| ![](../grafcom/agora3a.gif) |
Saül Martínez Horta, 8-4-2001:
- Entenguent la democràcia com un predomini de l´opinió popular sobre la governamental, junt amb una acceptació i representació de tota opinió política, seria absurd pretendre que la democràcia es rebaixes tant, en relació a partits no democràtics, com per no acceptar-los en ella, doncs si no ho fes, la seva capacitat democràtica es posaria en dubte, en tant que si la majoritaria opinió del poble que representa la democracia o fa en vot a la democràcia hauriem d´entendre que les aspiracions dels partits no democràtics son minims. Per tant, sense por podem acceptar el no democratic en la democràcia, doncs no tindrà suficient representació com per resultar problema dins aquesta.
Posteriorment a aquest punt apareix el conflicte entre les ideies que exposen alguns dels partits no democràtics. Així, en una societat on la democracia ben entesa predomina, es farà dificil acceptar opinions ideologiques tant negadores del que és democratic com és el nacional-socialisme, el feixisme,...però encara aquí, això no hauria de ser problema en la democracia ben portada, doncs com deia abans, si es fruit de la represetnació popular això farà que no existeixi un suport suficient dirigit als no democratics.
Aleshores aquí és on poden apareixer les dues fonts de problema que, a opinió personal, són les úniques que poden "legitimar" l´anulació d´un partit dins una democràcia. Expose´m-ho:
Mentres l´ideal del partit no democràtic no deixi de ser un ideal, per molt que aquest sigui eticament inacceptable i democràticament incorrecte, podrà ser criticat, discrepat, però no il·legalitzat o condemnat, doncs nomes seran opinions polítiques dels qui a hores d´ara no tenen cap possibilitat de represetnarles. Però quan aquestes idees passen a ser el motiu d´acció de persones que sí que legitimen els ideals dels no democràtics i paralelament a això, el partit no democràtic no condemna tals accions, aquí és on es pot començar a discutir sobre la continuitat de tal partit dins una democracia. Perque els qui cometen les accions, ja per això actuen infringint la llei i d´això ningu duibtarà que se n´ha de succeir una condemna. Però els qui no la condemnen es troben en una situació mes complexa. Aquests, mantenint-se al marge dels qui actuen sota el seu ideal, cometen un acte que hauria de ser igualment condemnable, doncs per sobre de tota opinió política, ideal,religió,... ha d´haber-hi una "llei" no imposada, però preestablerta, que ja en la seva essencia es determina com a justa i verdadera. Aquesta "llei" ha de ser l´ètica.Hem d´etnendre que els qui dictaren la constitució, el codi penal,... ho feren sota els seus principis, uns principis generalitzats, però principis. Per tant poden ser subjectius i del que es tracta és de no condemnar a partir de la subjectivitat. Ara be, per sobre de tot principi personal amb possibilitat de sobjectivitat hi ha una norma preestablerta, que és com anteriorment l´he anomentat amb el nom d´ètica. Per lo tant, entenguent que aquesta ètica es troba per sobre del que dictaren uns quants, semblaria raonable que l´aplicació d´aquesta en revisió del subjectivament establert hauria de ser raonable. Així doncs, tornant al tema que tocavem, els qui no condemnen les accions en nom dels seus ideals -entenguent tals idelas com a postures feixistes, totalitaries,...- cometen un crim ja no contra la democracia o la constitució, sinò un crim sobre el que és indubtablement correcte, comeelemental del dret a la vida, cometen un crim contà l´ètica i això els ha de fer condemnables.
Per altre banda deia que eren dos coses les que podien passar quan un partit no democratic fos acceptat. La primera ja l´he exposat i la segona ho fare a continuació.
La segona possibilitat es que a raó de l´acceptació de partits no democràtics aquests guanyin força suficient com per tindre represetnació o acabar governant (com és el cas del Nacional-Socialisme abans de la 2a G. Mundial).
Quan això passes, desde una visió purament política hauria de ser acceptat en tant que dins la democracia, aquest partit ha guanyat democraticament. i que? aixòs implica que ara puguin eliminar la democracia i imposar la seva llei ja que els ideals que aquests transmeten han estat acceptats i recolzats pel poble? Doncs no! doncs no per les mateixes raons que he exposat anteriorment. Per sobre del que signifiques tota representació popular en suport a aquest parit, per molt que sigifiques legalitat el acceptar aquest parit com a guanyador, això no li donaria el dret a actuar com vulgui, doncs com he dit abans, per sobre de tota opinió política i de llei preestablerta hi ha una ètica elemntal i inamobible aplicable a aquestes situacions, i en tant que aquest parit actuaria en contra del que és correcte hauria de ser condemnat.
Però a quina ètica em refereixo a llarg de tot el discurs? doncs a aquella que no necessita ser dubtada ni raonada per veure que per si sola es demostra coma lo correcte per tots, sense que del bé d´uns en surgeixi el mal d´uns altres. Aquest és el codi ètic que hauria de ser aplicat per sobre de totes les opinions i possibilitats que de la política s´esdevenen. Una ètica que no dongues lloc a preguntes sobre si s´actua correctament. una ètica que per si sola demostres quan s´actua i quan no s´actua eticament.
Llastima però que hagi de mantenir aquesta opinió desde una visíó utòpica al respecte.
- luas81@hotmail.com
|