La novel.la se sol dividir en cinc parts, que corresponen als escenaris on es desenvolupa la història: | ||
|
Després d'explicar la història del comte Guillem de Varoic, retirat de la vida cavalleresca i reclòs en una ermita, ens és presentat el nostre cavaller, que topa amb l'ermità de manera accidental: Tirant, juntament amb altres gentilhomes de Bretanya, s'ha desplaçat a Anglaterra per assistir a les festes del casament del rei amb la finalitat de rebre l'ordre de cavalleria. En el camí, a causa del cansament, es queda ressagat i s'adorm damunt del cavall. Aquest s'aparta del camí i prenent una senda s'endinsa en el bosc fins que arriba a un prat on hi ha l'ermità, que casualment es delecta en aquell moment amb la lectura del tractat de cavalleria del segle XV Arbre de batalles d'Honoré de Bouvet. L'ermità amaga la seva identitat i, a petició de Tirant, l'adoctrina sobre la cavalleria llegint el llibre, que li regala en acomiadar-se'n. |
|
|
Assabentat per un missatger que el Soldà del Caire, amb l'ajut dels genovesos, ha posat setge a l'illa de Rodes i que si no rep ajuda es perdrà inevitablement, Tirant compra una galera i decideix anar en socors dels assetjats. Al mateix temps, Felip, infant del rei de França, jove grosser i mig beneitó, aconsellat per un servidor de la seva confiança, decideix embarcar-se d'amagat a la nau de Tirant i emprendre aquesta aventura. Arribats a Sicília, s'estan alguns dies a la cort. Felip i la infanta del regne, Ricomana, s'enamoren i Tirant mira d'afavorir aquests amors i concertar el seu matrimoni. Però Ricomana sospita la beneiteria del príncep i no es deixa convèncer amb facilitat, i decideix posar-lo a prova. |
|
Felip actua com li és propi, fent bajanades,
però Tirant, amb la seva gràcia i habilitat, esmena puntualment
les seves rucades No obstant això, la princesa no queda convençuda
i ajorna la decisió fins que tornin de Rodes. Tirant, Felip i el
rei de Sicília s'embarquen vers l'illa i socorren la ciutat Allí,
Tirant, mitjançant un estratagema enginyós d'un mariner
seu, aconsegueix fer fugir els moros. Després van en peregrinació
a Terra Santa, on Tirant rescata molts captius, i tornen a Sicília.
De retorn a la cort siciliana, la infanta sotmet novament a prova el príncep
francès, sempre amb els mateixos resultats (Tirant no se separa
mai del seu costat i evita que les faci massa grosses), i Ricomana, cansada
i desitjosa de saber com és realment Felip, fa cridar un filòsof
de Calàbria. Finalment, malgrat els consells del filòsof,
Ricomana decideix esposar se amb Felip, gràcies a un equívoc:
li para una última prova i Felip, accidentalment, se'n surt bé
i la princesa treu conclusions equivocades. És el conegut episodi
de l'agulla. Després s'embarquen en un estol cristià contra
els infidels i recorren les costes sarraïnes victoriosament, i retornen
a Sicília.
