|
|
|
|
|
Comense lo .VIIe. libre, qui és
de les bísties
|
|
|
Cant
Fèlix hac pres comiat del philosoff, ell anave per
una vall plena de arbres e de fontanes. A la exida de la vall,
ell encontrà -ii- hòmens qui havien grans barbes
e grans cabells, e eren pobrement vestits. Félix saludà
aquells .ii. hòmens, e ells saludaren Fèlix.
- Bells senyors - dix Fèlix-, vosaltres, ¿d'on
venits? Ni de qual orde sots? Car, segons vostros vestiments,
semblança havets que siats de algun orde-. - Sényer,
-digueren los .ll. hòmens-, nós venim de longues
terres, e som passats per .Iª. plana que és prés
de ací. An aquella plana ha gran ajustament de bèsties
salvatges que volen elegir rey. Nosaltres som appellats de
la "orde dels apòstols", e nostres vestiments
e nostra pobretat signifiquen lo capteniment en qué
los apòstols eren dementre vivien en est món.
-Molt se meravellà Fèlix dels .ii. hòmens
com havien empetrat tan alt orde com és cell dels apòstols;
e dix aquestes peraules: - Orde de apòstol és
subirà a tots ordes. E qui és en orde de apòstol,
no deu dubtar mort, e deu anar mostrar la via saludable als
ínfeels qui són en error; e als crestians qui
són en peccat deu dar doctrina de santa vida, per obra
e per preïcació. Aytal hom qui síe en orde
de apòstol, no deu cessar de pregar e de fer bones
obres a tot son poder-. Aytals peraules e moltes d'altres
dix Félix als -ii- hòmens qui.s appellaven de
la orde dels apòstols.
|
Un cop Fèlix s'hagué acomiadat del filòsof,
continuà el camí per una vall plena d'arbres i
de fonts. A la sortida de la vall trobà dos homes pobrament
vestits, de barbes i cabells molt llargs. Fèlix va saludar-los
i ells li tornaren el salut:
-"Bons homes -digué Fèlix-, d'on veniu de
quin orde sou? Perquè tal com vestiu sembla que sou d'algun
orde."
-"Senyor -digueren els dos homes- venim de terres llunyanes
i acabem de passar per una plana, prop d'aquí, on hem
vist un gran aplegament de bèsties salvatges reunides
per elegir rei. Nosaltres pertanyem a l'Orde dels apòstols
i els nostres vestits i la nostra pobresa recorden el comportament
dels apòstols mentre van viure en aquest món."
Molt s'admirà Fèlix dels dos homes, capaços
de professar un orde tan alt com el dels apòstols i els
digué:
-"L'Orde dels apòstols és superior a tots
els altres i qui el professa no ha de témer la mort i
ha d'anar a mostrar als infidels la via real de salvació,
perquè viuen en l'error. També ha de donar testimoni
de vida santa als cristians que siguin en pecat, mitjançant
les pròpies obres i la predicació. L'home pertanyent
a l'Orde dels apòstols no ha de cessar mai, fins al límit,
de pregar i fer bones obres." |
|
|
|
|
|
|
Molt desplach
a Na Renart e a sos companyons com no foren del concell del
rey; e en aquell punt Na Renart concebé en son coratge
trahició, e desijà la mort del rey. E dix al
Orifan aquestes peraules: - D'aquí avant gran inamistat
serà enfre les bèsties qui mengen carn e les
bèsties qui mengen erbe; car lo rey e sos consellers
mengen carn, e vosaltres no havets en son concell neguna bèstia
qui sia de vostra natura, ni que vostre dret mantenga -. L
'Aurifan respòs, e dix que en la Serp e en lo Gall
havia sperança que rahonarien son dret en la cort del
rey, car eren bèsties qui no vivien de carn. Respòs
Na Renart, e dix que en una terra se sdevench que .I. crestià
havia .I sarrahí en quí molt se fiave, e al
qual feya molts de plers; el serrahi, per ço cor era
a ell contrari per llg, no ll podia portar bone volentat,
ans considerave tots jorns com lo auciés. - E per açò,
Sènyer Orifan - díx Na Renart-, tan són
la Serp e el Gall d'estrany linatge a vós e a vostros
companyons, que jatcia asò que no mengen carn, per
tot açò nous hi fiets, ans creats per cert que
consintran en tot ço qui sia dampnatge de vós
e de tots vostros companyons.
|
Molt contrarià a la guineu i als seus companyons no ésser
del consell del rei, i des d'aquell moment la guineu, en el
seu interior, va concebre la traïció i desitjà
la mort del rei. Digué a l'elefant:
-"D'ara endavant hi haurà gran enemistat entre les
bèsties carnívores i les herbívores, car
el rei i els seus consellers mengen carn i vosaltres no teniu
en el consell cap bèstia que sigui de la vostra naturalesa
que mantingui el vostre dret."
