Intervencions
Intervenciones
  Les intervencions s'introdueixen en versió original, sense modificació.
Todas las intervenciones se introducen en versión original, sin modificación alguna.

 
Lluís Camps i Comas, 08-05-2011:
Yo creo que el deseo, es de algun modo la autorealización del ser Humano, es un fuego que hay que alimentar siempre, aunque se apague o decrezca su intensidad, si no hay fuego , deseo,nuevas ilusiones, morimos moralmente, y esta creo es la mayor de los fracasos como seres humanos, es vivir, muerto. ( deseo ), entendido como ilusion por un proyecto o un concepto que elevara nuestro ego y nuestra felicidad.
virolaiosona@gmail.com
 
Jorge Fabricio CORREA, 04-03-2010:
Creo que ítaca no siempre es pobre, depende mucho si de nuestras esperanzas e idealización de la persona o cosa a la que queremos llegar, pero está en nosotros hacer que el camino a ítaca sea lo más enriquecedor posible para cuando lleguemos sea lo que esperamos. Si ítaca llega a ser pobre en esa realización nos queda toda la experienca confortadora vivida en el camino.
correfajo@hotmail.com
 
Cristina, 28-02-2010:
Els desigs són innats en l'home i així ho veiem en un nadó. Els infants tenen desigs, volen menjar, volen dormir, etc. Pràcticament, no tenen "ús de raó" que ja desigen algunes coses. Els animals també tenen desigos i si l'ésser humà és un animal, perquè ell no hauria de tenir desigos? És cert, que la idea que podem fer-nos al pensar en la paraula desig no és potser la fins ara, plantejada. Però penso que tots els descobriments que ha fet l'home són productes d'un sol desig, el de conèixer. O també, que moltes de les accions que duem a terme dia a dia, són fruit dels nostres desigos. La clau està en gestionar-los correctament. No hem d'estar pensant en una cosa que no podem assolir, perquè aleshores ens decepcionarem al no aconseguir la nostra fita. Però tampoc podem esperar aconseguir la felicitat en coses molt senzilles, perquè sovint veiem que allò que aconseguim molt fàcilement! , ho despreciem o no hi donem massa importància. Així, com he dit, s'han de gestionar bé els desigos, pensar en allò que sí podem aconseguir i que a vegades, gràcies als obstacles que ens hem trobat, fa que al aconseguir-ho ens sentim feliços, i ja no pel fet de tenir allò que desigàvem, sinó per pensar que hem estat capaços d'aconseguir-ho, tot i les adversitats.
cristinapons9@hotmail.com
 
jordi camps, 6 d'abril de 2008:
Per què Ítaca pobra? Crec que si tens un desig poses moltíssims esforços en arribar a complir-lo. El fet de no tenir el que volem provoca que sobrevalorem el desitjat, per aixó un cop ho tenim ens decepciona; per tant diria que el problema és que ens hem creat primer una imatge superior a la realitat. Potser primer sobrevalorem perquè en el camí de l'assoliment del desig hi hem posat molts esforços i magnifiquem el nostre esforç pensant que la causa final és més gran del que realment és per cadascú. Desig o realització del desig? Com sabem no hi ha realització del desig si primerament no hi ha desig, no hi ha part si no hi ha el tot. És evident. Per tant si el tot inclou la part, el desig assolit inclou la seva realització. Crec que el que ens provoca plaer és l'emoció de veure que estem arribant a l'objectiu proposat. Si un cop assolit l'objectiu estéssim contents del tot no hi hauria progrés gairebé. Sempre volem més, és el principi bàsic de l'evolució progressió de l'humanitat crec jo. Penso que tenim tanta alegria durant la realització del desig perquè com que encara no hem arribat a l'objectiu o desig, exageres l'esperança ja que has començat el camí, i has fet coses que t'han costat i en canvi no has obtingut recompensa. També ens agrada tant el camí (més que el final) perquè normalment arribar a Ítaca o desig és difícil, i per tant no és veu fàcil de complir des dels ulls propis. Moltes vegades partim direcció Ítaca sense estar convençuts al 100% d'arribar-hi, Si més no, segur que hi ha moments que no ho tenim clar. Quan veiem que hi som a prop, notem el moment de màxima felicitat ja que veiem que hem superat les espectatives, el no tenir clar del tot que hi arribariem. També suposo que l'assoliment del desig no és tan emocionant com el camí perquè primer vivim el camí i quan arribem al desig ja hem viscut la gran experiència de la realització i ja no recordem lo durs que han sigut els moments de travessia, només recordem els moments bons i aixó provoca que l'alegria final sigui més petita (fins hi tot decebedora), que la de la realització.
jordi.camps.gonzalez@gmail.com
 
