| |
 |
-
Isabel Parra Ortiz, 08-02-2011
- El que constitueix el meu jo és un còctel de molts factors. En aquests es troba el “pensar” tal i com afirma Descartes, ja que gràcies als meus pensaments sóc capaç de formular-me hipòtesis a partir d’altres o d’arribar a conclusions i dubtes mitjançant experiències viscudes, o simplement lliçons a classe. Així doncs, jo penso i repenso, i això és el que configura el meu caràcter i la meva forma de ser, per tant, el meu jo està constituït pel meu propi pensar, no el de cap altra persona. Per això mateix, a diferència que Descartes, crec que pensar i sentir són dos conceptes pròpiament diferents, ja que, els sentiments i les emocions, són factors que poden configurar la teva formar de pensar en un moment donat. Per exemple: si jo acabo de conèixer a una persona la qual a primer contacte m’ha donat una bona impressió, els meus pensaments i sentiments cap a aquesta seran positius, però si un amic/ga em diu que no m’hi fiï per qualsevol motiu, jo dubtaré del meu pensament envers a la persona principal. Així doncs, els sentiments ens poden enganyar, ja que ens modifiquen el pensament, i és per aquest mateix motiu que, en part, crec que els sentiments tan sols configuren una petita part del meu jo. És a dir, formen part de mi perquè els sento i els penso, però únicament reconec com a configuració aquells sentiments positius, purs i intensos com són una abraçada de la meva mare o un somriure de la meva germana. Però aquells sentiments negatius o no cent per cent fiables dels quals no podem estar segurs del tot com és el cas d’una crítica a una altra persona o un favor d’una persona a la que acabes de conèixer, no configuren el meu jo. Per tal, tot allò que constitueix el meu jo són els meus propis pensaments i els sentiments verdaders i purs, i fins hi tot forma part del meu jo la família i els amics que condicionen les meves emocions més certes.
- isabeel_1993@hotmail.com
|