L'elefant va respondre que tenia l'esperança que la serp
i el gall defensarien els seus drets en la cort del rei ja que
no eren animals carnívors. Va respondre la guineu i digué
que en una terra hi havia un cristià que tenia un sarraí
del qual es fiava molt i a qui donava molts de plaers; però
el sarraí, que per llei li era contrari, no li podia
tenir afecte sinó que pensava tots els dies com el podria
matar.
-"I per això, senyor elefant -digué la guineu-,
la serp i el gall són de llinatge tan estrany al vostre
i al dels vostres companys que, encara que no mengin carn, no
us en fieu i tingueu com a cosa segura que consentiran tot el
que perjudiqui a vós i als vostres companyons."
|
|
|
| |
|
|
Estant que l'Orifany
ab lo Senglar perlave, Na Ranart anà al Lehó,
e dix-li que lo Senglar lo volie auciure, e adonchs lo Lehó
conech que Na Ranart lo volia trahir. Lo rey ajustà
denant si molts barons, e fo-hi lo Orifany, Na Ranart, e lo
Conill, e lo Pahó. Denant tots demandà lo L
ehó al Conlll e al Pahó que li diguessen veritat
de lo testimoni que havien promés a fer a Na Ranart
aprés sa mort. La pahor del Conill e del Pahó
fo molt gran; mas molt major fo cella de Na Ranart, la qual
dix al rey estes peraules: - Sényer rey, per tal que
jo temptàs vosotros barons sious són bons ni
leyals, dix a lo Orffany ço que dix, e açò
que l'Orifany dix contre mi-. E adonchs Na Ranart se confià
que el Conill ní el Pahó, que tant lo temen,
no.l gosassen acusar al rey ni descobrir de nulla cosa.
Con Na Ranart hac pedat lo rey féu .I. sgart molt orrible
al Conill e al Pahó, e gità molt gran bram per
ço que natura de son alt senyoratge hagués major
virtut en la consciéncia del Conill e del Pahó,
que la natura per qué lo Conill e el Pahó han
pahor de Na Ranart. Con lo Lehó hac gitat lo gran bram,
fellonament ell dix al Conill e al Pahó que li diguessen
veritat, e.l Conill e el Pahó no pogren tenir, e digueren
veritat al rey. E adonchs lo rey, ell son cors, aucís
Na Ranart.
E puys que Na Ranart fo mort, fo sa cort en bon stament. Lo
rey féu de son concell l'Orifany e el Senglar e dels
altres honrats barons, e gità 'n lo Conill e el Pahó.
Finit és lo Libre
de les Bèsties, lo qual Félix aportà
a .I.rey per tal que vehés la manera segons la qual,
en ço que fan les bèsties, és significat
com lo rey dege regnar eos dege gordar de malvat concell e
de falces hòmens.
|
Després d'aquestes paraules, l'elefant anà al
senglar, amb qui ta guineu havia parlat, i li digué
que sabia el que ella li havia dit. El senglar va sorprendre's
del fet i l'elefant va explicar-li tot l'assumpte. Mentrestant,
la guineu anà al rei i li digué que el senglar
volia matar-lo, llavors el lleó s'adonà que
la guineu el volia trair. El rei reuní davant seu molts
barons i a més l'elefant, la guineu, el conill i el
paó. Davant tothom el lleó demanà al
conill i al paó que li diguessin la veritat del testimoni
que havien promès fer a la guineu després de
la seva mort. Els dos animals tingueren molta por, però
molta més en tingué la guineu, que digué
al rei:
-"<Senyor rei, per tal de temptar els vostres barons
i veure si us són bons i lleials, vaig dir això
a l'elefant, i també al senglar. Sobre el conill i
el paó, us dic que no els he parlat del que l'elefant
diu contra mi." I la guineu es refià que el conill
i el paó, que tant la temien, no gosarien acusar-la
davant el rei ni delatar-la.
Després que la guineu hagué parlat, el rei féu
una mirada terrible al conill i al paó, i deixà
anar un gran bram perquè el seu natural alt llinatge
fes més efecte en les consciències del conill
i del paó, que no pas la por natural que els feia la
guineu. Després de fer el rugit, furiosament, digué
al conill i al paó que li diguessin la veritat. Aquests
no pogueren aguantar més i la digueren. Aleshores el
rei, amb tota la força del cos, matà la guineu.
Després que la guineu fou morta, la cort retornà
al bon estat. El rei nomenà consellers l'elefant i
el porc senglar, així com d'altres nobles barons, i
expulsà el conill i el paó del consell.
Aquí acaba el Llibre de les bèsties,
que Fèlix portà a un rei perquè veiés
la manera segons la qual, observant els actes de els bèsties,
es dóna a entendre com el rei ha de regnar i com ha
de guardar-se de consells malvats i d'homes falsos.
|
|
|
|
|
|