Enya Pérez, 31 de mayo de 2008:
Yo creo que lo que un ser humano busca es ese deseo. Actualmente vivimos en una sociedad, que nosotros hemos ido construyendo, demasiado cómoda, cada vez somos más vagos. Tenemos el poder de inventarlo todo y de poder adquirirlo y estamos muy acostumbrados a ello. Hemos llegado al punto en que no tenemos que adaptarnos al mundo, el mundo tiene que adaptarse a nostros, podria poner el simple ejemplo del polémico internet, o del teléfono móvil: Cartas, información de todo tipo, música, pel·lículas, notas académicas, billetes de viajes y mucho más, se comprime en un simple aparato en el que el único esfurzo que tenemos que hacer es darle a un botón. Ya no tenemos que escribir una carta a mano y ir hasta correos para enviarla, des del ordendor tenemos la posibilidad e enviarlo instantáneamente; cuiado necesitamos información no hace falta buscar en una enciclopedia ni ir a ningún punto de información de la ciudad por ejemplo, si qeremos ecuchar música no hace falta que vayamos a la tienda a comprar el disco, para ver pel·lículas no tenemos que cojer el coche e ir hasta el cine; las notas escolares, apuntes... no se necesita papel ni hace falta pedirlo al centro o para ir de viage: puedes comprar los billtes por internet. Y esto sólo son algunos ejemplos de entre todos los productos y comodidades que nos ofrece este mundo en que estamos, pero hay muchísimo más. Y es por todo este confort que las personas cambiamos nuestros hábitos y esto crea personas vagas, egoístas que sólo se preocupan por ellos mismos, por su bienestar, y por tenerlo todo, si algo no sale como planeamos no estamos satisfechos, cuando tenemos lo que queríamos aún queremos más... por eso mismo creo que lo que consideramos más "importante" es el deseo no su realización porque nos hemos convertido en seres dueños de todo acostumbrados a que lo que deseamos nos llegue en bandeja, sin ningún esfuerzo. Hay casos en que nos rendimos ante el camino para llegar a algo sólo porque en él vemos obstáculos: debemos edforzarnos, esperar algún período de tiempo y a veces renunciar a otras cosas; es decir, simple vagancia.
enya__n@hotmail.com
 
Marta Estech, 21 d'octubre de 2007:
Jo penso, que els desitjos son una part mes de nosaltres, la qual tenim perquè no devem sentir-nos satisfets amb el que tenim, per exemple, una noia desitja que s’acabin les guerres com que això no passa es sent insatisfeta. Però també s’ha de dir que quan tens un desig i aquest es compleix per “inèrcia” crec que et busques un altre desig una altre meta que assolir. Però he posat l’exemple d’un desig q es quasi impossible que es compleixi. També penso que una persona pot desitjar “aprovar la selectivitat amb nota” , per tant aquesta persona, haurà de realitzar un esforç, com per exemple no sortir, perquè ha de quedar-se a casa a estudiar, no poder quedar amb els amics, però quan hagi fet la selectivitat i vegi que ha aprovat amb nota es sentirà satisfet/a del seu esforç. Per tant el desig s’haurà complert i això significarà que per uns moments la felicitat d’aquella persona incrementarà. Perquè per uns moments l’objectiu que s’ha proposat es aconseguit per tant fins que no es proposi un altre repte a aconseguir la felicitat d’aquella persona durarà. Els desitjos, son una part mes de nosaltres, alguns son més difícils que d’altres per complir, i alguns son poc probables que es compleixin. Dic poc probable, perquè en aquesta vida i societat en que vivim no hi ha res impossible. Això de pobre itaca, no ho veig així, itaca es un camí cap a la satisfacció que tots podem arribar-hi fent realitat alguns dels nostres desitjos. Penso que tots tenim una itaca amagada.
satana89@gmail.com
 
Selita, 19 de agosto de 2007:
Itaca es el genesis el princiopio sin experiencias sin saberes en el camino a itaca se aprende.. vida conjugada de aprendizajes.
Selita
selita15@hotmail.com
 