|
Tornat a Sicília, el rei rep una lletra de l'Emperador de Constantinoble en què l'informa que els turcs han envaït l'Imperi i assetgen la ciutat, i prega a Tirant que el socorri. El rei posa a la seva disposició naus, armes i homes, i Tirant s'embarca amb la seva gent. En arribar a Constantinoble és rebut amb honors i se li encomana la capitania de l'exèrcit imperial. Immediatament coneix la princesa Carmesina i s'enamoren com dos col·legials, i Tirant li revela el seu amor amb un enginyós joc amb un mirall. En aquest moment entra en escena la Viuda Reposada, dida de la Princesa, que enamorada secretament de Tirant farà i desfarà per intentar separar-los. |
|
|
Tirant és recollit, com a captiu però amb generositat, pel Cabdillo de los Cabdillos, un gran senyor de regne de Tremissèn. Aquest el vesteix, l'alimenta i el tramet a un castell del seu fill, on és carregat de ferros i tancat a la presó. Entretant el rei Escariano, desitjós de casar-se amb la filla del rei de Tremissèn, ataca el regne i posa setge al rei. El Cabdillo, fugint de la batalla, arriba al castell del seu fill. Aquí treu de la presó Tirant i li demana ajuda, convençut que és un cavaller valent i bon coneixedor dels fets d'armes. |
|
Tirant immediatament es posa a la seva disposició i comença
a combatre les tropes del rei Escariano; amb la seva astúcia i
experiència, aconsegueix trencar el setge i rescata el rei i la
seva filla, i fortifica la ciutat de Tremissèn. Al cap de poc,
mentre Tirant i el Cabdillo són en una altra ciutat del regne,
Escariano, gràcies a la traïció d'un jueu de Tremissèn
pren la ciutat, mata el rei i s'endú la seva filla a un castell
inexpugnable. Tirant, en saber-ho, conhorta les tropes del rei mort i
es disposa a vèncer Escariano i rescatar la Princesa; cosa que
farà mitjançant un estratagema, gràcies a la participació
d'un albanès que, seguint les seves instruccions, enganya el rei
Escariano i facilita l'entrada al castell de les tropes de Tirant. La
Princesa de Tremissèn, alliberada, requereix d'amors Tirant, però
ell es manté fidel a Carmesina i la rebutja amb suavitat i cortesia,
i aconsegueix que es faci cristiana. El rei Escariano, al seu torn, no
tarda, després d'un breu adoctrinament, a seguir les petjades de
Maragdina i abraça també la fe de Tirant. I després
d'ell són milers els musulmans que, seguint el seu exemple, prenen
el baptisme. Entretant, Tirant té notícia que alguns dels
homes que l'acompanyaven en la galera són captius i els redimeix,
i combat amb els altres reis moros. Gairebé a punt d'haver conquistat
tot el nord d'Àfrica, Tirant assetja una ciutat. Els assetjats,
veient-se perduts, trameten la seva senyora acompanyada d'altres donzelles
a Tirant per demanar-li clemència. Entre les donzelles, vestida
a la morisca i sense ser reconeguda va Plaerdemavida, que després
del naufragi va ser recollida per un vell moro i més tard va entrar
al servei de la senyora de la ciutat. Plaerdemavida, sense descobrir-se,
suplica generositat a Tirant, li retreu la seva poca pietat, quan ell
s'hi nega, i, castigant-lo, li recorda el seu passat i li revela l'estat
en què es troba l'Imperi i la seva estimada Carmesina, a punt de
caure en mans dels turcs. Tirant, sentint-la i ignorant la seva identitat,
es torba del tot i es desmaia. Recobrat, Plaerdemavida es descobreix i
Tirant l'acull amb gran alegria i perdona els de la ciutat. Mentre Tirant
continua la seva campanya victoriosa per terres africanes, Plaerdemavida
li recorda constantment la situació de l'Imperi i l'insta a tornar-hi
i defensar-lo dels turcs. Finalment, Tirant envia ambaixadors i vitualles
a l'Emperador i es prepara per anar en el seu socors. Abans, però,
esposa Plaerdemavida amb el seu cosí, el senyor d'Agramunt, a qui
dóna el regne de Fes. I conquistada tota la morisma, s'embarca
vers Constantinoble amb els exèrcits moros, ara cristians, que
ha conduït per Àfrica.
|
Abans de salpar, tramet el cavaller Espèrcius com aambaixador al regne de Sicília. Espèrcius, després d'informar el rei dels propòsits de Tirant, torna al nord d'Àfrica; però quan hi arriba, l'estol de Tirant ja ha partit; el segueix i naufraga davant d'una illa pràcticament despoblada, en la qual desencanta una donzella en forma de drac. Aquest és l'episodi més meravellós i fantasiós de tota la novel·la; absolutament innecessari i encabit a repèl dins de la trama de la narració, i tret dels Viatges de Mandeville. |
|
|