Poemes d´Ausiàs March

I Axí com cell qui·n lo somni·s delita II Pren-me'n axí com al patró qu·en platga III Alt e amor, d'on gran desig s'engendra, IV Axí com cell qui desitja vianda
V Tant he amat, que mon grosser enginy VI Molt he tardat en descobrir ma falta, VII Sí com rictat no porta béns ab si, VIII Ja tots mos cants me plau metr·en oblit, IX Amor se dol com breument yo no muyr, X Sí com hun rey, senyor de tres ciutats, XI ¿Quins tan segurs consells vas encerquant, XII Ja no esper que sia·mat, XIII Colguen les gents ab alegria festes, XIV Malventurós no deu cerquar Ventura: XV Si prés grans mals un bé·m serà guardat, XVI Junt és lo temps que mon goig és complit XVII Si Déu, del cors, la mi·arma sostrau, XVIII Ffantasiant, Amor a mi descobre XIX Hohiu, hohiu, tots los qui bé amats, XX Alguns passats donaren si a mort XXI Tant en Amor ma pens·à consentit XXII Callen aquells que d'Amor han parlat, XXIII Lexant a part l'estil dels trobadors XXIV No sech lo temps mon pensament innoble, XXV No·m fall recort del temps tan delitós XXVI Yo crit lo bé si·n algun loch lo sé, XXVII Sobresdolor m'à tolt l'imaginar;
XXVIII Lo jorn ha por de perdre sa claror XXIX Sí com lo taur se'n va fuyt pel desert XXX Vengut és temps que serà conegut XXXI Molts hòmens hoig clamar-se de Fortuna XXXII L'ome pel món no munta·n gran valer XXXIII Sens lo desig de cosa desonesta, XXXIV Tots los desigs escampats en lo món XXXV Sia cascú per ben hoir attent XXXVI ¡O Mort, qui est de molts mals medecina XXXVII La mia por d'alguna causa mou. XXXVIII Si bé mostrau que mi no avorriu, XXXIX Qui no és trist, de mos dictats no cur, XL Cell qui d'altruy reb enug e plaer XLI Volgra sser nat cent anys ho pus atràs, XLII Vós qui sabeu de la tortra·l costum, XLIII Coratge meu, a pendre sforç molt tart, XLIV Tot metge pren càrech de consciença XLV Los ignorants Amor e sos exemples, XLVI Veles e vents han mos desigs complir, XLVII Bé·m maravell com l'ayre no s'altera, XLVIII Ab vós me pot Amor ben esmenar, XLIX A mal estrany és la pena estranya L Sí com aquell qui per sa·nfinitat LI Tal só com cell qui penssa que morà LII -Clamar no·s deu qui mal cerqua e troba; LIII Ab tal dolor com l'esperit s'aranqua LIV ¿Qui, sinó foll, demana si m'enyor, LV Per molt amar ma vida és en dubte, LVI Ma voluntat, amant-vos, se contenta, LVII Por de pijor a molts fa pendre mort LVIII Sí com l'om rich que per son fill treballa LIX Sí co·l malalt que·l metge lo fa cert LX Mes voluntats, en gran part discordants, LXI O fort Dolor!, yo·t prech que mi perdons LXII ¿Qui·m mostrarà la Fortuna loar LXIII ¿Qui·m tornarà lo temps de ma dolor LXIV Lo temps és tal que tot animal brut LXV No só gosat en demanar mercé LXVI Algú no pot haver en si poder LXVII Ja de amor tèbeu jamés no sia! LXVIII No·m pren axí com al petit vaylet LXIX Clar és e molt a tots los amadors, LXX Per qué m'és tolt poder delliberar? LXXI ¿Qué m'ha calgut contemplar en Amor, LXXII Paor no·m sent que sobreslaus me vença, LXXIII No pens algú que m'allarch en paraules LXXIV Als fats coman tot quant serà de mi, LXXV ¿Qui és aquell qui en Amor contemple LXXVI On és lo loch on ma penssa repose? LXXVII No pot mostrar lo món menys pietat LXXVIII No guart avant ne membre lo passat: LXXIX O vós, mesquins, qui sots terra jaheu LXXX Tot laurador és pagat del jornal LXXXI Axí com cell qui·s veu prop de la mort, LXXXII Quant plau a Déu que la fusta peresqua, LXXXIII Sí co·l malalt qui lonch temps ha que jau LXXXIV Tant he amat que vinch en desamar, LXXXV Lexe la sort lo seu variat torn; LXXXVI Si·m demanau lo greu turment que pas, LXXXVII Tot entenent amador mi entengua, LXXXVIII Malament viu qui delit pert de viure LXXXIX Cervo ferit no desija la font XC No·s maravell algú perqué m'enyor, XCI En aquell temps sentí d'Amor delit XCII Aquelles mans que jamés perdonaren (Primer cant de mort) XCIII ¿Qui serà aquell del món superior (Segon cant de mort) XCIV Puys me trob sol en amor, a mi sembla (Tercer cant de mort) XCV ¿Qué val delit puys no és conegut, (Quart cant de mort) XCVI La gran dolor que llengua no pot dir (Cinqué cant de mort) XCVII Si per null temps creguí ser amador, (Sisé cant de mort) XCVIII Per lo camí de mort é cercat vida, XCIX Aquesta és perdurable dolor. C Entre Amor ssó portat he Fortuna, CI Lo viscahí Qui·s troba·n Alemanya, CII ¿Qual serà·quell que fora si mateix CIII Aquell ateny tot quant atényer vol, CIV Qui ne per si ne per Déu virtuts husa, CV Puys que sens Tu algú a Tu no basta, (Cant Espiritual) CVI Lo tot és poch ço per qué treballam CVII ¡O quant és foll qui tem lo forçat cas, CVIII No·m clam d'algú qu·en mon mal haja colpa; CIX Dona, si us am, no·m graescau amor; CX Là só atés d'on só volgut fugir; CXI Axí com cell qui·s parteix de sa terra CXII Cobrir no pusch la dolor qui·m turmenta, (Cant moral) CXIII La vida·s breu e l'art se mostra longa; CXIV Retinga'm Déu en mon trist pensament, CXV Puix me penit, senyal és cert que baste CXVI Cert és de mi que no me'n cal fer compte CXVII Lo cinquén peu del moltó ab gran cura CXVIII No cal dubtar que sens ulls pot hom veure, CXIX Maleyt lo jorn que·m fon donada vida, CXX Si·n algun temps me clamí sens rahó, CXXI Molt me par bo que pens de l'altre món, CXXII a Tots los delits dels cors he ja perduts, CXXII b Mon bon senyor, puix que parlar en prosa CXXIII Mentre d'Amor sentí sa passió, CXXIV Ab molta raó me desenamore CXXV Entre·ls ulls y les orelles CXXVI Quant més amau, tant més temor teniu, CXXVII A Déu siau, vós, mon delit, CXXVIII A mi acorda un dictat