Jordi Gomara, 31 de gener de 2003:
Ítaca és la utopia. Segurament la utopia és del tot inabastable (per exemple: la societat perfecta; el món on tothom és lliure i responsable del que fa i tot es basa en la solidaritat i la cooperació, en el respecte a l'altre. On ningú exerceix el poder i la coacció sobre cap altre ser...). Però no es tracta de pensar en que la utopia és inabastable sinó en tot el contrari. Consisteix en viure com si fos possible arribar-hi perquè aquesta utopia ens serveixi de guia, de model (un caminar cap a...)per a que, de manera gradual, entre cadasqun de nosaltres anem configurant un món cada vegada més just, més solidari, etc. En resum, ítaca no ha d'ésser un lloc on havem d'arribar, sinó un camí a... (un ideal de vida, si voleu).
http://www.terra.es/personal5/itaka2002
Jordi Gomara
jgomara@ariadna.d5.ub.es
 
Xavier Mesa i Chimeno, en data 30 de desembre de 2000, escriu:
Penso que Itaca, som cada un de nosaltres mateixos. Quan crec que ja em conec una mica, es quan em dono compta que soc un extrany. Aleshores es quan vull tornar a caminar per retrobar-me en un altre punt. La felicitat va quedan enrera, per deixar pas a d´altres.
Xavier Mesa i Chimeno
XAVIMESA@terra.es
 
L'Anna Maria Viñolas, en data 3 de novembre de 2000, afirma:
Quan desitgem una cosa i no ho aconseguim encara ho desitgem amb més força i jo crec que el millor desitg és el que més costa de fer realitat perquè demostra que has de lluitar per aconseguir-lo i això té mérit. Un desitg pot ser un objectiu que es pot o no complir.
Anna Maria Viñolas
joan.vinyoles@terra.es
 
En Pere, en data 10 de febrer de 1999, afirma:
Els desitjos moren de satisfacció. Però no sempre és recomanable tenir un desig per satisfer-lo. Si destjo dormir el pitjor que puc fer per dormir és desitjar dormir. Si vull dormir i tinc insomni, és millor llegir la guia telefònica que no desitjar dormir. Si vull ser natural i espontani, no és recomanable matricular-se en un crèdit variable (tipificat?) sobre "Com ser natural i espontani". Hi ha desitjos que només és realitzen com a efecte secundari, no es poden realitzar si els volem directament. Potser la felicitat és un d'aquests desitjos que només es poden obtenir com a efecte secundari. És bo desitjar ser feliç per ser feliç? L'esperança és un deure del sentiment no de la raó.
Pere
pdelaf@pie.xtec.es
 
L'Antoni, en data 16 de setembre de 1998, escriu:
- Recordo el text d'una cançó de l'Aute que parla d'una frustrant experiència d'assoliment d'un objecte de desig. "Todo cuanto se me ocurre es decirte que lo siento. Tantas veces he sentido la llamada de tu cuerpo que esta vez que no es mentira me parece que no es cierto."
Antoni Almeda Ortega
aalmeda@pie.xtec.es
 
En Jordi & Quim Vergés, el 18 de febrer de 1998, escriuen:
Hola!
- El desig és per mi un pou sense fons. Mentre hi hagi buit, hi ha motor. No el pots omplir, seria la mort. És per això que considero una bendició que sempre quedi aquest buit, aquesta insatisfacció que és d'on neix el desig. Lo important és sentir aquesta ànsia de saciar la fam i viure-la com la promesa fascinant d'una felicitat indefinida que, precisament perquè mai la tenim, sempre ens acompanya. Arribar a viure tot això equilibradament, sense exageracions perilloses ni demés malentesos, és tot un art, l'art de viure, ve't-ho aquí. El desig ens fa artistes.
Jordi
jojo@grn.es
 
L'Eduard, en data 11 de setembre de 1997, afirma:
- Ítaca és pobra perquè en efecte és un desig i com a tal un cop assolit es transforma en una realitat que no sempre podem assumir. Els millors desitjos són els que mai arriben a fer-se realitat, són els que ajuden a l'home a progressar.
Eduard
eduard@ibmgn.es
 
Arantxa, en data de 14 de juny de 1997, escriu:
Hola!
- Què fariem sense anhels, sense somnis, sense utopies ni objectius per acomplir!! La vida és contínuament un esforç per a superar-se, i els desitjos són la nostra expressió biològica constant: ara tenim gana, ara volem fer petons, ara ens ve de gust pensar, i ara volem ser arquitectes, futbolistes o cuiners. I és així com ens fem camí, sempre dins les possibilitats del nostre entorn.
Arantxa Illgen Izquierdo
rillgen@pie.xtec.es