La novel·la s'obre amb la dedicatòria, adreçada al rei expectant don Fernando de Portugal. En aquesta dedicatòria se'ns informa de la datació de la novel·la, que fou començada el 1460 (Martí de Riquer ha establert una datació fiable: 1460-1466).També se'ns diu en la dedicatòria que ha es tracta de la versió valenciana (al segle XV, hom solia anomenar així a la llengua literària) d'una traducció al portuguès d'una novel·la anglesa. Aquesta afirmació és clarament falsa i ningú no dubta de l'originalitat de l'obra. Es tracta d'una ficció literària, que l'autor manté fins al final, sense desvetllar-ne els motius:

E com la dita història e actes del dit Tirant sien en llengua anglesa, e a vostra il.lustre senyoria sia estat grat voler-me pregar la giràs en llengua portuguesa, opinant, per jo ésser estat algun temps en l'illa d'Anglaterra, degués millor saber aquella llengua que altri; les quals pregàries són estades a mi molt acceptables manaments; com ja jo sia per mon orde obligat manifestar los actes virtuosos dels cavallers passats, majorment com en lo dit tractat sia molt estesament lo més de tot lo dret e orde d'armes e de cavalleria; e jatsia, considerada ma insuficiència e les curials e familiars ocupacions qui obsten, e les adversitats de la noïble fortuna qui no donen repòs a la mia pensa, d'aquest treball justament excusar-me pogués, emperò, confiant en lo sobiran Bé, donador de tots los béns, qui ajuda als bons desigs suplint lo defalliment dels desitjants, e porta los bons propòsits a degudes fins, e vostra senyoria qui per sa virtut comportarà los defalliments, així en estil com en orde, en lo present tractat per mi posats per inadvertència, e pus verdaderament ignorància, m'atreviré expondre, no solament de llengua anglesa en portuguesa, mas encara de portuguesa en vulgar valenciana, per ço que la nació d'on jo só natural se'n puixa alegrar e molt ajudar per los tants e tan insignes actes com hi són


A partir d´aquest punt, el llibre ens explica les aventures del jove Tirant lo Blanc, que rep formació cavalleresca a Anglaterra, i és armat cavaller. A partir d'aquí assistim a les seves aventures -en matèria d'armes i d'amor- que el van enlairant fins a convertir-se en hereu de l´Imperi grec, que ha alliberat de l'amenaça dels turcs.  

Narrada en tercera persona per un narrador discret que poques vegades intervé i mai no busca la complicitat del lector amb la presència, però, d'alguns narradors interposats en alguns episodis. Tirant lo Blanc és una novel·la tancada, discursiva i lineal, en què la narració i el diàleg, de vegades retòric i solemne, de vegades vivíssim i enginyós, es fonen amb encert en el marc d'una trama de gran varietat temàtica. És justament aquesta varietat el seu màxim atractiu: amb escenes fantàstiques, esdeveniments històrics, estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i desvergonyits, i tocs humorístics. Tot plegat, procedent de l'observació de la realitat, la imaginació, la història i la literatura, conforma un món viu i complex, habitat per uns personatges que ens semblen de carn i ossos pel tractament psicològic individual que sovint reben els més importants. Per tot el que ha estat dit fins ara, Tirant lo Blanc és un llibre que obre molts camins novel·lístics i se'ns apareix amb una innegable modernitat.

Tot i que en la seva primera edició la novel·la només apareix dividida en 487 capítols, els diversos editors han optat per estructurar-la en cinc parts, que corresponen als llocs geogràfics respectius en què es desenvolupen. Al final de cada part, el protagonista emprèn un viatge que el mena a un nou escenari, on apareixeran nous personatges. Totes aquestes parts tenen una doble línia argumental que es mou entre els fets d´armes i els episodis amorosos i cortesans. Hi ha, però, una trama central que segueix la vida del protagonista.

   

L´obra conté diverses trames interiors, que es poden considerar novel.les dins de la novel.la, i que sovint són adaptacions que fa Martorell d´altres obres: la història del Guillem de Varoic (inspirada en un roman anglonormand del segle XII anomenat Guy de Warwycke,el Llibre de l´orde de cavalleria de Ramon Llull apareix en forma de diàleg entre l´ermità i el jove aprenent Tirant, la història del Filòsof de Calàbria és tret de la Bíblia, barrejada amb històries de Les mil i una nits...

 


La presència d´alguns personatges ajuda a cohesionar l´estructura de la novel.la. Hi ha personatges que surten en més d'una part (Tirant, Carmesina, Diafebus, Hipòlit, Plaerdemavida...), i d'altres que, en canvi, es limiten a aparèixer en una de sola (Guillem de Varoic, Espèrcius, Filòsof Calàbria...). La darrera part representa la reaparició esporàdica d'alguns personatges, com si volguessin acomiadar-se dels lectors.