Manuel de Pedrolo (1918-1990)
Manuel
de Pedrolo va néixer a l'Aranyó (la Segarra), l'any
1918, en una família de propietaris rurals procedents de Cervera
que s'havia traslladat a l'Aranyó per dificultats econòmiques
en la gestió de les seves terrres. Va passar la infantesa a
Tàrrega, on el seu pare era el president d'Acció Catalana,
i va estudiar el batxillerat a l'escola dels escolapis. Des de petit
es va convertir en un gran devorador de llibres, sobretot els de la
biblioteca del seu pare, on va trobar molta literatura espanyola amb
obres de Pio Baroja i Valle Inclán. |
|
El 1935, es va traslladar
a Barcelona, i va ingressar a l'Institut Balmes amb l'objectiu d'acabar
el batxillerat. La seva intenció era fer la carrera de metge, però
amb l'esclat de la guerra civil espanyola, es va afiliar a la CNT i va
fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Però
no va poder defugir la guerra: va pertànyer a la branca d'artilleria
de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i
Barcelona, ciutat on finalment es va quedar. Però el van tornar
a mobilitzar, aquesta vegada amb destinació a Valladolid on va
escriure la seva primera novel.la, inèdita i qualificada per ell
mateix "de molt dolenta". Des del primer moment va escriure
en català, llengua que va mantenir en tota la seva prolífica
obra, a pesar de la censura que va haver de patir i les dificultats per
publicar que va tenir en els primers anys. De tota manera, va aconseguir,
gràcies a la seva constància i capacitat de creació,
ser el narrador més llegit de la postguerra, a pesar que aquest
reconeixement popular no va coincidir immediatament amb els dels cercles
literaris i molt menys universitaris.
|
Un
cop llicenciat del servei militar de postguerra a Valladolid, va poder
tornar a Catalunya, primer a Tàrrega i, finalment, de nou a
Barcelona. Entre altres feines, va treballar per a una agència
d'assegurances i també per a una agència de publicitat,
a més de fer d'investigador privat, ocupació que sovint
s'ha relacionat amb algunes de les seves novel.les policíaques
i que ell havia desmentit, atès que s'havia dedicat només
a fer informes sense cap importància, segons les seves paraules.
El 1946, ja casat i establert definitivament a Barcelona, va començar
a escriure amb regularitat. Va canviar novament de feina, va fer d'assessor
literari, traductor, corrector de textos i altres feines editorials.
Malgrat tot, va continuar vivint aïllat dels cercles literaris
catalans de la postguerra |
L'any 1949 va publicar el seu primer llibre: Ésser
en el món, un poemari editat per Torrell de Reus que va passar
completament desapercebut. El fet de col.laborar a la revista Ariel li
va permetre entrar en contacte amb altres escriptors. El 1953 va publicar
el recull de contes: El premi literari i més coses. Amb la novel.la
Estrictament personal va guanyar el premi Joanot Martorell 1954,
el mateix any que començaria un intens període com a dramaturg
i que tancaria voluntàriament, després d'ua fecunda producció,
a finals de la dècada dels anys setanta.
Es
pot ben dir que durant més de quaranta anys Manuel de Pedrolo
no va parar mai d'escriure i de publicar. Va provar tots els gèneres:
poesia, teatre, novel.la, assaig... La seva bibliografia de creació
va arribar a superar el centenar de títols. Però on
el seu treball va sobresortir, en qualitat i en quantitat, va ser
en la novel.la, amb l'explotació dels temes propìs del
novel.lista: la solitud, la incomunicació, la vida sense sentit...
Els recursos que va utilitzar van ser sempre variats, així
com les tècniques: psicologia, simbolisme, policíaca...
Per circumstàncies editorials i de difusió audiovisual
i per la seva incorporació com a lectura a l'ensenyament, la
seva obra més llegida, i també la més venuda,
ha estat, i ho continua sent, Mecanoscrit del segon origen.
|
|
La seva obra és
equidistant als dos corrents que van marcar la narrativa mundial de la
postguerra: el conductisme i l'existencialisme. L'element trascendent,
de vegades, l'empenyia cap al simbolisme, com és ara a Totes
les bèsties de càrrega, considerada una de les millors
novel.les del corpus pedrolià, on narra l'opressió d'un
poble aclaparat per una burocràcia inhumana i absurda en contrast
amb una voluntat de supervivència. En d'altres ocasions, el testimoniatge
li va exigir un fresc fenomènic com, per exemple, es pot videnciar
a Si són roses floriran.
A pesar de la seva prolífica creació, el ritme de publicacions
no sempre va respondre a la seva oferta, sobretot perquè, a causa
de la censura, moltes de les seves novel.les no van poder ser publicades
en el mateix moment que les escrivia. Així, per exemple, novel.les
escrites l'any 1952, com Cendra per Martina, no es van poder publicar
fins al 1967.
A partir de 1963, va començar
un cicle ambiciós pel seu plantejament. Es tracta de la sèrie
inacabada Temps Obert, de la qual va escriure onze novel.les, amb
un mateix personatge de protagonista, Daniel Bastida, un símbol
de les possibilitats infinites de realització que té cada
persona i que un fet fortuït pot despertar. El cicle dóna
fins a nou possibilitats diferents, a partir que un fet conflictiu -un
bombardeig- modifica una mateixa situació original, que Pedrolo
desenvolupa en les novel.es Un camí amb Eva, Se'n va un estrany,
Falgueres informa, Situació analítica, Des d'uns ulls de
dona, Unes mans plenes de sol, L'ordenació dels maons, No en tenim
prou amb la primavera i Pols noves de runes velles, que conformen
el 'primer llibre'. El 'segon llibre' incomplet, parteix de la novel.la
Un camí amb Eva i de la segona situació conflictiva que
es bifurca en dues novel.les: Cartes a Jones Street i "Conjectures",
de Daniel Bastida.
Atret per la novel.la de gènere policíac, tot i que no s'hi
va dedicar especialment com a autor, va acabar dirigint la col.lecció
La Cua de Palla, d'Edicions 62, una col.lecció que va reunir els
mestres del gènere com Hammett, Chandler o Simenon i que va comptar
amb traductors com Joan Oliver o Maria Aurèlia Capmany. Va ser
un impulsor del gènere en català amb la intenció
i la confiança que aquesta branca editorial faria guanyar lectors
en català.
També el conte és destacable en la producció de Manuel
de Pedrolo, tot i que no tan extens com la novel.la. Va col.laborar com
a articulista en nombroses publicacions de l'època i va traduir
al català molts dels autors anglosaxons de més prestigi
com William Faulkner, John Dos Passos o Henry Miller.
Manuel de Pedrolo va tenir una gran
influència sobre determinats sectors de la societat dels setanta
i vuitanta, no solament com a escriptor sinó també com
a personatge públic, per la seva exemplar i insubornable actitud
cívica i crítica a la vegada amb el desenvolupament
polític dels partits catalans. Sempre es va declarar independentista
i va recollir aquesta idea en nombrosos dels seus articles. La seva
integritat moral i el seu catalanisme mai no es van descontradir.
La seva immensa feina com a escriptor va veure's recompensada en diferents
ocasions amb premis literaris com el Víctor Català,
el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb
el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va ser també membre
de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, institució
que durant sis anys, del 1984 al 1989, va convocar el premi Mecanoscrit
adreçat a escriptors joves. El 25 de juny de 1990, a causa
d'un càncer, va morir a la ciutat de Barcelona.
|
|
Biografia elaborada per
|