|
|
 El
terme municipal de Premià de Mar (que ha estat anomenat també
Premià de Baix o Sant Cristòfol de Premià) s'estén
a la costa del Maresme, entre el Masnou i Teià a ponent i Vilassar
de Mar a llevant, al sud del terme de Premià de Dalt. Comprèn
una estreta franja de 3,2 km de llargada a la costa i una amplada màxima
d'1 km, amb una superfície d'1,92 km2. És un poble relativament
jove, que es constituí municipi independent el 1836 i parròquia
el 1841, quan se segregà de Premià de Dalt, a causa del creixement
de població i la vitalitat econòmica que li donà el
comerç amb Amèrica, que havia de desaparèixer al canvi
de segle amb la navegació a vapor.
|
Plànol de Premià de Mar. Any 1861 Fes un clic per trobar més informació |
Les
primeres notícies del barri de Mar apareixen al segle XVII en uns
documents de la família Manent, d'una de les masies més antigues
de la població, Can Manent, interessant edifici bastit a partir
del segle XVII (reformat al segle XIX) que és ara el Museu de Premià;
aquests documents, que arriben fins al segle XIX, donen dades sobre una
petita població de pescadors i pagesos que es trobava als voltants
d'aquesta masia i al sector ara comprès entre el pla de l'Ós
i l'estació. La població figura en les cròniques dels
viatges que a la fi del segle XVIII feren Francisco de Zamora (1787-90)
i Arthur Young (1787). La capella de Sant Cristòfol es construí
a partir del 1798. Ja convertit en municipi i inaugurada la línia
del ferrocarril, en la Guía de Barcelona a Arenys de Mar por el
ferrocarrilde Víctor Balaguer del 1857 es donen notícies
sobre tres fàbriques de teixits, dues d'empesa i una de pisanes
i mocadors, però es fa constar que la indústria principal
de Premià és la navegació: dóna un cens de
12 barques de pesca i una de cabotatge
matriculades a Premià, i de gent del poble n'hi havia quatre de
cabotatge i deu que feien la carrera d'Amèrica. Els principals
conreus eren de blat, ordi, cànem, llegums i cebes, i la vinya,
però aquesta sofrí els desastres primer de l'oïdi i
després de la fil·loxera i fou substituïda per tarongers
i hortalisses .
 |