Joanot Martorel 1413/15
- 1468
|
Cavaller
i escriptor. D'un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433
amb el tractament demossèn, que significa que havia
estat adobat cavaller. El 1437 canvià lletres de batalla amb
el seu cosí Joan de Montpalau, que acusà d'haver trencat
paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot. L'epistolari
entre els dos cosins durà vuit mesos i és escrit, dins
els cànons jurídics i militars d'aquest gènere
epistolar, amb encertats trets d'ironia i de sarcasme, que revelen,
en tots dos adversaris, un enginy agut i un cert domini de la prosa.
Arribats a la conclusió que llurs diferències només
es podien resoldre mitjançant una batalla a ultrança,
o sia un combat individual a mort, Martorell hagué de cercar
un jutge imparcial de la contesa que els proporcionés lloc
per a la lluita i els assignés la data. |
|
Anà a Londres i aconseguí que el rei
Enric VI d'Anglaterra acceptés la judicatura. La intervenció,
des de València, de la reina Maria, muller d'Alfons el Magnànim,
i del germà d'aquest, l'infant Enric, féu que la batalla
entre Martorell i Montpalau no es dugués a terme i que el conflicte
es liquidés, anys després, mitjançant una certa quantitat
de florins, que aquest es veié constret a pagar a Damiata. Martorell
visqué, doncs, prop d'un any a Anglaterra (entre el març
del 1438 i el febrer del 1439), sojorn atestat també per documentació
anglesa. Conegué la sumptuosa vida de la cort, el cerimonial de
l'orde cavalleresc de la Garrotera (Garter o Jarretière), estigué
en relació amb cavallers de tot Europa, que hi acudien en cerca
d'aventures, i tingué lleure per a llegir llibres que més
endavant deixaren solc en les seves obres literàries.
De
retorn al Regne de València, tingué afers cavallerescs
amb Jaume de Ripoll i amb el cavaller errant Felip de Boïl. Vers
el 1443 féu un viatge a Portugal, del qual hom té poques
notícies. L'any següent vengué a Gonçal
d'Íxer, comanador de Montalbà, el lloc de Murla i de
Benibraïm, a la vall de Xaló, transacció que portà
greus conseqüències, entre les quals l'empresonament de
Galceran Martorell, germà de Joanot, cartells de deseiximents
i lletres de batalla contra el comanador, signats per Joanot i el
seu germà Jofré, intents de concòrdia imposada
pel rei de Navarra (el futur Joan II), i un seriós desig d'arribar
a batalla a ultrança, per part de Joanot, que el comanador
evità endegant l'afer per les vies de la justícia civil,
que llevà la raó a Martorell i li imposà "callament
perdurable". És molt possible que, a conseqüència
d'aquest llarg i desagradable afer, Martorell, desitjós d'una
batalla a ultrança, fes un segon viatge a la cort anglesa vers
el 1450. |
El 1454 és
atestat a Nàpols. El 2 de gener de 1460 és indubtable que
començà la redacció de la seva gran obra Tirant
lo Blanc, que dedicà a l'infant Ferran de Portugal, príncep
que residí a Barcelona almenys des de l'agost del 1464 fins al
març del 1465, a la cort del seu germà Pere el Conestable,
proclamat rei per una part dels catalans, i del qual era el parent més
pròxim a Catalunya. De la seva producció literària
només resta el llibre inacabat Guillem de Varoic (adaptació
d'una versió en prosa, francesa o anglesa, del vell poema francès
Gui de Warwick), que constitueix una mena d'esbós dels 39
primers capítols de la seva obra principal, Tirant lo Blanc,
que ha pervingut continuat per Martí Joan de Galba. És possible
que també sigui l'autor d'una altra novel·la cavalleresca,
Flor de cavalleria, de la qual només resta el començament
.
Biografia extreta de
|