardava ara ja és teu, i elevarà el teu cant?- I amb els peus nus, de puntetes, mirant-me: -Quan corris món, el meu nom ¿què et dirà?- |
